Arran de les declaracions del president francès Sarkozy sobre
la necessitat de refundar el capitalisme, la cimera del G-20 va generar
unes expectatives que no s’han complert. De fet, a la cimera de
Washington no es va decidir refundar el capitalisme sinó que es va
refermar el compromís de les economies més desenvolupades i les
emergents per l’economia de mercat i el lliure comerç.
compromís explícit per no augmentar en els propers dotze mesos les
barreres a la inversió i al comerç en béns i serveis, ni adoptar
mesures inconsistents per estimular les exportacions.
Aquestes decisions topen directament amb el discurs anticapitalista
dels darrers anys, que ha estat principalment antiglobalització i
contrari al lliure comerç. Però el cert és que la crisi financera
actual, que per la seva gravetat només és comparable a la crisi del 29,
no té el seu origen en l’obertura dels mercats de béns, sinó en la
creença errònia que els preus de l’habitatge sempre augmentarien i en
el desenvolupament de productes financers d’alt risc basats en aquesta
premissa falsa. De fet, si l’experiència de la crisi del 29 va ensenyar
quelcom, és que el proteccionisme i les polítiques d’empobriment del
veí van contribuir a provocar la gran depressió i el col·lapse del
comerç mundial.
A la cimera del G-20 sí que s’han fixat alguns principis de reforma
dels mercats financers. S’ha acordat millorar-ne la regulació, el
control i la transparència. Així, per exemple, per controlar els bancs
més grans del món es crearan col·legis de supervisors.
Article publicat al diari Avui, el 29 de novembre de 2008.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Els governs que organitzen aquesta cimera són de dretes i conseqüents amb la seva ideologia capitalista.
Ells han creat la crisi i bé han de dir alguna cosa.
Tenen la capacitat mediàtica de dir la mateixa mentida mil vegades cada dia.
Ho tenen clar, van a la seva i estan units.
Jo esperava que la refundació del capitalisme significaria que tornarien a donar al capital la missió que té. El capital ha de ser una eina de financiació de producció. Crec que aquesta crisi actual té els origens molt més lluny del que creiem. La debacle financera i immobiliària es la consequència final d’una crisi que había de venir.
Per a mi els origens venen des de la caiguda del mur de Berlin. En aquells moments es va trencar el pols que mantenien les dues economies que existien al mon, el capitalisme i el comunisme. La desaparició del comunisme va permetre al capitalisme expandir-se desmesuradament i va permetre la globalització, que si bé en un principi no havia de ser dolenta, ha esdevingut una transformació del concepte de capitalisme. El capital ja no es una eina financera de troducció, ara es una eina de especulació que s’ha extés per tot el mon. Ara la creació d’empreses ja no té la doble finalitat, crear riquesa produïnt i finalitat social creant llocs de treball i el que això comporta. Ara al capital solament l’ interessa la especulació, el benefici desmesurat i no li importa gens ni mica si destrueix llocs de treball.
S’està destruint poc a poc la classe mitjana dels pobles desenvolupats i aquesta mateixa classe mitjana es la que aporta el consum i paga els impostos dels seus païssos. Les oligarquies cada vegades son més grans i poderoses. aquestes no paguen impostos als seus païssos per que tenen la seva riquessa distribuida en altres menys desenvolupats en els que pràcticament no paguen res o bé tenen els diners en paradisos fiscals. L’enpobriment de les classes mitjanes està provocant que no puguin pagar les hipoteques i consumeixin menys, el que arrossega als bancs que els han deixat els diners sobrevalorant les seves finques amb la confiança que aquestes pujen continuament i al final no ha estat així. Tot plegat i finalment la crisi està aqui.
No han refundat ni refundaran el capitalisme per que ja estan governant les oligarquies mundials i si no que li preguntin als russos.
Coincideixo plenament amb el comentari de l’Elisenda, que d’altra banda diu el que hi ha. El capitalisme, com se sol dir, és el pitjor sistema d’organització econòmica existent amb l’excepció de la resta. Això avui ho té clar tothom.
Per tant el vocabulari de refundació ha estat massa ampulós, i es va és cap una keynesianisme global per tal de donar un bon impuls a la demanda i que l’economia rodi. La recepta fiscal és coneguda i ortodoxa, i funcionarà. Potser no a casa nostra, perquè aquí hi ha dues crisi: la internacional i la pròpia de model productiu, amb un sector de la construcció sobredimensionat que és mort, i que enterrarem els propers mesos.
Pel que fa als mercats financers, òbviament el que ha faltat ha estat transparència, i això és el que caldrà promoure. Recordem que el lliure mercat funciona bé quan els agents econòmics disposen de bona informació per prendre les decisions. Això és el que ha fallat ara, entre d’altres coses.
En definitiva el que cal és més mercat i no menys, amb intervencions keynesianes tant monetàries com fiscals. Presentar això com una refundació…
Per als qui a casa nostra encara prediquen contra el capitalisme: si us plau, feu-vos-ho mirar. Mireu si hi ha un millor model, o dissenyeu-lo, ens el proposeu i aleshores en parlarem.
Per si hi ha algun dubte, i sent el bloc de qui és, aclareixo que sóc un votant d’ERC.
Hola Elisenda,
Tens un bloc molt interessant. Et seguiré més sovint.
Fins aviat,
Anna
Hola Elisenda,
t’escric per donar-te a conèixer una plataforma que s’ha creat per tal d’unir esforços per conscienciar als catalans sobre la necessitat de reduir l’impost de successions. L’enllaç és aquest:
http://noimpostsuccessions.forocatalan.com/
Es tracta d’una iniciativa popular. No hi ha cap organització política ni cap grup social darrera d’aquesta plataforma, i de moment està en una fase embrionària, ja que abans de començar cap acció concreta, com ara la recollida de firmes, que més endavant serà necessària, volem que el missatge arribi a quanta més gent millor. Qualsevol gest, per petit que sigui, serà benvingut. M’agradaria que, quan puguessis, li donessis una ullada al fòrum de la plataforma, i si estiguessis d’acord amb el plantejament te’n fessis ressò al blog.
Disculpa’m per haver posat aquest comentari aquí, i gràcies per el teu temps.
Benvolguda Elisenda, en el meu bloc, conjuntament amb l’Alfons López Tena estem escribint un serial arxiducal on hi aparèixes. Sembla ser que tant tu, com Maiol Sanaüja, Jordi Gomara, Joan Arnés i jo mateix estem en perill. Hauries d’intervenir per deturar les amenaces de Berà II…
He posat l´enllaç actual d´aquest bloc: http://xarxarepublicana.blogspot.com
Agrairia si hi posessis l´enllaç.
Salut.