de la Generalitat 650 anys de la Generalitat de Catalunya Prengué forma pròpia a les corts celebrades a Cervera l´any 1359 regnant Pere el Cerimoniós, de llavors amb ara, han passat ja, 650 anys d´una llarga història d´encerts i de fracassos també, de tot plegat, sembla que seria el moment idoni per
Amb el Pacte dels Vigatans La tarda de l´onze d´agost d´enguany, els Miquelets del Brull hemestat a la capella de Sant Sebastià per a fer acte d´homenatge isolidaritat amb els prohoms que s´hi reuniren per a tractar i signarel Pacte dels Vigatans què rebutjaba frontalment la políticaabsolutista de Felip V, impositiva fins al
Tot té preu ? El govern estatal com sempre, no abaixa la guàrdia i conseqüent amb els seus criteris, segueix fent els deures loapeïtzant a tort i a dret treient-se quan cal l´as marcat de la màniga per a envaïr i erosionar l´autogovern català amb la clara finalitat d´intervenir en qualsevol de les competències
1 d´agost de1917 Morí a Castellterçol, el quí fou primer President de la Mancomunitat de Catalunya Enric Prat de la Riba, artífex indiscutible de l´obra “Pratiana” què possibilità la reconstrucció nacional catalana. En farem només un apunt per a veure el com anaven les coses … L´Estadística Administrativa de la Contribución Industrial y
al Parlament “Els diputats teniu la responsabilitat de fer que aquest poble no se senti subordinat a cap altre” S´hem figura el Parlament replet d`aquests personatges que se´n diuen Progressistes, d´Esquerres, Independentistes…, que no saben dir·nos com hem de fer·ho per a sortir·nos·en d´aquesta cruïlla, naturalment, ara no hi ha eleccions, i és
“Tu ets, la teva llengua” Tan fàcil com això i prenem·ne nota, perquè la desnacionalització lingüística està en marxa i aquesta serà – si no hi posem remei – la pitjor de les pèrdues, perdrem, la nostra identitat; Mireu, podem recuperar poder econòmic, institucions, competències i moltes més coses, però compte, fixem·nos amb aquest ”
On són els independentistes? En qualsevol partit a can Barça i a can Perico també, quan les coses van bé, molta gent i quan van malament, també molta gent perquè s´ha d´animar l´equip, sempre però, més de tres mil persones i finalment, a guanyar títols. En clau política – catalana – sembla, el “campi qui
28 de juny de 1412 Avui, es proclama solemnement a la plaça major de Casp i davant l´església, la resolució final per la qual la corona de Catalunya correspon a Ferran d´Antequera. Queda prou clar que a partir d´aquest moment, la nostra nació passa a mans estrangeres – amb l´arbitràrietat despòtica del clero de l´època – i és així
25 de juny de 1412 Els nous jutges nomenats per a tractar de la successió de la corona catalana, han arribat a un acord, es donarà a conèixer el dia 28. De moment, inquietud davant l´albir d´un esdevenidor incert.
23 de juny de 1966 S´aprovà a les Corts espanyoles la facultat a tots els seus ciutadans d´inscriure el nom al registre civil en qualsevol de les llengües de l´Estat. Que bé oi? Durant aquesta nit dictatorial, ens ho prenguérem molts de nosaltres com un avanç, perquè, qualsevol tomb que es produís en les
20 de juny de 1904 Es publicà llavors, un reial decret autoritzant l´ús de totes les llengües i dialectes hispànics per a la redacció de telegrames i telefonemes. ( – Gràcies…..senyors ! – ). Avui, després de 105 anys, estem suportant un sistema polític que ens imposa el què ells en diuen ” bilingüisme
17 de juny de 1925 El governador civil de Barcelona, general Milans del Bosc, – us sona oi? – tancà el camp de F. C. Barcelona durant sis mesos adduïnt que la sanció era conseqüència de l´actitud del públic envers la ” marxa reial “. La cap d´uns dies, li tocà a l´Orfeó Català
Quina ensarronada! Avui, em parlaven d´actuar sempre educadament i amb la legalitat per endavant i llavors, en política, ha sortit la intocable constitució. Doncs, parlarem de l´altre “legalitat franquista” que planava encara quan es va legitimar una monarquia hereva d´aquesta legalitat i una constitució que únicament ha beneficiat els interessos centralistes amb un
Quina barra! Desde la centralitat imperant en diuen “ultimàtum” i desde aquí, n´hauriem de dir “parany” perquè si no s´accepten les condicions proposades – parlem del finançament – s´ajornaran de manera indefinida, vol dir això, que es paralitza totalment els recursos econòmics i ja en parlarem! Això no es fer política és, esclerioritzar unes
N´haurem de prendre nota En l´ancestral hostilitat entre llengües el professor William Mackey ens fa una observació extreta d´un passatge d´Isaïes on tot és bondat dient-nos que…”El vedell i el lleó dormiran junts” i llavors, ens fa un apunt de l´afegitó que Woody Allen hi va fer d´aquesta lectura “però el vedell no aconseguirà dormir”,