N´haurem de prendre nota
En l´ancestral hostilitat entre llengües el professor William Mackey ens fa una observació extreta d´un passatge d´Isaïes on tot és bondat dient-nos que…”El vedell i el lleó dormiran junts” i llavors, ens fa un apunt de l´afegitó que Woody Allen hi va fer d´aquesta lectura “però el vedell no aconseguirà dormir”, i ara jo em pregunto, és aquest el nostre cas? Hi ha paral-lelismes?
Traslladant-ho a les nostres dèries amb la centralitat dominant, queda prou clar quin és el paper que se´ns atorga a cadascuna de les comunitats en obligat i permanent contacte carregat d´incompatibilitats, intolerànies i d´aqressions manifestades amb habituabilitat constant per qui té la força i el poder emprant-lo sempre en benefici propi, deixant per als més febles el paper merament defensiu d´uns drets sociopsicològics que ens defineixen identitàriament i culturalment.
Ha quedat prou clar que el finançament estatal – dominant – en cap dels casos afavorirà els interessos de la llengua considerada minoritària i prescindible, sí ho farà en canvi – com ho ha fet sempre – en medis i conceptes, protegir i prestigiar la llengua dominant de manera assimilacionista per a seguir-la imposant, enriquint-la de valors i prioritzant-la per a homogeneïtzar l´estatus únic.
Hi ha arreu, una certa ideologia etnicista molt arrelada en molts dels àmbits estatals, què amb la interpretació què s´els dóna des d´els poders mediàtics, malgrat es produís la total assimilació prevista, ni així seriem al seu parer, ciutadants de ple dret al costat dels seus correligionaris que son molts i amb molt poder. Com a tots els països colonitzats es seguirà imposant la llengua franca de torn minant l´autoestima de la comunitat autòctona per a relegar-nos – si poden – a ciutadants de segona.
El multilingüisme és avui una riquesa i una necessitat fins hi tot habitual que fomenta el màxim d´habilitats al passar d´una llengua a l´altra i de foment de relacions socials, per tant, multilingüisme aquí i a on calgui, sempre però, sense imposicions, cal només que els nostres polítics sàpiguen – o vulguin – gestionar la diferència i la diversitat per afavorir la relació de confiança que hauria de prevaldre perquè d´allò que en diuen bilingüísme no sigui la restrició expressa de la nostra parla.
Mentrestant, amb l´experiència passada i present i sabent amb quí ens la juguem, seguirem militant en defensa dels nostres drets.
Visca Catalunya!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!