A Nicaragua, país on Farmamundi treballa des de fa més de 15 anys en projectes de cooperació al desenvolupament, la taxa d’incidència del VIH/SIDA ha augmentat d’una manera molt important, passant del0’66% l’any 1987, al 13% en el 2009. Aquesta taxa s’ha duplicat en els últims tres anys.
Managua.- Segons dades oficials (setembre 2009) del Ministeri de Salut (MINSA) deNicaragua, al país hi havia registrats 3.876 casos de VIH, dels quals 2.544eren asimptomàtics, 516 havien desenvolupat la SIDA i 810 persones vanmorir. Altres dades indiquen que percada dona infectada se’n registren 1’7 homes, alhora que la majoria delsdiagnòstics corresponen a persones d’entre 15 i 45 anys, franja de la poblacióeconòmicament activa.
La realitat d’una epidèmia silenciada
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el 80% de les persones queviuen amb el VIH en països d’ingressos mitjans o baixos, ignora la sevacondició de seropositivat, el que fa pensar que els registres oficials podrienestar subestimant el veritable nombre de casos afectats per aquestamalaltia. Segons les estadístiques del Laboratori de Referència Nacional del MINSA, l’any 2008 es van fer 106.736 provesper a la detecció del VIH. Si considerem que aquestes proves es fan a un nicaragüenc diferent per primer cop, aaquest ritme, es necessitarien més de 40 anys perquè a cada nicaragüenc se lifes la prova de detecció del VIH. “Aquestasituació representa un alt risc d’epidèmia silenciada, especialment quan escombina amb una falsa sensació de seguretat (a l’inici de la pandèmia,Nicaragua registrava les taxes més baixes de VIH a la regió), un alt nivell deviolència sexual (amb els valors més alts de Llatinoamèrica) i un alt nivell depobresa, que es reflecteix en l’Index de Desenvolupament Humà que situa alpaís, en l’antepenúltim lloc a Llatinoamèrica“, argumenta CarlosBerrios, responsable de Farmamundi a Nicaragua.
La discriminació, la manca d’oportunitats i lapoca sensibilitat de la població sumada a un model social fortamentandrocèntric, amb un sector polític patriarcal que combat la incidència, elsmodels alterns de representació i l’agrupació de la societat civil, són reptesque dificulten la presa de mesures efectives per contrarestar i prevenir lapropa del VIH.
Berrios explica que altres factors que influeixen i a tenir en compte són”l’explotació sexual infantil, el tràfic de persones, la desregulacióde l’estat i la legislació lesiva als drets sexuals i reproductius de lapoblació“.
Impacte socioeconòmic i els objectius del mil·lenni
El VIH té un impacte negatiu en el creixement de les economies i un efectedirecte en el món laboral, laproductivitat, l’estalvi i els serveis públics. A més, degut a la sobrecàrrega del sistema sanitari, el VIH té a més unimpacte important en les economies de les llars. Estimacions de l’OrganitzacióMundial de la Salut indiquen que la triple teràpia antiretroviral per aturar lapropagació del virus, costa entre US$10.000 i US$15.000 anualment per pacient,en els països més desenvolupats. No obstant això, el cost d’aquesta malaltia vamés enllà del preu del tractament, ja que una persona que viu amb el VIH ha decanalitzar recursos al seu benestar físic i psicològic en la prevenciósecundària (per evitar les complicacions de la malaltia) i en la terciària (perrehabilitar i restituir els efectes crònics del VIH). “Tot i que el país compta amb un PlaEstratègic Nacional 2006-2010 per al VIH, organitzacions de persones que viuenamb el VIH SIDA (PVVS) afirmen que les millores han estat modestes, ja que el Pla encara no reconeix aquestaepidèmia com un problema de tots, sinó que estigmatitza a segments específicsde la societat” apunta Berrios.
Malgrat els Objectius del Mil·lenniper al 2015 tenen com a fita, no tan sols aturar la propagació del VIH, sinótambé canviar-ne el sentit, Nicaraguaestà registrant un augment progressiu del nombre de persones afectades pelVIH. A més, fins al moment, no s’han anunciat oimplementat noves mesures que indiquin la possibilitat de complir amb aquestesfites.
Esforços des de les contrapartsde Farmamundi
El Col.lectiu de Dones de Matagalpa (CMM) treballa, des dels seus inicis l’any1987 (any en què es va anunciar oficialment a Nicaragua la primera persona ambVIH), pels drets i la salut sexual. Lesprimeres accions d’incidència van incloure l’educació permanent a personal delsistema de salut i a agents comunitaris sobre l’epidèmia del VIH/SIDA, amb unenfocament no discriminatori i de drets de les persones, a més de campanyesinformatives i de sensibilització, tant a nivell nacional com internacional.
“L’any 1992 el CMM va començar aaplicar l’estratègia d’atenció directa, enfortint en primer lloc el treball deles llevadores comunitàries, com a persones de referència per a les donesembarassades, i ampliant amb el temps, l’atenció en salut sexual ireproductiva, amb la implementació de proves per a infeccions de transmissiósexual (ITS), incloent les proves de VIH” explica l’Ana Ara Sorribas,membre del Col·lectiu.
L’any1999 la primera persona amb SIDA va contactar directament amb el CMM i ésllavors quan va començar l’atenció integral i l’acompanyament psicosocial depersones amb VIH. “Aquell mateix any, es va iniciar també un programade formació específica per a promotores i promotors de salut sexualreproductiva i de lluita contra la violència” continua l’Ana Ara, quetambé explica, que amb l’inici del mil·lenni, i degut a la organització ipressió de la societat civil, es va publicar la llei 238 de Promoció, protecciói defensa dels drets humans en front de la SIDA.
Des de l’any 2000, el Col·lectiu continua amb campanyes de sensibilització iprevenció, explicant experiències en escoles de primària i secundària. Fruit d’aquesta experiència, el Col·lectiu va publicar el manual “Trabajandotemas de salud y sexualidad desde el aula”, a més d’incorporarcapítols sobre el VIH en textos de formació de personal sanitari i de consultasobre salut com en el llibre “Buscando remedio” editat per AISNicaragua, un altre soci local de Farmamundi.
Finalment, destacar que a partir del 2003, any en què arriben elsantiretrovirals a Nicaragua, i en coordinació amb el MINSA central, s’amplial’àrea d’atenció, per tal de garantirl’atenció i el tractament dels PVVS de Matagalpa. Des de l’aquell mateix any,Farmamundi ha donat suport decidit al treball en salut del Col.lectiu de Dones,com les accions per a la prevenció i atenció a persones que viuen amb el virusde la SIDA.
ALGUNES DADES
Avui, més de 33 milions de persones viuen amb la SIDA a tot el món, la majorpart d’elles a l’Àfrica subsahariana, on només un 15% reben tractament.
Farmamundi denuncia la manca d’accés als antiretrovirals i els seus elevats preusque impedeixen, a gran part dels persones infectades pel VIH, pagar eltractament que els hi permeti dur una vida digna. En molts llocs del planeta,les polítiques de prevenció no són suficients i la majoria de la poblacióinfectada no té accés al tractament.
Farmamundi treballa a Nicaragua des de fa més de 15 anys, amb el suport de nouorganitzacions i institucions locals. Aquest treball està centrat en diverses línies estratègiques: afavorirl’accés i ús racional dels medicaments, assegurar la qualitat dels medicamentsi l’atenció primària en salut, destacant la salut sexual i reproductiva.. Durant 2009 es van invertir prop d’unmilió d’euros i en l’actualitat s’està treballant amb diversos socis locals, ensis projectes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!