ESCOLA MUSICAL

Coses de la Banda de l'Olleria

20 de maig de 2009
Sense categoria
12 comentaris

Diari d’una boda

1-5-09

JOSEP + MERITXELL

Vam quedar a les 8h en la gasolinera però, com sempre, hi ha persones que arriben tard. Eh, Vicent?

Arribat per fi el moment d’anar-se’n i vegent els maleteros… Rebeca va dir “M’en vaig a pel meu cotxe”. De tants instruments, maletes, tratges que portavem i el tuper de Rubén… no cabíem les persones.

Atenent als criteris organitzatius de Raül vam reubicar els bultos i una vegada finiquitat el tema cap a Girona vam anar.

A les dos hores de viatge, pa variar el telèfon de Rebeca va sonar. Era Rubens, alias el Tedi, que va dir “Estic més blau que un lliri”. I aguantant com vam poder… a la pròxima àrea de servici vam parar.

Uns van traure bocates, altres el tuper i altres se’n van anar al bar. I entre foto i master class vam tornar a viatjar.

Després d’una burrà d’hores i 20 minuts seguint sense seguir el GPS de Salva, per fi vam arribar.

“Becaeta, dutxaeta, amperifollaeta” i ens n’anem. Tots ben guapos al hall ens vam trobar i caminant, caminant, a l’església vam arribar.

Reportatge fotogràfic dels convidats, salutacions al novio, benvinguda de la novia, sermonet dels retorets i dos si vull molt entusiasmats.

A l’eixida de l’església no podia faltar la traca final. José Luís, patidor com és, va entrar al bar i no sabem com ni de quina manera va dir als catalans “Em dit que no ho sabem…”

I al convit se’n vam anar. Entre pinxo i pinxo i martini i martini ens vam posar a solfejar. Uns cantaven, altres bevien i altres s’avergonyien. Quan els novios baixaven per l’escala, els músics ens vam preparar. No estàvem molt nerviosos i no sabíem per on començar. Aleshores Ruben va dir “Feu-ho per mi, comencem per esta que em ve millor”.

Uns van tocar, altres es van lliurar i tots junts a sopar se’n vam anar. Els plats van anar passant i la temperatura va anar pujant. A 270º vam arribar quan la pedra calenta ens vam posar.

Quan l’orquestra va començar el carro per les pedres va anar. I amb un calvo es va acabar.

I conte contat ja s’acabat. I se’n anem a sopar!

                            Marta & Rebeca

  1. Per a variar els músics vam tornar a trobar l’excusa perfecta per montar un festival!! Menuda “raxa” duguem!!

    S’ho vam pasar molt bé i vam menjar de luxe. A més vam fer turisme per Girona i és una ciutat molt bonica, aneu!

    Per cet, la persona que ha posat un interrogant en el títol de la foto “La millor corda” ja pot anar llevant-lo! Eixe símbol està ben clar que sobra!
    Corda manifesteu-vos!!!

  2. Infome 69-XXX dels misteriors esdeveniments de fa una setmanes:

    Les autoritats a càrrec de la seguretat ciutatana de Girona encara no saben a que es deuen els sorprenents esdeveniments que van ocòrrer fa unes setmanes en la inocent i tranquila ciutat.

    Tot començà quan un estranys visitants de més enllà el Riu Ebre, vinguts de terres seques, forjats en la lluita dia a dia per l’aigua de la sèquia del veí feren acte de presència d’una manera un poc inesperada.

    Auqstos visitants encara que disposen de la més elevada tecnologia (tenien dispositius GPS) no son capaços de obtindre cap resultat positiu d’aquesta, més be solen fer un ús pervers i poc racional, de resultats com a mínim inesperats. És tan alta la confiança en sí mateixos que tenen que les indicacions de qualsevol artefacte de fabricació xinesa els provoca espasmes nerviosos i unes ganes irrefenables de matar a algú. Tot siga dit que atés als resultats segurament la manipulació no fou tot lo correcta que requeria la tecnologia que es duien entre mans. Dubtem de la seua capacitat per a manipular armes nuclears.

    Alguns d’aquestos misteriosos visitants tenen unes capcacitats al menys cuiroses, siguent capaços de pixar de manera continuada durant quasi hores sense parar ni patir efectes secundaris (aparentment). Una de les troballes més misteriores de l’equip d eseguretat ciutadana de Girona fou un nou riu que les males llengues anomenen “La Pixarrà del Salva”. Impresionant.

