LA PELL DE BRAU

Avui, el diari Avui publicava l’entrevista d’Eduard Mas al Conseller de Justícia del Govern Basc, Joseba Azkarraga, qui deixa molt clar que la paraula donada a la societat basca serà complerta pel Govern. 

L’entrevista val molt la pena llegir-la i dóna una certa enveja de la claredat d’idees del Govern Basc. L’entrevista també ens deixa perles de l’estil: "Si la dictadura no va poder amb nosaltres, tampoc podrà el Consell General del Poder Judicial". Més clar, aigua.

Quan va conèixer vostè els detalls de la proposta del lehendakari? Vaig saber les dates només quatre dies abans del ple de política general. El lehendakari es va reunir amb mi, en representació d’EA, vam valorar els passos que ell havia pensat realitzar i, com que des del meu partit sempre hem apostat per realitzar una consulta popular, li vaig oferir tot el meu suport fins al final.

En l’acord de coalició entre el PNB i EA, signat el desembre del 2004, hi ha una data límit per fer la consulta? Sí, hi havia una data límit: el desembre de 2008. Hi havia un compromís adquirit, al marge del que fes ETA, i el que fa el lehendakari amb el full de ruta és complir-lo. Jo sempre m’he fiat de la paraula del lehendakari, i fins al moment no m’ha fallat mai. Per això sé que intentarà convocar primer la consulta i després el referèndum en les dates previstes. Una altra cosa és que pugui fer-ho.

Però l’acord de govern entre PNB, EA i EB especifica que només es convocarà la consulta en absència de violència. Però ara hi ha una situació política diferent del 2005… El govern espanyol va seguir parlant amb ETA després de l’atemptat a Barajas, de la ruptura de la treva. Al maig d’enguany, la setmana del 21 al 27 de maig, a les portes de les eleccions municipals, l’executiu del PSOE va córrer a convocar ETA a una reunió per demanar-los que no anunciessin la ruptura oficial de l’alto el foc abans de la celebració dels comicis. Per tant, si l’executiu estatal no volia que ETA li marqués l’agenda política, i per això va seguir parlant amb l’organització tot i l’atemptat a la T-4, ara tampoc ho vol el govern basc. No volem que ETA decideixi quan es pot pronunciar la societat basca.

¿PNB i EA acorden el desembre del 2004 els continguts de la consulta? No. El tema encara estava obert. El 28 de setembre passat el lehendakari va plantejar la base del que nosaltres parlàvem des de fa tres anys, però no va posar sobre la taula una pregunta concreta. La intenció era obrir la porta a una solució definitiva al conflicte basc. I per cert, el govern espanyol va perdre una gran oportunitat per desbloquejar-lo el febrer del 2005, quan no va voler ni debatre la proposta democràtica de nou Estatut per a Euskadi, l’anomenat pla Ibarretxe. Es va imposar la sobirania espanyola sobre la basca, i nosaltres això no ho acceptem.

¿Al mes de juny Ibarretxe va comunica a Zapatero les seves intencions de convocar una consulta? Jo no en tinc constància.

¿El full de ruta detallat pel lehendakari és la millor via per solucionar el conflicte basc? Hem de partit del principi que ETA no és el problema, sinó una conseqüència menyspreable d’un conflicte polític. Un conflicte que, per resoldre’s, necessita l’opinió de la societat basca. Però abans de donar la paraula als bascos, marquem un espai ampli de temps -fins al juny del 2008- per arribar a un acord amb l’Estat. És a dir, que si hi ha voluntat per part del govern espanyol es pot obrir un procés de negociacions. Si hi ha acord amb l’Estat, la societat decideix sobre aquest acord; si no, els ciutadans opinen sobre els passos que cal donar posteriorment. En tot moment, per tant, la decisió la té la societat basca. Per què alguns tenen tanta por d’això? Per què aquesta por absoluta del PP i el PSOE a la pràctica democràtica? Estem davant una confrontació entre un nacionalisme espanyol jacobí i un nacionalisme basc que no actua per imposició.

