Tots som becaris. Aquest era el títol de l’article que el passat dimarts, dia 1 de juny, Màrius Serra va publicar a la seva habitual columna del diari del comte de Godó. El títol cridava a la lectura, perquè els poc-moderns també hem estat becaris. Al gra: El Gran Serra explicava que tots som becaris del New York Times: es veu que cada cop que teclegem un captcha (‘aquella parauleta difuminada que trobem a webs, blogs i xarxes socials i ens fan desxifrar i teclejar abans de plasmar algun comentari o arxiu), estem contribuïnt a la digitalització dels arxius del diari. Què? Sí, amics; la primera paraula és un sedàs (per comprovar que no som un robot fent malifetes que deixa missatges per la xarxa). Si l’escrivim correctament, ja n’hi ha prou, ja podem postejar. La segona, és la que contribueix a la nostra bonica tasca de becaris. Si la posem malament, no passa res, perquè estem digitalitzant el New York Times, i la màquina no sap què hi diu. Així doncs, creiem que hem d’aprofitar aquesta bonica oportunitat per veure la força dels catalans al món. Ara i aquí comença la campanya Ca.Ca.Ca. (Campanya Captcha Caracul)!
(queda pendent la crònica del concert d’ahir d’Els Amics de les Arts i Anna Roig i l’Ombre de Ton Chien a L’Auditori)
Sí, amics. Proposem que a partir d’ara, cada cop que us aparegui un captcha, poseu correctament el primer mot… però poseu ‘caracul’ com a segona paraula. Així, quan llegim els arxius del New York Times, veurem la potència dels catalans al món (o si més no, a la xarxa). Uniu-vos a Ca.Ca.Ca. (Campanya Captcha Caracul)!!
Per cert, la paraula caracul no ha estat triada a l’atzar. És en homenatge al gran home.
Per cert, aquí l’article.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
caracul