Des
de la incorporació de l’Estat espanyol al mercat comú europeu el 1986,
l’economia catalana ha experimentat un procés d’internacionalització destacable.
L’augment de les exportacions i les importacions ha convertit Catalunya en una
economia molt oberta. De fet, les
exportacions de Catalunya van representar el 26,7% de les exportacions totals
de l’Estat el 2008, mentre que el PIB de Catalunya en representava el 18,6% i
la població només el 15,9%.
Per
contextualitzar el nivell d’internacionalització de l’economia catalana es
disposa d’un indicador senzill, el grau d’obertura, que es calcula com la suma
de les exportacions i importacions respecte al PIB, expressat en percentatge.
El grau d’obertura de l’economia catalana el 2007 va ser del 67%, un 20% més
que el de l’economia espanyola.
Quins
són els principals mercats dels béns catalans? Combinant les dades que ens
ofereix C-Intereg, una base de dades del centre de predicció econòmica CEPREDE
de la Universidad Autónoma
de Madrid, que permet conèixer els fluxos interregionals de mercaderies de
l’Estat, amb la base de dades de duanes de les cambres de comerç, obtenim una
fotografia dels mercats de les empreses catalanes el 2007 (darrer any
disponible). La distribució geogràfica dels fluxos comercials catalans
s’aproxima a una distribució en tres terços de similar magnitud (el mercat
propi, la resta de l’Estat i la resta del món) amb una reducció constant del
pes del mercat de la resta de l’Estat i un augment progressiu de les exportacions
a la resta del món.
Així,
les exportacions de Catalunya a la resta del món van assolir els 49.678 milions
d’euros, representant un 32,2 % del total de la facturació de les empreses
catalanes. El mercat interior català va absorbir unes vendes de 51.122 milions
d’euros (el 33,1 % del total) i les vendes a la resta de l’Estat van ser de 53.207
milions d’euros (el 34,5 %).
Si
la fotografia ens mostra una Catalunya amb un grau d’obertura i
d’internacionalització de la seva economia molt important, l’anàlisi de la seva
evolució recent ens convida a l’optimisme. Si comparem les dades del 2007 amb
les del 1995, observem com aquest grau d’internacionalització s’ha incrementat
de manera notable en la darrera dècada. Així, el 1995, les exportacions de Catalunya
a la resta del món només representaven el 23% del total de vendes de les
empreses catalanes, mentre que el mercat de la resta de l’Estat suposava un
41,6% del total i el mercat interior català un 35,4%. En dotze anys, la
importància del mercat interior català s’ha reduït lleugerament, mentre que el
pes del comerç amb la resta de l’Estat es redueix i augmenta la importància del
comerç amb la resta del món i en particular amb la Unió Europea, a qui les
empreses catalanes van vendre el 2007 per import de 35.475 milions d’euros.
Considerant
indistintament comunitats autònomes espanyoles i estats europeus, els
principals clients de les empreses catalanes són per aquest ordre: Aragó,
França, Madrid, País Valencià, Alemanya, Itàlia, Andalusia, País Basc, Castella-la
Manxa, Portugal i Regne Unit. Cal destacar, però, que les vendes al País
Valencià s’han reduït progressivament, així fins l’any 2005 era la primera
comunitat autònoma en el rànquing de clients del Principat i l’any 2007 ha passat a ser la
tercera. En canvi, les exportacions a Aragó han augmentat de forma notable en
la darrera dècada. És molt possible que el menysteniment de les
infraestructures de l’eix mediterrani per part del govern espanyol hagi
començat a passar factura a les relacions comercials amb el País Valencià.
Pel
que fa al tipus de béns que s’exporten, un informe recent d’IESE sobre la
competitivitat a Catalunya, destaca que les exportacions de béns de baix
contingut tecnològic com els tèxtils s’estan reduint en termes relatius, amb
l’excepció d’alguns béns com els aliments, i que les exportacions de béns d’alt
contingut tecnològic com l’electrònica i els productes farmacèutics estan
augmentant el seu pes malgrat que en alguns sectors, com l’informàtica, les
exportacions són molt febles. En conjunt, Catalunya exporta tant a Espanya com
a la UE productes
de tecnologia mitja-alta.
Ara
bé, aquest mateix informe també alerta de la pèrdua de competitivitat de
l’economia catalana per la baixa productivitat, per sota del nivell mig de
productivitat de l’UE-15, dels endarreriments en infraestructures públiques des
de 1975 i del baix nivell d’educació en relació a la Unió Europea. Catalunya ha de
construir el seu futur tenint cura de la seva tradició històrica industrial, i
en especial ajudant a les seves empreses més dinàmiques i exportadores.
Article publicat al diari Avui, el 24 de gener de 2010.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!