estirant del fil...

Estirant antimilitarista possibilitat únicament per la tasca impagable del Centre d’Estudis per a la Pau JM Delàs i aquest informe demolidor elaborat per Tica Font i Francesc Benítez. On posa noms, xifres i destins a la pròspera indústria militar espanyola, que ha augmentat les seves exportacions un 388% des de l’any 2001. Secrets i negocis que maten.

Anàlisi d’una dècada, covada en la neurosi securitària i la (a)cultura de la por perpétua, que esclareix les bombes de dispersió venudes a Gadaffi, l’armament espanyol amb el que es reprimeixen les primaveres àrabs o el cinisme assassí de certes transferències comercials necròfiles, alenades i blindades per l’estat que les va promoure. Deia Howard Zinn, activista antibel·licista nordamericà, que calia trencar “la seguretat del silenci” i denunciar. Per això, també, posem cara i ulls als industrials de guerra que fan negocis de mort: el qui és qui dels quatre grans (EADS-CASA, Navantia, Indra, Santa Barbara). Exresponsables polítics, portes giratòries, elevada presència ‘socialista’ i detalls de com és aquesta indústria, que té fins a 50 empreses catalanes implicades. Directa o indirectament. El més sincer de tots és el president de Santa Barbara Sistemas, Alfonso J. Ramonet, que declarant-se “amant absolut de la pau”, diu que mani qui mani tots els governs els donen suport: “sempre, amb els diferents governs, hem tingut una línia clara i coherent”. Gràcies per l’aclariment. Com els que venien les bombes de raïm: ara guanyen més venent el programa que les desactiva i les destrueix. Tancat negoci rodó.
 

Cireretes de pastís per al cicle que clou, aprofitem per recordar també l’altre comiat militar de Zapatero -més enllà d’indultar banquers: va arribar retirant les tropes de l’Iraq i plega regalant la base de Rota (Cadis) als EUA. 1.100 militars que, segons conveni, tindran estatuts d’impunitat en una base cridada a ser peça clau en l’estratègia de l’administració americana. Inevitable recordar José Couso a l’Hotel Palestina.

Deia Howard Zinn que no hi havia prou amb estar informat i esbotzar silencis, que calia activar-se. La insubmissió té -ha de tenir- mil cares; el gest de desobeir pot escolar-se arreu. Suma i multiplicació, per seguir aprenent aquest cap de setmana enfilem Donosti, a les jornades que organitza el moviment antimilitarista basc per abordar, com sempre, un futur que és alhora incert i inquietant, però també esperonador i eutòpic. Seguirem informant, seguirem desobeint.