LA PELL DE BRAU
Taller personal de J. Soler i Àlvarez
Gandhi va néixer a l’Índia, aleshores colònia britànica, el 1869. Estudià dret a Oxford i treballà d’advocat a Bombai abans de traslladar-se a Sud-Àfrica on va defensar els immigrants indis amb la no-violència, mètode de lluita que combinava el respecte per l’adversari amb mesures de resistència –com dejunis o desobediència civil- que obligaven a l’altre a dialogar i negociar. Però algú o alguns no entenien què era diàleg i van apostar pel so de les armes.
Avui fa 60 anys que l’ànima de la Índia va ser assassinada. I amb ella, va ser assassinat l’home, Mohamas Gandhi, que amb la seva austeritat i senzillesa va doblegar a tot l’Imperi Anglès i va du al seu poble a la independènciat.
Tothom en parla de Gandhi, i tothom se’n fa seva la proesa, però el que molts no volen entendre és que més enllà del sant hi havia el patriota; un patriota que quan predicava la marxa de la sal tenia molt clar que allò era el mètode per denunciar les injustícies quotidianes per arribar a l’objectiu final. Darrere el Mahatma hi havia l’home, en Mohandas Gandhi, un simple i victoriós militant separatista.
Tot i el seu semblant fràgil i el seu parlar suau, el Mahatma fou un líder de masses que va du al seu poble a la llibertat després d’infligir-se a sí mateix una de les més grans austeritats i penúries per purificar els errors dels seus germans, convertint-se així, en la icona universal del pacifisme. Però la Pau no és necessàriament sinònim de no – violència i Gandhi va aconseguir la independència del seu país gràcies a la desobediència civil i a una conducta suposadament no – violenta que inquietava i posava de manifest totes i cada una de les injustíces a què estaven sotmesos els indis. Però realment podem dir que es tractava d’un mètode de no – violència???
El cert és que per les opinions sobre la Segona Guerra Mundial on proposava als anglesos es deixessin envair pels nazis, o qüestionava el dret dels jueus a rescabalar-se de l’Holocaust amb un Estat propi, i sobretot, per la seva intransigència en la partició de l’Índia i el Pakistan, que alguns intel·lectuals situen com a punt de partida dels grans enfrontaments entre hindús i musulmans de l’actualitat, el va du a la mort el 30 de gener de l’any 1948, quan un extremista hindú el va assassinar d’un tret.
Aquell mateix 1948, el 10 de desembre, la ONU aprovava la Declaració Universal dels Drets Humans.
Alguns anys després de la seva mort, alguns seguidors de la filosofia no-violenta de Gandhi, convençuts de la necessitat d’educar els nens i joves en els principis de la pau i el respecte als altres, van crear el Dia Escolar de la No Violència i la Pau (DENIP). Amb el pas del temps, aquest dia va ser adoptat pel Pla d’Escoles Associades a la UNESCO (PEA) com a jornada pròpia de totes les escoles associades amb l’objectiu de fomentar la reflexió i les actituds afavoridores de la pau i el respecte als drets humans.
Vista la complexitat i la magnitud de la figura de Gandhi, crec que cal reconèixer la seva figura i la seva obra, tant la del Mahatma com també la de Mohamas.
Gandhi tots dos.
L’any 1904 funda el diari "Indian Option" des d’on difon les seves idees.
L’any 1914 Després de 20 anys de lluita pacífica, el govern deroga les principals lleis discriminatòries. Gandhi torna a l’índia.
L’any 1919 Acabada la Primera Guerra Mundial, inicia la primera gran campanya de desobediència civil. Objectiu: l’autonomia, primer promesa i després negada pel govern britànic. La multitud, poc preparada, i les tropes britàniques provoquen diversos incidents sagnats que culminen amb la matança d’Amristar ( 13 d’abril ) en la qual l’exèrcit va obrir foc, sense avisar, contra una multitud pacífica , amb el resultat de prop de 400 morts. Gandhi, profundament consternat i convençut d’haver-se equivocat, ordena la suspensió de la campanya.
L’any 1920 Nova campanya de no-violència, desobediència civil i no cooperació.
L’any 1922 Mort de 10 policies britànics cremats vius per la multitud. Gandhi paralitza altre cop la campanya tot i que es trobava en el seu punt culminat. Declina la seva popularitat i és empresonat per dos anys.
L’any 1924 Gandhi és posat en llibertat. Es dedica a activitats de reforma social sense intervenir directament en la vida política. Dejuni a favor de la pau religiosa contra incendis.
L’any 1930 Nova campanya de desobediència. S’inicia amb la famosa "marxa de la sal" de 300 km contra el monopoli de la sal. La campanya s’estén i aquesta vegada la disciplina dels seguidors de Gandhi és total. Les multituds es deixen colpejar amb el cap ben alt per la policia que, més d’una vegada, va acabar retirant-se avergonyida. En pocs mesos el nombre de presoners polítics arriba a la xifra dels 50.000.
L’any 1931 El virrei es veu obligat a signar un pacte anomenat pacte Irwin – Gandhi per la modificació de la llei sobre la sal, llibertat per als detinguts polítics i inici de negociacions per a una nova constitució. Participa en la conferència de la Taula rodona a Londres, en la qual reclama la independència de la Índia.
L’any 1932 Nova campanya demanant la independència. És empresonat diverses vegades. Estan a la presó fa un dejuni a mort pels drets electorals de la casta dels intocables. Només el deixa quan totes les parts implicades renuncien al projecte inicial d’electorats separats. Abandona la política activa durant uns anys. L’any 1939 En esclatar la Segona Guerra Mundial, Gandhi proposa ajudar Anglaterra a canvi de la independència. Davant la negativa del govern britànic, continua amb la seva política de no col·laboració i desobediència civil.