    Fruit de coneixements no a l’abast de qualsevol bruixot de l’Àfrica tropical aquestos visitants disponien de l’última tecnologia en fabricació d’aliments , disposant d’un increible Taper que els dotava de capacitats que no varem ser capaços de comprovar. Les auoritats de Girona en base a la observació dels convidats al festí consideren que la ingesta del contingut d’aquest misterios Taper per via pulmonar els dotava als visitants de coneixements en arts marcials que considerem els dotaven de poders de destrucció quasi letals (cada cop que tornaven d’anar a pixar es pareixien mes a Bruce Lee, aixi com demostraven capacitats motrius alterades).

    Entre les característiques més importants d’aquestos “invasors” podem enumerar:
    – Afició quasi malaltisa a la Conga de Jalisco
    – Facilitat inusitada per a fumar puros. No els feien efecte.
    – Tenen 3 culs. Un al cul i altres dos als colces.
    – Òdien als músics. Els inciten a tocar i tocar fins unflar-los els ous.
    – No saben dir no a un bon gintonic (o ron, o whisky, o lo que siga…)
    – Quan son feliços ensenyen el cul. És un comportament per a atraure a les femelles de la espècie?. Dubtes tenim.

    Entre els rituals escarniosos que hem detectat hi ha un que creiem que te connotacions religioses. Abans de qualsevol performance musical es reuneixen en un cercle per a parafrasejar síl·labes misterioses amb sorolls quasi susurrants. Musicòlegs de Nova YOrk que han sigut consultats creuen que deuen ser vestigis d’un antic codi musical per cmounicar-se amb els deus i aconseguir bons auguris en la seua actuació musical.

    Altre costum observat es que trien la cançò que van a executar (mai millor dit…executar!!) segons un sistema multicriteri de decisió amb un procés de definició quasi-aleatori desecadenat per un crit caracteristic paregut a “Feu-ho per mi”……els especialistes en organització de grups musical encara flipen en colors. Els musics de la orquestra del sopar encara estan partint-se el cul dels visitants……

    No sabem per que aquestos misteriosos visitants no son mai capaços d’ establir una organització cohernet per a tornar al cau, deixant que cada individu del grup torne pel camí que estime més convenient. Dubtem que siga un comportament habitual i posiblement siga efecte de la interacció amb el clima Gironí. Famosa es la frase que entre la població d’origen egipci de Girona ara va de boca en boca “A que te piso”. Desocneguem l’origen de tal frase i cvreguem que es fuit del xoc cultural entre un component d’aquesta ètnia i algún dels extranys visitants (algunes fonts comenten que estava més blanc que un gesmí).

    Sobre el color de la pell hi han moltes versions al respecte. molts gironins encara comenten que aquestos visitants tenien la curiosa i posiblement poc útil facultat per a mutar aquest color (amb fins mimètics posiblement?) demostrant una habilitat per a mostrar un color verdusc i misteriros que a més a més els conferia la capacitat de fer vibrar algo paregut a una llengua, encara no sabem amb quina finalitat. Mulde i Scally estan de cami per a estudiar les proves gràfiques que s’han aconseguit en un misterios blog per el qual es comuniquen……

    Cla també destacar que segurament la llavor que van vindre a desenvolupar en terres gironines siga purament de investigació (la teoria d’una boda intergalàctica creiem que era més que res una excusa per a despistar els nostres serveis d’inteligencia). La teoria de que venien a investigar-nos es basa en le fet que dos de les seues fèmines manipulaven constantmernt el que pareixien dos càmares d’un parell de collons pero que a bon segur eren sistemes de captació, detecció i filmació de lo mes avançats amb la capacitat de enregistrar composicions químiques, espectres magnètics i comunicacions. No exlpiquem que nomes foren càmeres de fotos perque la manera d’utilitzar-les era massa intrigant, compulsiva i algo viciosa per part d’aquestos elements…dubtem que els resultats els hagen servit de algo, ja que no entenem que tenia s’interes una senyal de prohibit aparcar amb un banderí publicitari d’un museu i una de les fèmines en postures més o menys explicables.

    Alguns dels components de tan estrany grup de invasors tenien un humor ligüístic de dubtosa gràcia.

    Les últimes informacions també ens informen de que una escisió de les més radicals d’aquest grup d’invasors de l’espai van fer una parada d’investigació i captació d’alimnets tipics de la costa daurada. Els pescados tenen que fer torns dobles a la mar per a reposar les existències de peix i d’altres fruits del mar que aquetsos elements van devorar com si els anara la vida……

    Encara que per moments els serveis de seguritat ciutatana de Girona varem esperar lo pitjor (misterioros atacs amb pòlvora molt primitiva s’enregistraren molt a prop de l’esglesia), creiem que el pitjor ja ha passat i que es poc probalble que aquestos elements tornen amb intencions tan malignes com les que van demostrar auqells dies.

    Salutacions,
    La concejala de cultura de Girona

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!