Primer punt: Reconeguem-ho, deu mil euros no és un preu precisament ajustadet per instal·lar un reposapeus, una taula i una tele en un cotxe. Esperem que Ernest Benach ho aclareixi en seu parlamentària i no al seu blog. Un altre tema és si el cotxe del president del Parlament ha de tenir reposapeus, taula i tele, tenint en compte que cada dia fa el viatge Reus-BCN i viceversa, que són unes dues hores i mitja de trajecte aprofitables per pencar.
Segon punt: té nassos que sigui Joan Saura l’únic membre del govern que critica Benach, ell que va gastar-se 31 milions d’euros per reformar l’actual conselleria d’Interior seguint criteris feng shui. Per cert, un edifici que visita poc. Prefereix ser a Palau, no fos cas que marxés cinc minuts i li fotessin la cadira.
Tercer punt: és fonamental no perdre de vista que el tema surt en plena campanya de la Brunete contra el nostre finançament i que aquesta és la clàssica notícia per ser llegida en un bar de Madrit, menjant unes porritas i comentant en veu alta a la resta de funcionaris de l’Estat presents: “aquests catalans són uns lladres. Volen més diners per comprar-se cotxes”. Em creuré la voluntat de denúncia d’aquest diari i no un interès demagògic el dia que parli dels cotxes oficials d’Elvis Bono o del president del Parlament Extremeny, o el dia que m’ensenyin els números reals del diner públic gastat per la Generalitat valenciana en Fórmules 1, en regates o en altres joguines promocionals. Per cert, per veure l’estil del diari que ens ocupa, titular de dissabte sobre la presentació de la UGT com a acusació particular en la investigació sobre els desapareguts de la Guerra Civil: “Méndez se ocupa del franquismo el día de los 2,6 millones de parados“.
Últim punt (i el més important de tots): tant Audi i tant Passat… Res, els cotxes oficials de la Generalitat i del Parlament haurien de ser Gordinis. Això sí que no tindria preu.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
En bicicleta, tu!!! Jo els feia anar en bicicleta!!! O els faria viure a tots plegats, reclusos, ven a prop de la feina, per això d’estalviar gastos de transport i tal i qual… I jo sense dvd portàtil a la Picasso… Aish…
És veu que a Madrid van a peu, en bicicleta i no han posat mai extres als cotxes presidencials, ni han agafat mai l’avió i els helicopters per desplaçar-se.
Per no parlar de les despeses de publicar en castellà a Catalunya.
Això ha estat un altre manifestació d’ autoodi, efectivament, a Madrit fa 500 anys que es foten d’ or amb nosaltres i aquí ningú munta un sidral com aquest !!
Sempre es tracta d’ anar contra els nostres, deixem que els afusellin i despres els fem màrtirs. Simplement hisòricament patètic. Massa sovint passa el mateix , ja és hora que canviem el sentit de l’ història.