ESCOLA MUSICAL
Coses de la Banda de l'Olleria
Ens posem en marxa
He agafat el compromís de posar aquest bloc en moviment, cosa que no se fins a quin punt podré mantindre, però espere col.laboracions, especialment de gent que està a l’altra banda del toll (i qui siga que s’entenga), que el facen amé almenys.
En primer lloc, donar les gràcies als artístes que desinteressadament, llevant-se hores de son, i fent una ostentació d’imaginació sense igual, ens van redecorar una part de la façana del nostre "Musical" la matinada del darrer divendres. Jo, la veritat, no entenc massa d’art contemporani, però pareix ser que l’obra és cosa fina. Promet ficar-hi la foto, quan sàpia com es fa, per què pugau apreciar-ho personalment. Des d’ací, una altra vegada, gràcies.
Canviant de tema, el darrer dissabte vàrem celebrar, ai! que no me’n recorde?, el "??? Festival Liberto Benet", tenint com a banda convidada a la Stat Musical Sta. Cecília de Canals. Com sempre, tot un èxit. Normalment, després del concert, els oferim un "piscolabis", agraint-los la seua assistència, però no se que passa i ens passa (valga la rebuznancia) tots els anys, que no sol quedar-se quasi ningú dels components de les altres bandes. I vos ho jure, que d’açò si que entenc, els dolcets i la mistela estaven de cine. Que algú m’ho explique, per favor!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Enhorabona,
Àlvaro i SEM Santa Cecília.
Ara ja teniu el vostre raconet a internet, espere (i ho crec) que de segur que ho fareu molt bé.
Ànims.
PS. Per cert era el 14 Festival Liberto Benet, i l’hora un poc estranya.
Yee! Àlvaro,no sabia que estava en el "toll",però bé,a vore si m’; anime un poquet a escriure.Com que no tinc ordinador no disposse de massa temps per a la informàtica,però em compromet a contar-vos algunes historietes des de la plogudeta Holanda.Records i we keep in touch!
Ja era hora de que algú moguera aquest Bloc que teníem mort ací al xarxa,espere que serveix-ca com un vincle d’informació de la Societat i de la gent que tenim repartida arreu del mon.
Jo també em compromet a escriure de cuant en cuant.
També hem compromec al igual que la resta dels meus amics a fer gran aquest bloc i poder així gaudir de tindre un lloc on pugam parlar d’allò que ens agrada.
A las buenas noxes compañeros.
Primer dir què jo també intentaré col.laborar, encara que
Algú dirà i qui és este? Doncs sóc Gandia, Javi Gandia. Puc explicar la meua absència durant aquests temps,el títol ho reflexa. Per qui no ho sàpiga patisc una enfermetat anomenada ANSIETAT,des de fa uns 8 anys,però per fí he trobat el metge adequat i promet què tan punt supere la fòbia a tocar el trombó que començà a presentar-se l’estiu del 2005 com a músic de verbena a la "Carrusel"´,amb la qual acabava la segona part quasi agenollat i sense poder respirar.Ahí vaig plantejar-me deixar aquell món circens i començar a tractar-me aquesta puta malaltia.
Estic content en certa manera perquè per fi en la terapia he començat a tractar el tema del trombó!!!Així que tan punt puga tocar i posar-me mínimament en forma, ja estic assajant ahí, amb la meua Banda.
A las buenas noxes compañeros.
Primer dir què jo també intentaré col.laborar, encara que siga
Algú dirà i qui és este? Doncs sóc Gandia, Javi Gandia. Puc explicar la meua absència durant aquests temps,el títol ho reflexa. Per qui no ho sàpiga patisc una enfermetat anomenada ANSIETAT,des de fa uns 8 anys,però per fí he trobat el metge adequat i promet què tan punt supere la fòbia a tocar el trombó que començà a presentar-se l’estiu del 2005 com a músic de verbena a la "Carrusel"´,amb la qual acabava la segona part quasi agenollat i sense poder respirar.Ahí vaig plantejar-me deixar aquell món circens i començar a tractar-me aquesta puta malaltia.
Estic content en certa manera perquè per fi en la terapia he començat a tractar el tema del trombó!!!Així que tan punt puga tocar i posar-me mínimament en forma, ja estic assajant ahí, amb la meua Banda.
A las buenas noxes compañeros.
Primer dir què jo també intentaré col.laborar, encara que siga en
Algú dirà i qui és este? Doncs sóc Gandia, Javi Gandia. Puc explicar la meua absència durant aquests temps,el títol ho reflexa. Per qui no ho sàpiga patisc una enfermetat anomenada ANSIETAT,des de fa uns 8 anys,però per fí he trobat el metge adequat i promet què tan punt supere la fòbia a tocar el trombó que començà a presentar-se l’estiu del 2005 com a músic de verbena a la "Carrusel"´,amb la qual acabava la segona part quasi agenollat i sense poder respirar.Ahí vaig plantejar-me deixar aquell món circens i començar a tractar-me aquesta puta malaltia.
Estic content en certa manera perquè per fi en la terapia he començat a tractar el tema del trombó!!!Així que tan punt puga tocar i posar-me mínimament en forma, ja estic assajant ahí, amb la meua Banda.