s’ha fet popular els darrers anys per la seva intervenció en el debat públic amb
columnes setmanals al New York Times, molt crítiques amb Bush, i per les
seves conviccions d’esquerres (liberals, en la terminologia
nord-americana), però el Nobel li ha estat concedit per les seves aportacions
acadèmiques en l’àmbit del comerç internacional i la nova geografia econòmica.
Krugman és un dels principals autors de la nova teoria del comerç
internacional sorgida als anys vuitanta, que es caracteritza per incorporar les
economies d’escala i la competència imperfecta als models de comerç
internacional. Fins aleshores, els patrons de comerç s’explicaven per
l’avantatge comparatiu, però això no permetia entendre per què es venien cotxes
japonesos a Europa i cotxes europeus al Japó. En canvi, aquest comerç entre
països similars s’explica per la preferència per la varietat dels consumidors i
per l’existència d’economies d’escala.
Aquests models de comerç desenvolupats per Krugman també expliquen la
tendència de les indústries caracteritzades per economies d’escala a concentrar
la producció en els mercats més grans. Krugman aprofundeix aquesta anàlisi en
una nova línia de recerca que aborda als anys noranta: la “nova geografia
econòmica”. Aquí analitza precisament com sorgeixen aquests mercats més grans,
aquestes concentracions d’activitat econòmica en l’espai, i mostra com la
liberalització comercial pot provocar canvis en la localització de les
indústries creant estructures centre-perifèria.
Article publicat al diari Avui, el 18 d’octubre de 2008
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!