EL LLAMP

Lluís
Foix ahir a Vic

«A
Catalunya
la llibertat està erosionada»

Divendres
aprofitat el d’ahir gràcies al Grup
Nació Digital (GND) i la seua Jornada
Sobre Premsa Digital a la qual ens hi convocà.
A tres quarts i mig de deu del matí, amb vint minuts de coll
sobre l’horari previst, en Jordi Font, en nom del GND, ens féu
un massa breu repàs històric del naixement de Nació
Digital (1995), d’Osona.com
(1996), del GND (2005) i de l’actual expansió del grup per la
Garrotxa i Girona; després de justificar la jornada i de
presentar-nos els components de la mesa, Font donà pas al
parlament de benvinguda per part de l’alcalde de Vic, en Josep Maria
Vila d’Abadal. Tot seguit prengué la paraula en Lluís
Foix, i no l’amollà fins que s’acabà el
tron de preguntes a tres quarts de dotze, moment en què l’alma
mater del GND, en Miquel
Macià, aprofità per a obsequiar-nos amb
un bon i necessari esmorzar.

He llegit ja la crònica
de l’acte d’ahir que n’han fet alguns blocaires, com la de la
Muntanya
russa i la del meu germà Xavier,
antic col·laborador de Macià a La Marxa i actual
coordinador d’Opinió
Nacional. M’estalvio així de ressenyar
l’ambient general i la participació dels assistents, així
com el debat encetat després d’esmorzar i els seus
protagonistes. Vull centrar-me en la intervenció d’en Foix, ex
corresponsal, ex subdirector, ex director adjunt i ex director de La
Vanguardia, que ara dirigeix La
Vanguardia Digital i és més conegut
de l’opinió catalana per ser contertulià de coneguts
programes a la televisió i per mantenir, pel cap baix, dos
blocs: el Foixblog
i La
Libreta (per cert, d’aquest darrer no us perdeu la
fotografia
que il·lustra i motiva el seu darrer apunt sobre la soledat,
als fòrums internacionals, de Rodríguez Zapatero).

En Foix ahir decidí,
sobre el terreny, de no usar per al seu parlament la pila de fulls
impresos que duia. Té un parlar reposat, suau i que fa bo
d’escoltar; la vivesa dels seus ulls denoten la seua curiositat i
intel·ligència, testimonien la professió del seu
portador. El seu aspecte no es desdiu gens del que hom esperaria del
director d’un diari conservador, i per això Foix encara
sorprèn més en la seua faceta d’innovador i defensor de
les bondats d’Internet, posició que el portà, al seu
moment, de fer-la valdre davant del propietari
de La Vanguardia perquè aquest mitjà entrés
a Internet de la mà del creador de VilaWeb, fent bona la
primera sentència que ens engaltà en Lluís Foix:
«tots tenim el mateix pare: Vicent
Partal»; en seguirien d’altres de reflexions i
d’afirmacions contundents, que us reproduiré tal i com —i
en el mateix ordre— les anà
soltant.

Els periodistes sempre
creuen que ho farien millor que el director

Hi ha una revolució
en la transmissió del coneixement i de la informació,
el periodista ha perdut el monopoli

A Catalunya tenim un
gran problema amb la llibertat pels clixés no qüestionats

Hi ha una complicitat
entre els quatre poders (polític, mediàtic, financer i
judicial)

Internet és
garantia de llibertat

Veig una greu crisi en
el sector de la premsa escrita, els diaris seran més cars i
molt millors els que quedin

Serà Internet un
negoci? Sí, perquè s’adaptarà a les noves
realitats i serà consultada per molta gent

Els editors no hi
creuen amb Internet perquè les classes dirigents llegeixen els
diaris

Internet és un
present que no sabem la importància que té, afecta a
empreses, escriptors, periodistes, als monopolis

La «realitat
freàtica» d’Internet es contraposa a la realitat oficial

Es nota l’increment de
publicitat a la Xarxa; els tres primers mesos d’enguany a la premsa
en paper hi ha baixat molt la publicitat

La Xarxa es fa amb sous
ridículs; hi haurà una revolució dels que cobren
mil euros (el 35 per cent de la població)

S’hi imposaran criteris
darwinistes

Internet és la
realitat i fa trontollar les estructures dels mitjans de comunicació

El 2015 el diari en
paper tindrà una altra funció

Els blocs són
una massa crítica d’informació

La societat global
comporta milions de nous perodistes

Cal liquidar les
facultats de Periodisme i crear-ne més de Clàssiques

Internet no és
per jugar

L’excel·lència
triomfarà i serà la garantia de la llibertat

A Internet no hi ha cap
regulació, hi haurà d’arribar; hi ha un segment de
sonats en tota societat

El periodista també
està despullat. Guanyaran els que ho facin bé (la BBC
ho comprova tot)

Ara a Internet el que
importa és el «trànsit» i això ho
justifica tot

A Catalunya la
llibertat està erosionada

El periodisme ha de ser
útil perquè la gent visqui millor i sigui més
lliure

El dia que la gent no
llegeixi hi haurà una guerra mundial

La importància
del valor de la paraula

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!