Davant l’allau
d’informacions, declaracions creuades, tergiversacions vàries i contradiccions que s’estan donant en el debat polític d’aquest estiu
sobre la negociació del finançament, i que tant recorden al tediós i
tactista debat de l’Estatut, vaig decidir fer un post per ordenar els elements del debat.
Molta d’aquesta informació la trobareu més detallada, incloent el títol íntegre de finançament de l’Estatut al web de l’Observatori del Finançament de Catalunya. Es tracta d’una iniciativa que va sorgir com a continuació de la Plataforma Economistes pel No.
1. Amb el nou Estatut no va canviar el model de finançament.
L’article 201.1 estableix que les finances de la Generalitat es regulen per la Constitució, l’Estatut i la LOFCA.
L’article
206.1 detalla el funcionament del sistema. És el mateix que l’actual
model de la LOFCA del 2001. El sistema de finançament fixa les
necessitats de despesa de la Generalitat de Catalunya. Aquestes
necessitats es cobreixen amb els tributs cedits i la participació en
impostos estatals. Aquests recursos s’ajustaran en més o en menys pels mecanismes d’anivellament i solidaritat.
Aquest ajustament actualment és el Fons de Suficiència, que tant pot
ser positiu (es rep una transferència de l’Estat) com negatiu (es fa
una aportació a l’Estat).
Per
tant, la clau de volta del sistema és la fixació d’aquestes necessitats
de despesa i no la participació en impostos. Aquesta és la xifra que
ens tocarà cada any.
L’article 206.3 acaba amb una afirmació especialment aclaridora: “Els nivells esmentats (d’anivellament i solidaritat) són fixats per l’Estat“.
2. L’Estatut fixa els següents percentatges de participació en impostos estatals: 50% IRPF, 50% IVA i 58% Impostos Especials.
Si
l’any 2008 s’haguessin aplicat aquests percentatges, l’increment de
recursos tributaris per a la Generalitat hagués estat de 5.229,6
milions d’euros (la xifra que va posar sobre la taula CiU). Però això
no significa que els recursos de la Generalitat millorin en aquest
import.
Millorar
en aquesta xifra implicaria mantenir l’actual fons de suficiència
(2.944,2 milions d’euros). Això només seria possible si la millora en
la formula de les necessitats de despesa fos de 5.229,6 milions d’euros
de manera que es mantingués igual el fons de suficiència.
Si el
fons de suficiència fos zero, la millora seria de 2.285,4 milions
d’euros. En el límit si no canvien les necessitats de despesa, la
millora pot ser zero i el fons de suficiència seria negatiu (hauríem de
fer una aportació a l’Estat de 2.285,4 milions d’euros).
3. El que s’està discutint ara és quina és la nova formula per determinar les necessitats de despesa.
Actualment
els serveis de les CCAA es separen en tres: Serveis comuns, Sanitat i
Serveis Socials. Per cada un d’aquests serveis, es fixen unes variables
per fer el càlcul de necessitats.
En el cas dels serveis comuns (tots excepte sanitat i serveis socials), la principal variable és la població
(amb una ponderació del 94%). Les altres variables són superfície
(4,2%), dispersió (1,2%), insularitat (0,6%). A més hi ha tot una sèrie
de fons addicionals i regles de modulació que beneficien a CCAA com
Andalusia, Extremadura, Castella-Lleó, Galícia, Aragó…
Per
fer el càlcul es pren com a referència la població del 1999. Això ha
perjudicat a les CCAA que han augmentat en major proporció la població
com Catalunya o el País Valencià.
4. Any a any, augmenten els recursos de les CCAA per dos mitjans:
– l’increment de la recaptació impositiva.
–
l’increment del fons de suficiència. Aquest darrer s’incrementa en
funció del que s’hagin incrementat els ITE (ingressos tributaris
mitjans espanyols). Si a Catalunya, els ingressos tributaris augmenten
en més que la mitjana espanyola, això no es reflecteix en el fons de
suficiència.
5.
L’Estatut inclou una sèrie de principis que han d’inspirar el càlcul de
les necessitats de despesa i que són més favorables per a Catalunya:
“Els
recursos financers de què disposi la Generalitat es poden ajustar
perquè el sistema estatal de finançament disposi de recursos suficients
per a garantir l’anivellament i la solidaritat a les altres comunitats
autònomes, a fi que els serveis d’educació, de sanitat i altres serveis
socials essencials de l’estat del benestar prestats pels diferents
governs autonòmics puguin assolir nivells similars al conjunt de
l’Estat, sempre que portin a terme un esforç fiscal també similar.”
(article 206.3)
– “L’Estat ha de garantir que l’aplicació dels mecanismes d’anivellament no alteri en cap cas la posició de Catalunya en l’ordenació de rendes per càpita entre les comunitats autònomes abans de l’anivellament.” (article 206.5)
– “S’ha
de tenir en compte, com a variable bàsica per a determinar les
necessitats de despesa, la població, rectificada pels costos
diferencials i per variables demogràfiques, en particular per un factor
de correcció establert en funció del percentatge de població immigrant.
Així mateix, s’han de tenir en compte la densitat de població, la
dimensió dels nuclis urbans i la població en situació d’exclusió social.” (article 206.6)
Aquests principis són genèrics i interpretables.
– Per
exemple, el de l’anivellament es pot interpretar en el sentit que només
s’ha d’igualar la prestació de serveis socials essencials, i en la
resta de serveis, Catalunya ha de rebre més, en funció del seu esforç
fiscal superior. També hi ha el problema de definició dels “serveis
socials essencials”: des d’Andalusia i des del govern de l’Estat es
defensa que la justícia també ho és per exemple.
