Quan una persona és capaç de fer unes veles amb els colors de la estelada reivindicativa de la nostra llibertat, es veu en la obligació moral d’acudir allà on és cridat per, amb la seva presència, recordar i tornar a encendre en alguns casos que la lluita pel nostre país encara no s’ha acabat.
La presència navegant d’aquesta embarcació davant les platges del litoral sud del Baix Empordà ha despertat els ànims de molts dels estiuejants que en veure-la de forma espontània han cridat al compàs: Independència. Des d’altres embarcacions rebia senyals simbòlics d’aprovació. El seu pas ha estat motiu d’uns instants d’eufòria independentista que esperem duri fins el 27S. Només una persona ha mostrat el seu desacord. I ho ha fet amb el gest sumaríssim d’un tret al cap. Per uns instants he quedat de pedra. Què passaria si ho hagués fet jo envers aquesta persona? Segurament se m’hauria titllat de radical, de terrorista. Està clar que la situació supera de llarg a aquelles persones que per motius polítics es troben a les antípodes de la futura República Catalana. Altrament actuarien amb un respecte democràtic front a manifestacions de llibertat d’expressió com són la barquejada d’ahir diumenge a Sant Feliu de Guíxols.
El recorregut de tornada passà per les platges de la Cala Sant Jordi a S’Agaró, Platja d’Aro i Sant Antoni de Calonge, abans d’amarrar el vaixell al seu port d’origen: Palamós. Ah! per cert, la barca rep el nom de Pepeta.
Fotografies rebudes a través de les xarxes socials a través d’amics d’amics.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!