Poc-moderna

El 14 de juny del 1991 jo tenia 5 anys. Partint d’aquesta premisa que considero necessària (no és un toc egocèntric, sinó informatiu), he de dir que el DVD que s’ha produït entre el Grup Enderrock i Bat a Bat per l’ocasió, és indispensable.
Un amic em comentava: ‘cal què seguim vivint d’aquell
concert?’. La pregunta, enfocada així, segurament mereixeria una resposta negativa, però no es tracta de seguir vivint, sinó de fer un exercici de memòria.

Fem memòria i veiem el tràiler?

Trobem diverses perles a més a més de les visions del públic (com la de l’actor Jordi Díaz), dels músics, dels muntadors, dels òrgans de Govern i la televisió catalana, i dels mànagers que ho van muntar.
Val la pena aquesta hora i mitja de documental, perquè veure en Quintana amb aquesta marxa és irònico-surrealista i magnífic. Quina estètica, quines ganes! I en Thió tocant la guitarra -i no les campanes- demostra el que és el rock’n’roll. Val la pena per conèixer com va començar tot: és un DVD on Sangtraït diuen que feien música per no haver-se de dedicar al contraban, Els Pets confessen que només sabien tres acords de guitarra i els Sopa de Cabra expliquen que, abans del mític Sant Jordi, ja havien fet un concert de despedida. Perquè són unes bones imatges de Sau, amb el mitificat Carles Sabater i en Pep Sala. I de la barreja d’aquestes quatre bandes -i d’altres- neix un fenomen social, i al cap d’un parell d’anys una revista que volia plasmar-ho. Això és història, la nostra història.

Perquè l’Alba i en Jordi ha fet una gran producció, el Pere un gran guió i l’Àlam Raja (i companyia) una gran edició. I el 15è aniversari de la revista és una bona excusa, per tornar a veure i sentir allò que 22.104 persones (rècord mundial de número de persones en un recinte tancat) van gaudir. Demà a les 21.30h. en fan un visionat a l’Heliogàbal.

I el tràiler:

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!