Poc-moderna

Bloc d'Elisenda Soriguera

15 d'abril de 2008
2 comentaris

Es toquen pensant en…

De fet, aquest post ha patit una auto-censura (típicament periodística), perquè la frase a la que es remet és sexualment explícita i en realitat ‘només’ volem parlar de música. Concretament la d’un d’aquells grups de la nova fornada, que fa rock’n’roll com cal: amb unes bones jaquetes de cuir -la del cantant és de color vermelli jo crec que quan se la treu, té vida pròpia-.

Però pensant amb qui es toquen?

‘Canapés? Cava? On són?’, aquesta és la frase amb la que van assistir a la presentació del concert + MÚSIK Q MAI. Quan preguntaves al Tomàs Genís (baixista) per la seva pota enguixada, només aconseguies quedar-te amb un raonament 100% lògic: que havia caigut d’un cocoter de Riudarenes. 
Pels Premis Enderrock 2008, es van posar les seves millors gales i van fer campanya conjuntament amb Rockviu per reclamar una ‘e’ lila: ells eren d’aquella llista d’afortunats que van guanyar un reconeixement de la crítica que no té un símbol durant la nit. Però a falta de premi, anaven premiant a tothom que es trobaven pel camí amb un gran anunci. Se t’acostaven a cau d’orella i et deien “em masturbo pensant en tu”. Llàstima que acte seguit diguessin el mateix a la resta d’assistents a la festa: de fet, es toquen pensant en totes i cadascuna de les persones (novies d’artistes, periodistes, músics,…) amb les que aquella nit es van topar. Un gran exercici de… promoció?
Però no havia de parlar de música? Ah, la música? Doncs com sempre, al SeuSpace.

Ja ho diuen: Rosa-Luxemburg mola!

  1. primer de tot vull confirmar que tenim permís per fer el que deiem…
    i vull afirmar també que els cocoters de riudarenes són 100% perillosos.

    Dit això, vull cubrir de petons aquesta periodista que tantes voltes dona a l’autocensura i que tants piropos ens tira!!!

    Demà farem propaganda del teu blog eli 😉

    Molts petons i fins Sant Jordi com a tard!!

  2. Només voldria remarcar aquesta frase extreta literalment d’aquest post poc-modern:

    “la del cantant és de color vermell i jo crec que quan se la treu, té vida pròpia”.

    Dixit.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!