Acabem l’any; I quin any. Pare a pensar-ho i m’aborrone:
Tots els concerts han estat espectaculars, però hi han dos que ja ens ocupen un bon tros de la memòria perpètua: El concert d’Any Nou, amb l’espectacle Band a Band dels genials Oskorri, i l’altre, fa no res, El Concert al Palau. Dos concerts, que a banda de la moltíssima faena artística que vam realitzar, van portar molta faena, diguem-ne, administrativa. Quan les coses ixen bé i la gent respon, tota aquesta faena queda oblidada i estem tots disposts de nou a enviscar-se amb el que calga.
Per altre costat, també ha segut l’any de les estrenes mundials. Vore la quantitat de compositors que han confiat en la nostra Banda per a fer la primera oida de les seues obres, no pot ser casualitat: Templarios de Muro, Foc Juvenil, Inarpa, Marxavita, El llaç del llop, Mi reina valenciana, El Triangulo de las Bermudas, …
I encara que eren en un plànol molt més íntim, al final, tota la Banda s’ha vist involucrada: L’any dels plors, les rialles i les emocions provocats per dos matrimonis molts especials: Marta – Xavi i Rebeca – Raül. El darrer 19 de decembre, la meua dona, Rebeca i jo, vam acodir a un concert de la banda de Llutxent on s’interpretava El llaç del llop, l’obra que Pere els va composar i dedicar a Raül i Rebeca. Les dos vegades que la van tocar (al principi i de bis _gràcies Pere_) allí estàvem els tres monjongos en la llagrimeta a l’ull, i sé segur que Raül, que estava escoltant-t’ho mijançant el mòbil, també se li van fugir. Què records, mare.
I com que li hem agarrat el gustet a açò de fer una boda cada mig any, apunteu-se per al 20 de febrer del 2010 altra: Se’ns casa l’holandes errante, o millor dit el chilé errant: Isaac. Per sort, i quan ja teníem mig montada l’expedició cap a Sudamérica, ens hem enterat de la fòbia de la mare de la criatura a volar, així que la cerimònia serà ací, al poble.
Per suposat, tot adobaet en festetes, sopars, burrereta sana i en definitiva amistat i companyerisme; no pot ser d’altra manera.
Sols li demane al 2010 que com a mínim, musicalment, ens porte un any com este i d’ací a un any justetet, escriure altre article igual o més aborronat del que estic ara mateix.
Sort, Salut i Bon any
PS Des d’ací, la Societat, també vol deixar constància del seu condol per la trista mort ahir de Joan Monleon. D.E.P.