Hi, visited your site before, sohbet odaları but I can not say I’ve come across while surfing the internet , and now we get to see the information, mynet I needed. sohbet First of all thank you for it, mirc Other than that I am adding your web site mynet sohbet and post your favorites uses then be my chance to follow in an orderly manner.
Poc-moderna
Bloc d'Elisenda Soriguera
Avui he sentit el disc de la Sílvia Pérez Cruz, un dels que esperava amb més candeletes per aquest 2012. El primer cop que vaig sentir a parlar d’ella va ser a través de l’Irene Payet, palafrugellenca, convidant-me a un concert de Las Migas i dient-me que valia molt la pena veure aquella compatriota empordanesa. No hi vaig anar perquè tenia algun altre afer musical, però de cop el nom de la Sílvia va anar sonant i ressonant, més sovint i més alt. Cada cop amb més força. Al costat de Refree al projecte Immigrasons, amb Toti Soler o en projectes jazzístics tot cantant a Bill Evans. Col·laborant amb Coetus o en qualsevol dels 30 enregistraments que ha fet en els darrers anys.
Un dels moments claus va ser sentir-la a l’Horiginal, recollint de les mans de Llach el guardó del Certamen Terra i Cultura. Una única cançó però moltíssima emoció. Allà la vam sentir musicar Maria Mercè-Marçal, i era possiblement el primer cop que ella no era només l’intèrpret, sinó l’encarregada dels arranjaments d’un tema. Una cançó (“Covava L’Ou De La Mort Blanca“) que ens va fer posar la pell de gallina. Des d’aleshores no l’hem pogut veure mai en directe (maleïdes agendes), però hem esperat amb candeletes el seu primer disc com a Sílvia Pérez Cruz, amb les seves cançons, la seva veu i les seves emocions. El disc ja ha arribat, i val la pena aturar màquines.
Un dels moments claus va ser sentir-la a l’Horiginal, recollint de les mans de Llach el guardó del Certamen Terra i Cultura. Una única cançó però moltíssima emoció. Allà la vam sentir musicar Maria Mercè-Marçal, i era possiblement el primer cop que ella no era només l’intèrpret, sinó l’encarregada dels arranjaments d’un tema. Una cançó (“Covava L’Ou De La Mort Blanca“) que ens va fer posar la pell de gallina. Des d’aleshores no l’hem pogut veure mai en directe (maleïdes agendes), però hem esperat amb candeletes el seu primer disc com a Sílvia Pérez Cruz, amb les seves cançons, la seva veu i les seves emocions. El disc ja ha arribat, i val la pena aturar màquines.
(Aquesta fotografia tan bonica és del Juan Miguel Morales. N’ha fet més i les trobareu a l’Enderrock de maig, ben acompanyades d’una brillant entrevista de Roger Palà)
Teníem dubtes que aquesta cantant, després d’haver-se prodigat com a intèrpret entre tantes bregues, no se’n sortís a l’hora de fer temes propis o definir el seu estil. Maleïts dubtes de dones de poca fe. Totes les incògnites s’han desvetllat amb el seu debut com a compositora (perquè com a intèrpret, ja les teníem totes).
11 de novembre (Universal, 2012) és la data en què va morir el pare de Sílvia Pérez Cruz, Càstor Pérez, músic empordanès gran impulsor de l’havanera i les músiques de la comarca. Aquell moment tan trist és la llavor d’una joia musical, tretze cançons que naveguen pel català, el castellà, el gallec i el portuguès, on ha enregistrat la preciosa “Covava l’ou de la mort blanca” però també altres perles precioses com la cançó que dóna nom al disc. La Sílvia agafa aire per cantar “Nonnon”, s’aflamenca a “Diluvio Universal” i ens posa la pell de gallina amb “Pare Meu”. Diu a l’entrevista de Roger Palà que canta i fa cançons per necessitat, perquè li remou l’interior. Us ben asseguro que les seves cançons, també remouen l’oient. Només cal solucionar la tasca pendent de veure i viure un concert íntegre d’ella, en viu i en directe. La intensitat ha de ser immensa…
11 de novembre (Universal, 2012) és la data en què va morir el pare de Sílvia Pérez Cruz, Càstor Pérez, músic empordanès gran impulsor de l’havanera i les músiques de la comarca. Aquell moment tan trist és la llavor d’una joia musical, tretze cançons que naveguen pel català, el castellà, el gallec i el portuguès, on ha enregistrat la preciosa “Covava l’ou de la mort blanca” però també altres perles precioses com la cançó que dóna nom al disc. La Sílvia agafa aire per cantar “Nonnon”, s’aflamenca a “Diluvio Universal” i ens posa la pell de gallina amb “Pare Meu”. Diu a l’entrevista de Roger Palà que canta i fa cançons per necessitat, perquè li remou l’interior. Us ben asseguro que les seves cançons, també remouen l’oient. Només cal solucionar la tasca pendent de veure i viure un concert íntegre d’ella, en viu i en directe. La intensitat ha de ser immensa…
(Obriu l’Spotify: Sílvia Pérez Cruz – 11 De Novembre)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!