El període de negociació amb l’Estat comença el 6 d’octubre, amb una reunió entre Zapatero i Ibarretxe. ¿Serà un diàleg de sords? Cadascú és responsable de les seves accions i les conseqüències que comportin. Jo no crec, però, que Zapatero doni un cop de porta a les possibilitats de diàleg. Com podria argumentar el president espanyol que és possible seure a parlar de tot amb ETA però no amb un govern democràtic com el basc? Hi ha un interès estrictament partidista per part del PSOE, que per senzilla matemàtica electoral prefereix arribar a qualsevol tipus d’acord amb ETA -fins i tot en l’àmbit polític- a fer-ho amb l’executiu de Vitòria.

Ibarretxe seurà a dialogar, però dijous Zapatero sentenciava que "qui ha de tenir por és aquell que comet l’error d’incomplir la llei". El president espanyol està molt mal assessorat. Ara diu això de la mateixa manera que un dia abans de l’atemptat a Barajas va assegurar en públic que les coses anirien millor… A aquest home l’enganyen! L’enganya la Guàrdia Civil, el ministre d’Interior i també els seus assessors, incloent-hi José Blanco. Aquí no hi ha cap incompliment de la llei. La comunitat autònoma del País Basc pot celebrar la consulta, i pot fer-ho senzillament per analogia amb altres estatuts d’autonomia. Si la consulta és possible realitzar-la a través de l’Estatut català o l’andalús, per què no pot realitzar-se a Euskadi? Mai serà il·legal, com a molt alegal.

Sí que no poden convocar el referèndum de 2010. I ho sabem molt bé. Hem deixat molt clar que demanarem autorització al govern espanyol per convocar-lo i l’executiu estatal podrà negar-nos-la. Però si ho fa no serà per raons legals, sinó per raons estrictament polítiques. Per tant, d’il·legalitat ni una.

El CGPJ ja ha dit que hi ha mecanismes legals per impedir la consulta. El millor que podrien fer els membres del CGPJ és anar-se’n a casa. Si a algú li falta legitimitat per obrir la boca és a ells, que estan usurpant uns llocs que haurien d’haver abandonat el novembre del l’any passat. Jo els aconsellaria que, com més aviat millor, pel bé de la justícia, se’n tornin a casa. I cal que tinguin clar que si la dictadura no va poder amb nosaltres, tampoc podrà aquesta part de la cúpula judicial.

Si Zapatero s’oposa a la celebració d’una consulta, quina serà la reacció del govern basc? Hi ha unes eleccions generals prèvies, i ell sabrà com defensa la seva negativa a seure a dialogar amb un govern democràtic, quan -repeteixo- ha segut a negociar amb ETA. I després dels comicis, no sé si amb ell o amb algú altre, seguirem parlant. Però que quedi clar que si nosaltres fem algun pas enrere en relació amb la consulta, serà per agafar més impuls.

Vostè ha parlat d’una confrontació amb l’Estat espanyol si aquest es nega a permetre la consulta. Parlo d’una confrontació democràtica, no de desobediència. I una confrontació democràtica és una consulta. És pràcticament impossible que des del punt de vista legal la consulta es pugui impedir. Però vull subratllar que si una justícia polititzada intenta impedir que donem la paraula a la societat, no ens oposarem -per respecte a l’àmbit institucional- a la decisió judicial. Dit això, estic convençut que la consulta es farà amb absoluta normalitat.

Si no fos en absoluta normalitat, vostè seria partidari de realitzar-la? En contra d’una decisió judicial, no.

A part del vistiplau de l’Estat, cal el del Parlament basc. Per matemàtica parlamentaria, sense suport de l’esquerra abertzale no hi ha consulta. Se’m fa difícil pensar que l’esquerra abertzale pugui impedir amb els seus vots, sumant-los als del PP, una consulta a la societat basca.

