estirant del fil...

A mode de
primerenca declaració d’intencions, aquest primer post de l’equip humà que fa
l’Estirant del fil del setmanari Directa, que miraculosament i encara no sabem com, surt cada setmana des de fa ben bé 5 anys i que el gener de
2010 va fusionar-se amb Illacrua, la degana de la premsa alternativa als Països
Catalans. Insubmissió informativa i desobediència civil, aplegades.
Arrecerades en la memòria d’un futur anterior: els altres periodistes del 39 (Xammar, Tisner), totes
les escletxes antifranquistes dels frenètics Huertamaros, les fèrtils experiències de premsa obrera,
social, comunitària de casa nostra i del món o les apostes més recents per la contrainformació.
Periodisme que no vol trencar la cadena de la memòria; memòria que és el millor
antídot contra la desinformació, la manipulació i la impostura.

Tot ben senzill, doncs. En un espai
pensat inicialment, fora de directe frenètic del rigor  quotidià,
com un àmbit de reflexió, col·lectiva però transferible, sobre allò que provem
de fer. “Periodisme d’investigació, és que n’hi un altra?” que diria en Ramon
Barnils. Apunts per raonar setmanalment què editem i com, quines dificultats i
mancances tenim, quines coses ens passen per dins i per fora i, per què no?, compartir tot allò que sovint se’ns queda al tinter sense ser
picat al teclat.

Arrel de paraula, doncs,
i sintaxi rebel i gramàtica solidària per provar de dir les coses tal com són. Si, amb
Estellès, perquè sempre mirem els suds del món i de les notícies. Vicent Andrés que dóna nom al blog, perquè ‘no escrivim èglogues’ precisament i provem de ser coherents i conseqüents en un món cada cop més injust i desigual. Perquè cal caminar decididament. Amb
l’Ovidi, només faltaria, perquè com encara dura la vida dura seguim de parts dels
bons. Fins a l’última coma. Benvingudes si passeu per ací. Farem el possible –i l’impossible, com sempre– per fer-ho de la millor manera. Salut.