Poc-moderna

Aquest any, els poc-moderns hem viscut amb més intensitat que mai el concurs de maquetes Sona 9. D’acord. En fa 5 que vivim l’esdeveniment i en fem seguiment, però els afers laborals (ja heu vist les boniques càpsules de TV3 i les peces que se n’han fet a Enderrock TV?) han provocat que enguany hi haguem estat més a sobre de l’habitual. Això provoca un seguit de reflexions gens modernes, que avui volem esbombar.
I es que els concursos sempre provoquen sentiments agredolços. Els més dolços s’inclourien en l’epíleg “coneixença de projectes molt interessants”. Ni que aquests no passin de la primera fase del concurs (sí, aquí n’etzibem una a favor de La Rateta que Escombrava l’Escaleta, que malauradament no va passar a la segona fase del concurs). A més, en el cas de concursos com el Sona 9, la dolçor també arriba a través de l’entusiasme dels participants i la il·lusió, que es contagia amb molta facilitat. La part més agre –i malhauradament habitual– és la dels falsos malentesos, la mala llet d’alguns i la manca de savoire faire d’altres. Perquè participar en un concurs vol dir que el gran premi només se l’emporten uns (o tres, en aquest cas), i n’hi ha més d’un centenar que en queden fora. I que ningú es pensi que és xauxa… decidir qui mereix el premi és una tasca ingrata (cal valorar segons un sol concert? segons l’evolució al llarg del concurs? tenint en compte el que sona més nou? valorant a qui se li escau més cadascun dels guardons? Difícil, difícil!).

I ara sí, centrant-nos en l’edició d’enguany, ja coneixem quines tres bandes en són les finalistes. I per ordre alfabètic (per evitar al màxim qualsevol tipus de malentès), en direm quatre coses.

(Si voleu veure en directe la final del concurs de maquetes Sona 9 que se celebrarà el proper dimarts 9 de novembre a la Sala Bikini de Barcelona, envieu un correu a premsa@enderrock.cat amb el vostre nom i cognoms i demaneu la vostra entrada! I una llisteta!)
(I que als tres grups els diguem guanyadors no és un error. Tots tres, tenen premi)

Al llarg de tot el concurs hem anat gravant i entrevistant les bandes. Ara fa un parell de setmanes vam anar a gravar els tres finalistes. Els Bläue van currar-s’ho perquè ens endinsèssim al Casino de Barcelona. A cada fase se n’inventen alguna i ens introdueixen al seu univers (sempre particular). Fa unes setmanes, ja vam gravar-los a la Casa Fuster, aquell luxós hotel proper als Jardinets de Gràcia. Ara que es troben a les portes de la final, van decidir disfressar-se de mafiosos viciats a la ruleta, amb tot l’atrezzo. Després de proposar a les noies guapes de fer de noies Bond (proposta denegada), va començar l’entrevista. La seva aposta és al 9 (Sona 9, 9 de novembre). Es fan els locos, però saben clar el que volen. Són molt joves i tenen tècnica. Saben inventar-se històries i tenen clar que, si aconsegueixen fer ballar el públic, guanyen uns quants punts. Són un espectacle. Sonen així.

La Iaia és un grup osonenc encapçalat per l’Ernest Crusats. Un altre noi asquerosament jove (sí, tots els que han nascut per damunt del 1985 fan rabieta) amb una traça per fer cançons que salta a l’oïda. S’acompanya d’un contrabaixista i un bateria (ambdós experimentats) per donar una exquisita personalitat a les cançons. Sí, costumistes. No, sense ukelele. Sí, penetrants. No, gens avorrides. Sí, aquí les sentireu.

Els tercers (alfabèticament parlant) són un duet. Pulpopop és la suma de transgressió i tècnica. Són l’ordre i l’aventura. La provocació i les classes al Taller de Músics. Diu Miqui Puig (productor que els va acompanyar als estudis Bucbonera Records) que són els que tenen el millor estribillo del concurs. El de la figa. Són el control i el descontrol. Sentiu-los!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!