EL LLAMP

al servei de la nació catalana

10 d'abril de 2008
Sense categoria
1 comentari

INVOCACIÓ

 

 

 

 

 

 

Aigua
a barrals!

N’hi
ha que imploren a marededéus, d’altres a mentiders; sóc
més tocaboires i no se me n’acut d’altra que invocar al poeta.
M’ha semblat que la «Cançó de la tempestat»,
d’en Josep Maria de Sagarra, s’adiu a la meua actual expectativa.
[D’Obra poètica, Editorial Selecta, Barcelona, març
del 1947, pàg. 372.]

 

 

CANÇÓ
DE LA TEMPESTAT

 

Gotellada a
l’empedrat,

horitzó
llampeguejat,

tempestat!

 

I el vicari
esparverat

i s’enfonsa
l’envelat,

i tot va
desguitarrat,

tempestat!

 

Cruix la biga i el
terrat,

la vellarda s’ha
senyat,

tempestat!

 

El paraigües
s’ha esbotzat;

visca el xàfec
descardat

que apaivaga el gos
i el gat,

tempestat!

 

Tempestat, si t’hem
cridat

desenyonya a
l’ensonyat,

tempestat!

De bon grat o de mal
grat,

obre el cor
enforrunyat.

ben obert de bat a
bat.

tempestat!

 

 

  1. la Mare de Déu de l’Aldea, com els tortosins de principis de segle XX. Mare de Déu de l’Aldea, AIGUA. Aigua aldeana, que la terra la demana! Aigua pura i en mesura!

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!