Potser sí que podreu pensar que vaig amb un lliri a la mà. Santa innocència política, pensaran d’altres. Però els moments que estem vivint els darrers dies ens indiquen que s’està remenant la merda -disculpeu l’expressió- del fons. I si això passa és perquè com els passa als estudiants ens arriba la data de l’examen final, el 27S. Alguns han – hem – anat fent la feina com a corredors de fons. D’altres, molts, masses, segueixen el vell costum d’estudiar al darrer moment.
Fa uns mesos jo mateix vaig dir que la proposta que feu el President Mas el 25N era un cop de puny al ventre del procés. Segueixo pensant que fou un greu error no pel fet sinó per la temporalització: massa pròxim al 9N i en un moment on allò que tots esperàvem era una convocatòria imminent d’eleccions plebiscitàries. Han passat els mesos. Han passat les municipals. Manquen menys de 100 dies i ara toca posar-s’hi de valent. El President Mas torna a insistir en la ja oblidada per molts llista única. ERC i CUP diuen que ni parlar-ne. ERC demana de fer un front d’esquerres independentistes. Crec que se’ls veu el llautó de la contra-programació.
Mai he votat CDC. Més aviat sempre m’he considerat i he votat com una persona d’esquerres, marxista. Segurament em seria molt dur anar a votar una llista encapçalada o que inclogués l’Artur Mas. Ara bé si aquesta llista fos un poti-poti de persones amb clar posicionament independentista, de creences polítiques diverses que abastés tot l’espectre, que es comprometés a declarar la República Catalana tant aviat com sigui possible i que mantingués la seva llibertat de vot dins el Parlament per votar tant les lleis de traspàs com la redacció d’una Constitució, que dissolguessin i convoquessin noves eleccions tant bon punt aquesta Constitució fora aprovada. En aquest cas podrien comptar amb el meu vot.
Però qui hi ha d’haver en una llista com aquesta? Senzillament noms i cognoms d’indubtable valor nacional. Alguns exemples posats a raig, sense cap mena d’ordre: Carme Forcadell, Raül Romeva, Josep Maria Terricabras, Josep Lluís Carod Rovira, Ernest Maragall, David Fernández, Jaume Marfany, Josep Guardiola, Oriol Junqueres, Josep Rull, Carles Viver i Pi-Sunyer, Marta Rovira, Artur Mas, Lluís Llach, Montserrat Carulla, Santiago Vidal, … De ben segur que a tots i cadascú dels qui llegiu aquestes quatre ratlles se us acudirà una relació diferent, però penso que molts dels noms relacionats anteriorment hi seran presents.
Ens queden uns mesos durs. On la guerra mediàtica i econòmica no donarà cap mena de treva al procés d’alliberament nacional que està vivint Catalunya. És el moment de deixar de banda odis, rancúnies, pors i tornar-nos a donar la mà com ho férem fa dos anys en un inoblidable 11S amb els desconeguts que tenim al costat amb un únic objectiu: la Independència de Catalunya.
Per tant crec que, malgrat tot allò que s’ha dit en els darrers mesos, la llista unitària per la Independència és ben viva. És el moment de la unitat sense renunciar a res. Penso que pot arribar a ser el millor camí per aconseguir una victòria incontestable el proper 27S.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!