L’any 1942 El govern britànic ofereix la independència per a quan s’hagi acabat la guerra a canvi de l’ajut de la Índia. Gandhi respon que això és massa tard, que la vol immediatament. És novament empresonat per dos anys.
L’any 1944 Un cop alliberat i després d’un llarg dejuni, participa en les negociacions per a la independència.
L’any 1947 El 15 d’agost arriba la independència dels dos estats en què queda dividida la Índia: Unió Índia i Pakistaní. Gandhi s’havia oposat a aquesta divisió i predicava la unió entre hindús i musulmans.
L’any 1948 Quan tot just es recuperava d’un dejuni, que el va dur a les portes de la mort, a favor de la fi dels gravíssims i sagnats enfrontaments entre hindús i musulmans, el dia 30 de gener cau abatut pels trets d’un fanàtic hindú.
El cert és que per les opinions sobre la Segona Guerra Mundial on proposava als anglesos es deixessin envair pels nazis, o qüestionava el dret dels jueus a rescabalar-se de l’Holocaust amb un Estat propi, i sobretot, per la seva intransigència en la partició de l’Índia i el Pakistan, que alguns intel·lectuals situen com a punt de partida dels grans enfrontaments entre hindús i musulmans de l’actualitat, el va du a la mort el 30 de gener de l’any 1948, quan un extremista hindú el va assassinar d’un tret.
Aquell mateix 1948, el 10 de desembre, la ONU aprovava la Declaració Universal dels Drets Humans.
Alguns anys després de la seva mort, alguns seguidors de la filosofia no-violenta de Gandhi, convençuts de la necessitat d’educar els nens i joves en els principis de la pau i el respecte als altres, van crear el Dia Escolar de la No Violència i la Pau (DENIP). Amb el pas del temps, aquest dia va ser adoptat pel Pla d’Escoles Associades a la UNESCO (PEA) com a jornada pròpia de totes les escoles associades amb l’objectiu de fomentar la reflexió i les actituds afavoridores de la pau i el respecte als drets humans.
Vista la complexitat i la magnitud de la figura de Gandhi, crec que cal reconèixer la seva figura i la seva obra, tant la del Mahatma com també la de Mohamas.
Gandhi tots dos.
L’any 1904 funda el diari "Indian Option" des d’on difon les seves idees.
L’any 1914 Després de 20 anys de lluita pacífica, el govern deroga les principals lleis discriminatòries. Gandhi torna a l’índia.
L’any 1919 Acabada la Primera Guerra Mundial, inicia la primera gran campanya de desobediència civil. Objectiu: l’autonomia, primer promesa i després negada pel govern britànic. La multitud, poc preparada, i les tropes britàniques provoquen diversos incidents sagnats que culminen amb la matança d’Amristar ( 13 d’abril ) en la qual l’exèrcit va obrir foc, sense avisar, contra una multitud pacífica , amb el resultat de prop de 400 morts. Gandhi, profundament consternat i convençut d’haver-se equivocat, ordena la suspensió de la campanya.
L’any 1920 Nova campanya de no-violència, desobediència civil i no cooperació.
L’any 1922 Mort de 10 policies britànics cremats vius per la multitud. Gandhi paralitza altre cop la campanya tot i que es trobava en el seu punt culminat. Declina la seva popularitat i és empresonat per dos anys.
L’any 1924 Gandhi és posat en llibertat. Es dedica a activitats de reforma social sense intervenir directament en la vida política. Dejuni a favor de la pau religiosa contra incendis.
L’any 1930 Nova campanya de desobediència. S’inicia amb la famosa "marxa de la sal" de 300 km contra el monopoli de la sal. La campanya s’estén i aquesta vegada la disciplina dels seguidors de Gandhi és total. Les multituds es deixen colpejar amb el cap ben alt per la policia que, més d’una vegada, va acabar retirant-se avergonyida. En pocs mesos el nombre de presoners polítics arriba a la xifra dels 50.000.
L’any 1931 El virrei es veu obligat a signar un pacte anomenat pacte Irwin – Gandhi per la modificació de la llei sobre la sal, llibertat per als detinguts polítics i inici de negociacions per a una nova constitució. Participa en la conferència de la Taula rodona a Londres, en la qual reclama la independència de la Índia.
L’any 1932 Nova campanya demanant la independència. És empresonat diverses vegades. Estan a la presó fa un dejuni a mort pels drets electorals de la casta dels intocables. Només el deixa quan totes les parts implicades renuncien al projecte inicial d’electorats separats. Abandona la política activa durant uns anys. L’any 1939 En esclatar la Segona Guerra Mundial, Gandhi proposa ajudar Anglaterra a canvi de la independència. Davant la negativa del govern britànic, continua amb la seva política de no col·laboració i desobediència civil.
L’any 1942 El govern britànic ofereix la independència per a quan s’hagi acabat la guerra a canvi de l’ajut de la Índia. Gandhi respon que això és massa tard, que la vol immediatament. És novament empresonat per dos anys.
L’any 1944 Un cop alliberat i després d’un llarg dejuni, participa en les negociacions per a la independència.
L’any 1947 El 15 d’agost arriba la independència dels dos estats en què queda dividida la Índia: Unió Índia i Pakistaní. Gandhi s’havia oposat a aquesta divisió i predicava la unió entre hindús i musulmans.
L’any 1948 Quan tot just es recuperava d’un dejuni, que el va dur a les portes de la mort, a favor de la fi dels gravíssims i sagnats enfrontaments entre hindús i musulmans, el dia 30 de gener cau abatut pels trets d’un fanàtic hindú.
Feliç seixantè aniversari d’assassinat. (DEP)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!