El Festival se celebrà a la Plaça de la Vila de l’Ollería, completament plena de públic amb ànsia d’escoltar bona música.
La Banda convidada va ser la Societat Musical “La Nova” de Xàtiva, que va interpretar:
JORDI José Rafael Pascual Vilaplana
SIMFONIA NÚM. 2 “The Odyssey” Robert W. Smith
Director: Jaime Francisco Ripoll Martins.
La segona part va estar a càrrec de la banda amfitriona la SEM Santa Cecília de l’Ollería, amb el repertori següent:
CARMESINA Manuel Mora-les Martínez
IÛVENTUS Carlos Pellicer
I l’estrena de l’obra simfònica de J. Alberto Pina Picazo
EL TRIANGLE DE LES BERMUDES
El Festival va acabar amb la interpretació de la marxa Mora “RASCHIDA” del malaguanyat Llibert Benet.
Director: Pere Molina González
Va assistir al concert l’autor de l’obra estrenada, J. Alberto Pina el qual ens manifestava personalment, al terme del concert, la satisfacció que havia sentit, a l’escoltar la seua obra interpretada magistralment per la banda.
No menys satisfet es trobava el director Pere Molina, que rebia felicitacions de tots. També ell no cessava de felicitar als components de la banda per la seua magnifica interpretació i l’esforç de tots per a preparar este concert.
Ara cal preparar el Concert del Palau de la Música de València, ens va dir.
Com hem dit al principi, la plaça de la Vila es trobava completament plena de públic disposat a escoltar les diferents actuacions de les dos bandes a què va premiar amb calorosos aplaudiments i va despedir, posat en peu com sempre, la marxa mora “Raschida” obra que recorda Liberto Benet Martínez, director que va ser de la Banda de Música de l’Ollería.
Liberto Benet va debutar com a director de la S.E.M. Santa Cecília de l’Ollería, el 13 de març de 1977 i va romandre fins a la seua mort el 5 d’agost de 1988. En 1985 l’Ajuntament el va anomenar Fill Adoptiu.
La S.E.M. Santa Cecília de l’Ollería, li rendix homenatge tots els anys amb el Festival de Bandes que porta el seu nom.
Pepe Aparici
l’OLLERÍA 20 DE JULIOL DEL 2009
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
gran concert que s’espolsarem…i la festeta de després…ejem…
Anem superant-se poc a poc… els pelets de punteta!!!
I quina corda més espectacular la dels saxos!!! I això que si li hagués fet cas a Liberto, jo estaria tocant el clarinet ja que de ben menuda em va dir que tenia bones mans per a tocar eixe instrument però jo cabuda i callada com sempre; vaig fer cas omís de les seves paraules!!!
I la festeta per a repetir!! el paper de marujes el vareu fer molt molt bé…encara que un poc marujes si que sou eh???
Ale besets!!!