LA PELL DE BRAU

Luís Mauri / Un eixam de periodistes brunzeix pel passadís que condueix al despatx de Jordi Portabella a l’Ajuntament de Barcelona. Divendres, a les 14.10 hores, onze informadors de diferents mitjans s’amunteguen davant la porta envidriada amb el rètol Segona tinència d’alcaldia. Portabella dóna entrevistes. Sembla un galant de Hollywood en ple furor promocional de l’última pel.lícula. L’estrella surt, es posa la jaqueta, posa per a unes fotos, entra, es treu l’americana, s’allisa els cabells, torna a sortir, torna a entrar, una entrevista, una altra, una altra, i encara una més. És el seu torn; passin, sisplau. Vostès esperin uns minuts, gràcies. El regidor intenta somriure, però amb prou feines ho aconsegueix. Inicia l’extensió dels llavis cap a les comissures, però el moviment muscular no aconsegueix dibuixar més que una ganyota imprecisa. La tensió i el cansament dels últims dies li han arrasat la cara. Però això no és el pitjor que se li llegeix a la mirada. També s’hi veuen, inconfusibles, les empremtes de la decepció, del disgust i de la tribulació.

¿Pot anunciar que ERC no estarà en el govern de Barcelona?
No, de forma concloent no. Veig el meu grup més a l’oposició que al govern, però encara hi ha una porta oberta.

¿De què depèn?
Més de l’actitud que no pas dels continguts. Que les decisions del govern de la ciutat s’ajustin més a les propostes que al nombre de regidors que té cada grup. Miri el cas del castell de Montjuïc. Els socis n’hauríem hagut de saber alguna cosa més abans que es fes l’acord entre Hereu i Zapatero, però no se’ns va dir res, ni abans ni després. És imprescindible un canvi d’actitud.

¿Vostè s’ha sentit menyspreat per l’alcalde Hereu?
No hem estat prou valorats. Vam ser molt generosos al donar-li suport sense condicions quan va rellevar Clos. Vam evitar la desestabilització de l’ajuntament, però això no va tenir reflex en la presa de decisions. Aquestes s’han adoptat i anunciat sense diàleg.

Si aquest és el motiu de la discòrdia, no sembla guardar relació amb el model de ciutat, ni tan sols amb la seva ensopegada electoral.
No, no, no. L’actitud és només una petita part del problema. Els motius fonamentals de la decisió que és millor no renovar el pacte de govern són els resultats electorals, que indiquen que les nostres propostes no arriben a la gent i les de la gent no ens arriben a nosaltres, i que no veiem que la pèrdua general de vots mogui els nostres socis a la reflexió. Només els mou la pressa per reconstituir el govern. Abans s’ha de reflexionar sobre l’abstenció i sobre com encarem el desenvolupament estratègic de la ciutat per a la pròxima dècada com a mínim.

¿No serveix el model actual de ciutat?
Sí, però cal reinventar-lo per afrontar el segle XXI, que no planteja els mateixos reptes que el XX.

Que CiU o el PP, que fa gairebé 30 anys que són a l’oposició a Barcelona, qüestionin el model de ciutat és coherent. Però que ho faci vostè, que en fa vuit que és al govern… ¿Potser no se sent coresponsable de l’obra municipal?
Sí, me’n sento coresponsable. Però aquest model s’ha de reinventar, adequar-lo al segle XXI. No en renego pas, però ha anat llanguint i perdent validesa i funcionalitat.

¿Què demana exactament per renovar el tripartit barceloní?
Jo, exactament, no demano res. Sí que reclamo una actitud de consens i de confiança mútua, i que en la discussió dels projectes tinguin prioritat les millors idees, no pas el pes de cada força política.

¿Això és una tàctica negociadora, una manera d’enfortir la seva debilitada posició?
De cap manera. I de debilitada, res de res: els tres socis hem perdut un regidor.

Sí, però Iniciativa l’ha avançat en vots i li prendrà la segona tinència d’alcaldia…
Per descomptat. Mai se m’acudiria discutir això. Però parlem d’una altra cosa: que la relació entre els socis ha de ser de confiança.

¿Li sembla possible mantenir-se ara fora del govern i entrar-hi a mig mandat?
Per nosaltres, sí. Però això dependria dels altres socis.

¿La seva decisió no pot confondre el seu electorat? Vostè parla dels 43.000 vots que ha perdut, ¿però què n’ha de dir dels 53.000 que l’han votat, molts pensant que ERC revalidaria el tripartit municipal?
Jo crec interpretar de manera correcta el resultat electoral, un criteri ratificat pel meu partit. El temps dirà si hem errat o no.

¿El mou alguna raó de supervivència política personal?
En absolut. Al meu partit ningú m’ha demanat la dimissió; només he recollit suports unànimes.

Potser ha estat hàbil per avançar-se a un debat a ERC buscant responsabilitats…
La meva decisió és inconfusiblement ètica. Els polítics que són capaços de renunciar a viure millor, que prenen decisions que els comporten un sacrifici mereixen el reconeixement de la societat. Si jo no hagués fet res, se m’hauria demanat que ho fes. I si faig alguna cosa, s’interpreta que és en benefici personal. Faci el que faci, sempre hi ha una ombra de dubte sobre el motiu.

¿En algun moment es va plantejar la possibilitat de dimitir?
He preguntat a molta gent, filòsofs, artistes, escriptors, que no són del nucli polític, la seva opinió sobre les causes de la baixada a Barcelona, i entre els motius no figurava ni la campanya electoral, ni la gestió d’aquests quatre anys, ni el candidat. A més, el resultat advers no es dóna només a Barcelona. Tot això va descartar que em plantegés dimitir.

¿Deixar Hereu en minoria pot adobar el terreny per a la germinació de la sociovergència?Si això passés, es demostraria la debilitat ideològica del PSC i de CiU. I creixeríem els que no defensem la sociovergència.

¿La seva decisió afectarà el tripartit del Govern català?
Crec que poc. Jo defenso l’estabilitat dels governs. Nosaltres no trenquem el govern de la ciutat; no el renovem, que és diferent.

¿ERC està perjudicant l’aliança amb el PSC al Govern?
És un pacte globalment positiu en què a ERC li és difícil diferenciar-se, comunicar el seu perfil. El Govern hauria de trobar un nou equilibri que facilités la visualització del que fan les tres forces. Si no, es genera tensió que pot afectar la relació.

¿La seva candidatura va patir diumenge per això?
Sens dubte. En part, però sens dubte.

¿ERC acabarà dins o fora del govern municipal?
Sempre he estat molt dolent amb els pronòstics, fins i tot amb els personals, així que val més que ho deixem aquí.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!