El bloc de l'Elisenda Paluzie

Aquestes darreres setmanes estem assistint a una ofensiva
centralitzadora d’un cinisme esfereïdor. Hi estan d’acord tant el PSOE,
que és jacobí, com la dreta espanyola clàssica, que és el PP. Un actua
de manera més velada i l’altre, de manera més directa, però l’objectiu
d’ambdós és el mateix. Amb la sentència del Tribunal Constitucional, les
dues visions van trobar finalment un encaix, amb una sentència
duríssima però que va utilitzar amb més força la via de la interpretació
que la de l’anul·lació d’articles. Ara, el nacionalisme espanyol
aprofita el context de crisi econòmica, de restriccions pressupostàries,
de necessitat de reduir el dèficit públic i de desconfiança en
l’economia espanyola dels mercats internacionals per collar les
comunitats autònomes, especialment Catalunya. I sobretot per fer creure a
l’opinió pública que un dels principals responsables de la crisi
econòmica i de les dificultats que pateixen els ciutadans és
l’autogovern.

És clar que el dèficit públic i l’endeutament de la
Generalitat de Catalunya és elevat, i que potser s’haurien hagut de
prendre mesures de contenció de la despesa més fortes aquests darrers
dos anys. Però també cal dir que Catalunya té traspassades les despeses
més estructurals, com ara l’educació, la sanitat i els serveis socials,
que són les que, encara que els ingressos de l’administració caiguin per
la crisi, no es poden reduir ràpidament, sense emprendre grans reformes
ni imposar grans sacrificis a la ciutadania.

Per prestar aquests
serveis socials essencials de l’estat del benestar, la Generalitat de
Catalunya disposa d’uns 800 euros menys per persona i any que
Extremadura, a causa d’un model de finançament autonòmic que ha estat
absolutament lesiu per al Principat i per al conjunt dels Països
Catalans. Si la Generalitat de Catalunya hagués disposat del mateix
finançament que la Junta d’Extremadura no hauria incorregut en aquest
dèficit.

Hi ha una situació estructural d’escanyament i d’asfíxia
de l’autonomia catalana que es va agreujar a partir del 2002. El nou
sistema de finançament acordat el 2009 no resol el problema, ni reduirà
de manera substancial el dèficit fiscal de Catalunya. De fet, comença a
ser hora que parlem de quina millora ha tingut Catalunya en relació amb
el sistema anterior, després de la gran operació publicitària que en féu
el darrer govern. De moment, disposem de diverses estimacions fetes per
experts, atès que els càlculs poden en algun cas, com en el del fons de
competitivitat, dependre de la interpretació de la norma i l’Estat no
els ha fet públics.

Ángel de la Fuente estima per a Catalunya una
millora el 2010 de 1.371 milions d’euros com a resultat del repartiment
dels fons addicionals que aporta l’Estat, i 1.055 milions més provinents
del fons de competitivitat. La millora seria, doncs, de 2.426 milions
d’euros el 2010. Jesús Ruiz Huerta i Miguel Ángel García estimen que
Catalunya obtindria 1.368 milions dels fons addicionals i 785 milions
del fons de competitivitat, en total 2.153 milions d’euros. Antoni
Zabalza i Julio López Laborda estimen un guany de 1.365 milions d’euros
dels recursos addicionals i 845 milions d’euros del fons de
competitivitat, en total 2.210 milions. Finalment, la Generalitat va
anunciar una millora pel 2010 de 2.370 milions d’euros. Però segons
l’acord signat, pel fons de competitivitat no hi ha bestretes, i no es
cobra fins al cap de dos anys quan es disposi de la liquidació. Per
tant, es podria reclamar el fons de competitivitat corresponent a
l’exercici 2009, però fins al 2012 no es podrà reclamar el cobrament del
fons de competitivitat del 2010. Estem parlant d’uns 1.000 milions
d’euros que són aproximadament la meitat del guany que representa el nou
model. Alguns ja advertírem d’algunes d’aquestes trampes quan s’anuncià
a so de bombo i platerets el gran acord de finançament l’estiu del
2009. Però en aquell moment alguns preferiren fer estimacions
triomfalistes, algunes de les quals indicaven que s’ingressarien 3.855
milions d’euros addicionals!

Què representa aquesta millora en
termes de reducció del dèficit fiscal de Catalunya? El darrer any del
qual es tenen les estimacions del grup d’experts de la Generalitat és el
2005, i el dèficit va assolir el 9,8% del PIB. Si s’hagués mantingut en
el temps, el 2010 el dèficit seria de 20.200 milions d’euros. Per tant,
la millora del finançament representaria únicament una reducció d’un
punt del dèficit (8,8% del PIB). Una millora, doncs, molt limitada.

Els
governs espanyols han asfixiat sistemàticament les finances de la
Generalitat, per acusar-nos, amb tot el cinisme, quan arriben les vaques
magres, de malbaratadors i malgastadors que cal controlar.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!