EL LLAMP

El
debat del programa «Àgora» ha confós,
encara
més, a la ciutadania no iniciada

Que
parlin els tècnics, sisplau

En
Vicent comença la seua crítica des del títol
«Tot
això no és seriós», i té
tota la raó, encara que només ens remetéssim a
l’«espectacle» d’ahir a la Diputació de Lleida i a
les escenificacions subsegüents dels representants dels partits
dits parlamentaris. L’anàlisi de la «jugada» el
comparteixo: «Les
esquerres van bastir contra CiU, més i tot que no pas contra
el PP, una mitologia èpica al voltant de la nova batalla de
l’Ebre, tan espectacular que va servir per desqualificar per sempre
més la coalició nacionalista».

Sols
li faria notar un oblit al seu «Mail Obert» a l’amic
Vicent Partal, es deixa una part molt important, al meu entendre,
dels artífexs de l’operació de desqualificació
del partit aleshores al Govern de la Generalitat de Dalt, el paper
dels periodistes i dels mitjans de comunicació en general, que
fou determinant en la consecució de la solidaritat
activa dels barcelonins i de molts catalans amb la protesta de la
Plataforma en
Defensa de l’Ebre.

«Llegesc
tant com puc i escolte tothom que s’explica sobre la matèria,
però encara no m’he format una opinió prou clara per a
poder-me expressar en públic» escriu en Vicent, i posa
de manifest la realitat que és al fons de la qüestió:
cal anar als fets i deixar de parlar «d’oïdes», cal
investigar allà on hi ha les dades (entre d’altres, els
departaments d’Agricultura i Medi Ambient, per exemple), sobretot a
l’Agència
Catalana de l’Aigua (ACA), i també cal
preguntar als tècnics que saben de què va tot això
de la «sequera» i de l’«abastament» i,
alhora, no oblidar-se de les hemeroteques. És a dir, hi ha
faena llarga per a una colla de periodistes avisats que vulguin
informar —i no deformar com passa massa sovint— a l’opinió
catalana la qual, a fi de comptes, és la que es juga el beure.

Ara
mateix, la situació és que els partidaris
interessats en el transvasament d’aigua del Rhône
(Roine) ho tenen més guanyat que abans d’ahir. És greu
pel que significa d’obra faraònica al llarg de centenars de
quilòmetres, la major part en terra catalana; però és
molt més greu si ens atenem als barems de qualitat de l’aigua
de beure. L’aigua del riu Rhône és de pèssima
qualitat, és un riu que passa per cinc centrals atòmiques
i que és la claveguera natural de ciutats importants, com
Lausana, Ginebra, Valença, Lió… És aquesta
l’aigua que volem donar de beure als nostres fills?

El
poti-poti pseudoprogressista creat per les «esquerres»
[sic] ara afavoreix l’ambició mai no dissimulada de les
«dretes» [més sic]. Els d’Esquerra i els
d’Iniciativa, amb la complaent supervisió dels del PsoE, han
dut la desmesura del problema de l’aigua fins a convertir-lo en un
triomf de la falsària «alternativa» de l’oposició.
És que potser ja era d’això del que es tractava? Calia
emmerdar-ho tot perquè guanyés el negoci privat
d’alguns? Benpensant com sóc, poc m’estic de fer-me aquestes
dues preguntes. I m’agradaria que els professionals de la informació
m’ajudessin a respondre-me-les.

Per
la meua banda, que no sóc ni periodista ni tècnic
d’aigua, fa anys que m’interesso en el tema. D’uns dies ençà
que intento de trobar un treball del malauradament desaparegut
Ramonet, enginyer català que ajudà als israelians a
convertir el desert en oasi, i no recordo, després de tants
anys que me’l dedicà, on el deixí. Sí que la
recerca m’ha estat profitosa en una troballa, el projecte
desinteressat d’un altre enginyer català el qual, un cop
jubilat i retornat a casa, dedicà el seu temps a cercar una
alternativa catalana, territorialment parlant, a l’antic problema de
subministrament d’aigua, en quantitat i en qualitat. Ara mateix us ho
comento.

Tinc
al meu davant l’Estudi
«Alternativa d’Abastament d’Aigua a Barcelona i a Catalunya
en General amb Aigües de Gran Qualitat i en Quantitat Suficient
per tal d’Atendre una Futura Demanda». I el tinc a mà
des del febrer del 2003 i aquest «el tinc a mà» no
tindria cap interès sinó fos pel fet que des
d’aleshores fins a la tardor del 2006 l’han tingut a mà tot un
seguit d’autoritats del país, fins a les més altes
instàncies.

L’estudi
fou realitzat per un enginyer de Canals, Camins i Ports amb un
currículum que en garanteix suficient i sobrat coneixement
de causa, persona que a més a més gaudeix del
títol de Ciutadà d’Honor de Gandesa perquè
resolgué d’una vegada i per totes el greu problema del
subministrament d’aigua a dita ciutat, que patí durant
decennis de fortes restriccions i manca general d’aigua.

En poques línies
us el resumeixo. És tracta de transvasar aigua d’un riu que té
poca capacitat d’emmagatzematge i força cabal a l’altre, que
té menor cabal i més capacitat d’embassament. Són
unes aigües prepotables de màxima qualitat (A3) les quals
a més a més, mitjançant la canalització
entubada se n’aprofita el rendiment energètic per a reduir el
cost final de l’aigua, que es proposa de fer arribar a l’àrea
metropolitana de Barcelona, a Tarragona i fins a Tortosa, fent del
tot innecessari el transvasament actual de l’Ebre i el que hi ha
previst al PHN.

Tècnicament s’hi
presenten tots els ets i uts i s’hi preveu un augment de la demanda a
cobrir per causa de l’augment de població. Es respecten tots
els cabals ecològics i es deslliura de l’esforç a
d’altres rius «menys dotats» alhora que permet
d’estalviar-nos haver d’usar les aigües subterrànies
enverinades. Permeteu-me que ara mateix no en doni més
detalls, per respecte a l’autor, amb el permís del qual us puc
assegurar que aviat posaré l’estudi a la Xarxa i, si trobo
algun generós patrocinador, també damunt de paper.

Us vull copiar la
relació de persones que des del febrer del 2003 han rebut
l’estudi i no n’han fet res de res, amb autoritat suficient no s’han
dignat ni a respondre a l’abnegat autor, ni a donar-se per
assabentats; l’única resposta, el silenci:

ridículum

Febrer
del 2003: un exemplar a Xavier Pallarès del Consell Comarcal
de Terra Alta
Agost del 2003: un exemplar al representant
del PSC de Gandesa. El mateix mes d’agost l’amic Joan Grau em
comenta que l’autor vol contrastar i actualitzar les dades amb les de
l’ACA i li facilitem el contacte
Posteriorment en Joan esmenta
aquest estudi a en Carod i aquest el remet al representant d’ERC de
Tortosa
Agost del 2004: un exemplar amb carta per a cadascú,
Maragall, Carod i Saura
Juliol del 2005: trobada amb els
representants d’ERC de Lleida
Setembre del 2005: ens trobem al
despatx d’en Grau a la seua empresa de Gandesa amb l’autor i en
Francesc
Ferrer Gironès, a qui porto expressament des de
Girona a conèixer de primera mà l’estudi i al seu
factor. Sé que en Ferrer ens ajudarà, perquè és
un home compromès amb Catalunya i coneix
en persona la problemàtica de l’aigua, en
especial del riu Ter. La mort del mestre i amic el 17 de febrer del
2006 ens deixa aclaparats i trunca l’encertada via que havíem
iniciat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!