Els navarresos haurien de poder opinar sobre el futur del País Basc, tal com reclama l’esquerra abertzale? L’esquerra abertzale defensa en cada moment una cosa diferent. No fa gaire apostaven per un estatut d’autonomia. Desgraciadament a Euskal Herria hi ha tres marcs jurídics i polítics diferents, i cada un ha de fer els seus passos. El govern basc és el representant d’una part, d’Euskadi, i en aquesta part intentarem fer la consulta. Desitjo que a les altres dues parts hi hagi els impulsos necessaris perquè també s’hi celebri una consulta.

Des del sector més pragmàtic del PNB, el d’Imaz, s’oposen a celebrar una consulta si abans no s’arriba a un acord amb el PSE i l’Estat el ratifica. A mi em sembla una barbaritat, perquè això es acceptar que si el Partit Socialista no vol seure a negociar un nou marc polític, tot queda igual. Cal buscar el màxim consens polític, sí, però si això no és possible ens hem de moure igual.

¿No convocar la consulta pot penalitzar Ibarretxe a les properes eleccions? Al darrere de la proposta del lehendakari no hi ha un càlcul electoral. Si fos així, hauria anunciat el full de ruta més tard, abans dels comicis. Crec que s’hauria de prioritzar electoralment aquells que són coherents amb les seves posicions polítiques.

¿La consulta basca pot afavorir al PP en les eleccions generals? PP i PSOE aprofitaran la consulta per treure pit a Conca i a Guadalajara contra els bojos nacionalistes bascos. Però a Euskadi tindran poc èxit.

L’èxit futur de la consulta depèn del resultat de les generals? No. Zapatero ha fet el mateix que Aznar però somrient. Res més. Tarannà, educació, però igual o pitjor que el PP. Per tant, no em quedo amb cap dels dos partits, i tant me fa qui guanyi les eleccions generals.

¿El mirall del govern basc en aquests moments és l’executiu escocès? Més que un exemple, Escòcia és la replica que plantegem a aquells que ens diuen que estem fora de segle i de continent. Caram! On és Escòcia? Parlem de temes reals, propers a nosaltres, als quals es vol donar una solució democràtica i lògica.

¿L’exemple que això de ‘seduir Espanya’ no funciona és Catalunya? Quan parlen de seduir Espanya sento gairebé pena, perquè això significa renunciar als teus drets. Com captives l’Espanya de Bono, Zapatero i Rajoy? Si demà jo surto dient que sóc tan o més espanyol que els càntirs, segur que m’abracen, i els he seduït. No és el nostre objectiu. Nosaltres volem que se’ns respecti. Volem un acord amb Espanya si aquesta respecta la nostra realitat. I tornant a Catalunya, ha quedat clar que una reforma estatutària no serveix per a res. Zapatero ha enganyat als catalans, i el pitjor és que alguns s’han deixat enganyar.

¿Amb la consulta ETA quedaria sense arguments? Amb Zapatero comparteixo coses, com ara que la política pot servir per acabar amb la violència. Però és hora de no amenaçar amb la policia si la societat es pronuncia, de no barrejar justícia i política.

Empresonar la cúpula de Batasuna no sembla anar en aquesta línea. Hi ha un intent de treure pit contra l’esquerra abertzale, i això és un error democràtic gravíssim. Les detencions de dijous coincideixen amb un moment vital per a la vida política basca. És preocupant que l’Audiència estigui al servei d’interessos polítics i que la fiscalia persegueixi l’esquerra abertzale quan fa unes setmanes el govern espanyol es reunia amb els seus representants; és una actitud hipòcrita. I cal analitzar també què passa amb Otegi. Si surts al carrer i preguntes, la majoria no sap que és a la presó…

¿Otegi passarà a un segon pla després del fracàs del procés? Jo crec que sí.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!