Síndrome d´Estocolm? Nooo! Coneixeu d´alguna comunitat nacional que voluntàriament renegui dels seus origens, de les seves senyes identitàries? Doncs avui, encara hi tenim al nostre país gent forana i botiflers consumats que amb insistència continuada i tergiversadora, intenten alliçonar-nos de les ventatges i les facilitats de tot ordre de què en podriem gaudir, només cal, que
29 d´abril de 1934 A Barcelona, s´organitzà una manifestació antifeixista i per la llibertat que en el fons, era una protesta davant el govern de Madrid per la lentitut amb què anaven els traspassos de serveis a la Generalitat i també per la qüestió rabassaire. Malgrat la pluja que caigué aquell dia, la participació
Feliç Diada! També al Brull cel-lebrarem el nostre Patró Sant Jordi; Llibres i roses hi seran presents. L´Espasa de Sant Jordi … Sant Jordi té una espasa – que dóna espant. Amb amor la forjaren – els catalans i és senyera i és símbol – de llibertat. Quan flameja en la fosca –
La fórmula legal El 17 d´abril de 1906, s´aprovà aquesta llei que no era més que una “fórmula legal” per a reprimir les nacionalitats i protegir de crítiques a l´exèrcit. Amb aquella disposició “legal”, els tribunals militars eren cridats a jutjar tots els possibles delictes contra la pàtria espanyola i l´exèrcit. El curiós és, que aquesta
14 d´abril de 1931 Francesc Macià proclamà des del Palau de la Generalitat, la República Catalana dins la federació de Repúbliques Ibèriques. Des d´aquestes contrades, hem estat de sempre capdavanters, amb capacitat provada en l´avenç social i polític, i sempre, a contracorrent; És ben llastimós, que el llast de la irreflexiva incompetència dels caçamosques
i col-laborar més! Encara més? Deixem-ho sense comentaris perquè queda -em penso- entès per tothom. Aquest és, el govern què en deien amic i no cal preocupar-nos per res oi? Tot plegat és el resultat del lerrouxisme encobert practicat desde la deslegitimitat manifesta dels qui practiquen el “seu poder” malintencionat.
que no m´haurien d´importar. No m´embrancaré en consideracions per les maniobres polítiques del Govern Estatal que avui és PSOE i demà PP, sempre però, amb la mateixa ambició de poder i control mantenint la fórmula maravellosa del “café para todos” que els ha donat resultats exepcionals i amb la supervisió del proper Felip VI. Resumint:
29 de març de 1922. Fou en aquesta data que es celebrà a Barcelona la reunió de notaris de Madrid, Barcelona, Burgos, Saragossa i Navarra on s´acordà entre d´altres punts, que els notaris havien de conèixer l´idioma o el dialecte del país on exercissin. Fins aquí, la nota històrica on es demostra que malgrat
govern basc (en lletres mooolt petites) president del govern basc……..pse president del parlament basc…pp Aquesta és, la fórmula emprada pels partits unionistes per així, anorrear qualsevol guspira nacionalista, o sigui, que ja cal què ens espabilem perquè amb això, ni bromes ni ironies. No s´hi val a badar!
27 de març de 1715 Tal dia com avui, fou executat – segons els seus botxins felipistes “ajusticiat”- el general Moragues i el seu cap fou exhibit per les autoritats imperants al Portal de Mar de Barcelona durant dotze anys. Déu n´hi do amb la “justícia dels inquisidors”! Ells en diuen exemplar, jo en dic,
22 de març de 1891… Fa molts i molts anys, s´hem va acudir i amb molt d´esforç, comprar-me un dels diccionaris que pul-lulaven pel nostre país, era, el Dicionario Enciclopédico Abreviado Espasa Calpe editat el 1957 i avui precisament, se m´ha acudit consultar com a curiositat el què s´en deia de Pere Bosch i Gimpera i
Nooo…! Segons la ministressa Cabrera en la qüestió de les ONG, hi ha moratòria – moltes gràcies senyora ministressa! – ep! inflexible però, a l´hora de fer una revissió del sistema perquè al cap i a la fí del que es tracte és, de tenir un major control, buidant de contingut i despersonalitzant totes
Haig de dir-vos que… Ep! Hem de deiar-ho fins després se la publicitat; serà, fins d´ací una estona. “Fixa´t amb els teus veïns que ja han provat els productes(…), què feliços se´ls veu, no et quedis enrera perquè en depèn la teva felicitat i la dels teus” Ja no em
Ensenya reivindicativa Reivindicació tossuda i permanent d´uns drets arrabassats amb guerres i fraudulentes impunitats.
Polítics o gestors? Dons sí, inútils perquè politiament no avancem es dedica el temps a cobrir el dia, dia fent de gestors a les ordres del Govern Espanyol, per tant, no cal que els nostres polítics – nostres ? – segueixin ostentant un ” poder” que no els correspon ni s´el mereixen; clar que