– El
principi dels rànkings afecta a Catalunya si les rendes per càpita
s’ajusten pels nivells de preu (en paritat del poder adquisitiu), sinó
rarament hi ha hagut alteració dels rànkings. L’Estatut no especifica
quines rendes per càpita s’han de considerar.
–
Algunes de les variables que inclou l’estatut com la densitat de
població o la dimensió dels nuclis urbans no afavoreixen a Catalunya si
s’apliquen com s’ha fet en el passat (per afavorir els territoris amb
menor densitat i major dispersió). També es podria complir l’Estatut
ponderant amb un percentatge ínfim variables que clarament ens
afavoreixen com la immigració, etc…
Des
de Catalunya, se n’ha de fer la interpretació més ambiciosa possible,
però és evident que afirmacions com “el que cal és complir l’Estatut i
punt” no tenen cap sentit. L’Estatut no estableix una formula precisa, no garanteix cap xifra. Només estableix uns principis i deixa en mans de l’Estat el més important (la caixa i els mecanismes d’anivellament).
6. La Cambra de Comerç ha quantificat dos d’aquests principis (els que defensa el Conseller Castells en la negociació):
–
L’anivellament horitzontal parcial (article 206.3): Entre el 65% i el
75% dels recursos totals es destinen a finançar els serveis socials
essencials.
–
L’anivellament vertical (principi de suficiència, article 201.2). El
sistema de finançament ha de proveir a les CCAA de recursos suficients
per atendre les seves necessitats. Aquestes han crescut més ràpidament
que les de l’Estat mentre que els ingressos de les CCAA han crescut per
sota dels ingressos de l’Estat. Per restablir l’equilibri de 1999,
l’Estat hauria d’aportar 12.000 milions d’euros. La distribució es fa
suposant que cap CA perd recursos.
L’aplicació que fa la Cambra d’aquests principis significaria una millora del finançament de la Generalitat entre 3.500 i 3.800 milions d’euros de 2006.
Això no és cap màxim possible, ni és cap aplicació directa de l’Estatut, és la quantificació de dos dels seus principis.
Es
podrien fer càlculs més ambiciosos, introduint amb una ponderació gran
variables com la immigració o els nivells de preus (més elevats a
Catalunya) en el càlcul de les necessitats de despesa en serveis comuns
o variables com els malalts de llarga durada en el càlcul de la
sanitat.
7. La proposta Solbes tot i ser molt genèrica, deixa clares algunes de les intencions de l’Estat:
La principal variable de càlcul de les necessitats de despesa seguirà sent la població ponderada.
Caldrà
el consens entre totes les CCAA per canviar les variables de càlcul i
les seves ponderacions. Si no hi ha aquest consens es continuarà amb el
sistema de variables i ponderacions actual.
No
hi haurà cap perdedor. Per tant, si hi ha algun guany, vindrà dels
recursos addicionals que aportarà l’Estat al sistema, i per a la
distribució dels quals es tindrà en compte la població i l’evolució de
la població. Si es té en compte la població a Catalunya li tocaria un
17% d’aquests recursos addicionals. Si es té en compte l’evolució de la
població en el període 1999-2006, a Catalunya li tocaria un 21%.
8. La bilateralitat i la multilateralitat
Malauradament, i així ho vam denúnciar des d’Economistes pel No, la bilateralitat va quedar molt tocada
en el pas de l’Estatut pel Congrés dels Diputats. Articles com el 201.1
(que fa referència a la LOFCA) o el 206.3 que acaba amb la frase
demolidora: “Els nivells esmentats (d’anivellament i solidaritat) són fixats per l’Estat” són clars i donen molt poc poder de negociació a la Generalitat.
Hi ha
altres articles que fan referència a les funcions de la Comissió Mixta
d’Assumptes Econòmics i Fiscals on hi hauria una relació bilateral
(201.3; 210.2, disposició final primera que estableix el termini del 9
d’agost), però alguns són contradictoris amb el 206.3. A més, aquest
tipus de bilateralitat sempre ha existit per totes les CCAA.
Moltes gràcies Elisenda per les teves explicacions tant clares.
Una pregunta i perdona la ignoràcia, és aquesta:
Si hi hagués un acord, aquest estaria sempre condicionat als Pressupostos Generals de l’Estat que es fan cada any ? Això voldria dir que hipoteticament cada any tindríem que esperar els pressupostos de l’Estat o hi hauria un mecanisme a banda ?
Moltes gràcies, crec que la teva resposta pot ésser d’interès general
Elisenda, molt clares les explicacions.
M’ha sortit un dubte arrel de les noticies d’avui sobre l’evolució dels ingressos de l’estat:
Pel 2009 (amb el sistema LOFCA actual) si l’increment de la cistella d’impostos ( IVA, IRPF, Imp. Especials) és negatiu i el creixement dels ITE és negatiu, l’Estat garanteix el mateix nivell de recursos a les CC.AA. que el 2008 o els redueix?
Una abraçada,
Elisenda! Benvinguda als blocs de vilaweb!
gràces per una actualització tan clara!
M’agrada molt el teu bloc, Elisenda.
Us deixo l’enllaç del meu:
http://xaviermartinez.wordpress.com/
Bones
davant de les últimes accions d’Albert Rivera (c’s) us proposo que el dia 11 de Setembre les nostres blogs pengem l’Estelada. En el fons són les nostres cases virtuals. Aquí us podeu baixar l’Estelada www.marroca.blogspot.com
Salut