EL LLAMP

Més
dependència?

He escoltat la compareixença de Montilla (el Mut ha parlat!) al
Canal 3/24 de la TVE3; tres quarts abans també pel
mateix canal he escoltat en Mas, que té raó en una
qüestió que planteja encertadament com a prèvia,
la unitat del govern tristpartit per a fer front al problema causat
per la sequera —i la manca
de previsió, afegeixo, dels darrers trenta anys—.

El xantatge de Mas —si
vols transvasaments ara m’aproves el del Rhône de demà—
és vergonyant, és en la línia del Manifest
Carallot dels alcaldes d’Esquerda: negar l’aigua
necessària avui i fer veure que són solidaris, amb
la cara dura de parlar de «la qualitat de l’aigua»
d’unes aigües que són els primers responsables en
permetre que se segueixin contaminant;
i haver estat al capdavant del govern de la Generalitat de Dalt i
«oblidar-se», conjunturalment, del transvasament del
Rhône quan venien mal dades.

Montilla, per fi
després de mig any de negar-s’hi i de no voler-ne sentir ni a
parlar, sembla que accepta el transvasament del Segre al Llobregat,
que és l’única solució a curt termini si no vol
tancar l’aixeta a cinc milions i mig de ciutadans. Malgrat
inventar-se una nova lletra de l’alfabet català (la «elle»)
i ignorar que «barco» es diu vaixell, Montilla ha
pogut, amb dificultat, expressar que les dessalinitzadores
construïdes i les previstes aportaran els 200 Hm³
necessaris, cabal similar al que es podria dur del Rhône.

El greu problema, com
sempre, és que dependrà del Congreso espanyol que
tinguem o no aigua a mesos vista. L’operació ja me la veig
venir; el govern espanyol i les sacrificades «comunidades
autónomas», amb un gest de magnanimitat infinita per
ajudar als catalans (insolidaris, que reclamem la publicació
de les balances fiscals i més «autogovern»),
deixaran que, pagant-la —i
transportant-la— a preu
d’or, comprem aigua a Almeria o a la Confederación
Hidrográfica del Ebro, tant se val mentre sigui aigua
«espanyola».

Aquest és el
debat que hi ha damunt la taula, dependre d’una potència
estrangera per a tenir aigua, sigui d’Espanya o sigui de França,
és una estratègia suïcida, és la manera més
senzilla de perpetuar la dependència de Catalunya.

A veure si ho entenen
Mas, Montilla i els carallots adlàters.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!