Poc-moderna

Ja en portem nou. El vuitè va ser en petit comitè, al desembre (menys congelat que el gener), i el va protagonitzar L’Abdominable Gallina Nauseabunda (aquí) interpretant els temes d’aquell no-disc que tant ens agrada. Un vespre molt agradable i divertit, amb cançons i riures i taronges. encara més familiar que de costum.
L’aventura de les quatre enriquetes continua i creix i en gaudim tots plegats. Ahir va ser el torn de n’Ivette Nadal, la novena benvinguda al menjador. Va marxar de Granollers amb la guitarra a l’espatlla i la neu caient del cel, per atansar-se a Ca l’Enric. Deia abans de començar el concert, que estava més nerviosa que quan va haver d’actuar al Palau (telonejant Els Pets dins del cicle BandAutors), segurament per la proximitat del sofà de casa, que no ofereix cap escapatòria. Acompanyada del guitarrista Roger Pasqual va regalar-nos la interpretació de les seves cançons ja publicades, a més de tres temes nous. Un diumenge qualsevol, amb una banda sonora extraordinària…

(Trobareu més fotos (i molt millors) a rockviu)

Coneixíem la joveníssima (atribut que li atorgues a algú amb menys edat que tu, que et creus molt jove) Ivette Nadal per les cançons (i la poesia) del seu disc de debut titulat Guerres dolcíssimes (2007) (aquell que inclou el single radiofònic del clip d’aquí sota) i també les del treball A l’esquena d’un elefant (RGB Suports, 2009). Ara prepara noves cançons, musicant poetes (i amics). Amb la passió de l’artista que amb cada lletra hi deixa un trosset del cor (o del fetge o de l’ànima o de l’ungla del peu), i que amb cada nota sent una fiblada a la pell. Qui diu que no hi ha dones al panorama català? Que calli, i pari bé l’orella…