El Brull, s´hi afegeix també! Aquest dissabte 18 de març, s´ha constituit l´assemblea local Seva-El Brull en un acte d´afirmació compromesa per a coordinar territorialment i desde la necessària transversalitat, l´aportació i les condicions encaminades al treball i la difusió d´aquest procés evolutiu que faciliti el nostre assumible objectiu d´aconseguir l´Estat Propi.
La història de sempre Aquest és, el precedent que permetrà que sigui la inacabable història de més i més recursos amb les pèrdues de temps incloses que acaben fent ingovernable un poble, amb tot, queda del tot clar que fins que no s´aconsegueixi que el català sigui la nostra única llengua oficial, no
Es clar, fa tuf de català… Amb els principis i el missatge d´Òmnium – Llengua, Cultura, País – no anem enlloc? doncs la senyora Sanchez Camacho ho té clar que hem de deixar-nos de punyetes i seguir la marxa triunfal que els seus correligionaris ens volen imposar com a la resta dels països catalans. No se´n sortirà
El Pare Joan Si hagués d´haver dit alguna cosa el Pare Joan – senzill com era – potser hauria repetit allò de…” He donat el meu cor i he procurat escoltar a tothom, tant si em venien a plorar o a donar-me una alegria, sense tancar mai la porta a ningú…”.
I tant que sí! Aquest és l´estat de la qüestió per a qui ho vullgui entendre i si no es reacciona a temps esperant que la solució ens vingui de fora o fins hi tot dels nostres polítics – tots, sense exepció – podem acomiadar-nos de la nostra personalitat i dels nostres diners
Avui hem estat a la Gleva. Els actes d´avui en homenatge als màrtirs de la Gleva, ens han deixat ben convençuts de que hem deixat l´abans enrera per a situar-nos al després, i és ara, quan ja no hi ha pas enrera perquè s´està gestant el canvi cap a la independència i en
exagerat! El cost de ser espanyols és de 20.000.000.000€ any, ho sap tothom – i els polítics també – quants zeros oi? Fa molta nosa però, aquest dos que hi tenim al davant i, és que amb aquests diners en podriem fer tantes coses, per a qui ho cregui just, cap problema per a
i pocs dirigents l´ARA del divendres 30 de desembre passat ens aporta la dita de Serge Brussolo que diu, “les paraules del culpable sempre sonen falses, fins hi tot quan diu la veritat”, amb això, no em cal senyalar ningú, però, cada cop tinc més dubtes de qui és qui perquè llegint qualsevol
Ha tornat a sortir el sol i, amb més força! Ens ha sortit el sol darrera d´aquest Horitzó Nacional per deixar de ser una utopia i amb nous plantejaments, ens desempallegarem ja, de les teories pactistes i de submissió per contruïr el camí cap a la plenitud a que aspirem. Hi haurà molts canvis
Compte que s´encomana! Hi ha una colla de gent al Brull i encontorns que estan “tocats per la poesia” i compte, perquè no té cura, s´agreuja amb el temps i s´encomana amb molta facilitat, ho hem redescobert altra cop, amb La Marató d´enguany, els uns han repetit i n´han portat d´altres amb la
Homenatjant Llull-Subirachs Isaïes “Si no creieu, no entendreu” Escala de l´Enteniment Rampenats al graonat, cal que alliberem alhora, l´esperit aventurer que ens favoreixi l´ascenció. Reprendrem lliçons antigues de superació connatural; compromís i esforç, experiència i fita… concloent al cim del Dogma de l´indefugible auguri.
I tant què siiií! Perquè al Parlament no s´ha de poder dir les coses pel seu nom? Sí senyors, Espanya ens Roba i no s´immuta ningú i ho troben tan normal perquè no tenen principis i són amb majúcules, UNS ESTAFADORS…i amb aquesta gent hem de seguir tenint tractes?
El pessebre en marxa Malgrat les atzagaiades rebudes, ens entossudim i ho seguirem fent mantenint-nos fidels als nostres origens i amb la normalitat que comporta el seguir unes tradicions que de sempre ens uneixen amb l´esperit renovat i amb l´esperança fraternal de millors auguris. Deixem-nos amarar per “l´àurea divina” com diu el poema, i
Festa Poètica de la Marató Diumenge dia 18 a 2/4 d´una, els Veïns del Brull ens reunirem a l´església de Sant Martí per homenatjar Joan Maragall amb un recull dels seus poemes i Mossèn Cinto amb el Canigó, i haurà també un espai dedicat a Pau Casals amb el violoncel de la Laia Subirats.
Ciceró – Mai no creuré que arribes tard, si arribes bé de salut -. Acceptant el que ets i com ets, sense expectatives ni especulacions, sense exigències del com ni el perquè, sense mesurar el més i el menys, jo, també seré com sóc amb la llibertat i amb la sinceritat de que