José M. Murià Rouret
L’article d’avui d’en José M. Murià "Els catalans de Mèxic i la Fira de Guadalajara", on l’autor no estalvia la raonada crítica a determinats sectors de catalans de l’exili mexicà que s’han convertit en "gatxupins" –és a dir, passen per espanyols– com els actuals directius del, en altre temps, gloriós Orfeó Català de Mèxic (que participen des de fa dos anys en el "Festival de Música, Coros y Danzas Españolas" organitzat per la "Junta Española de Covadonga"), m’ha portat a rememorar una molt petita part de la història d’una nissaga de catalans de pedra picada: els Murià de Mèxic.
La meva relació amb els Murià ve de fa molts anys per la iniciativa editorial d’en Josep Maria Murià Romaní, que m’arribà de la mà del nostre amic comú, i mai prou plorat, en Joan Crexell. Es tractava que a l’Editorial El Llamp publiquéssim la versió catalana de Visió dels vençuts –feta pel germà petit d’en Josep Maria, n’Eladi Murià– extraordinari relat sobre l’ocupació de Mèxic per part de l’exèrcit imperial castellà, des del punt de vista dels indis que foren els qui la patiren. Els Murià que coneixia es completaven amb la germana, n’Anna, qui resultà que era la gran escriptora.
L’Eladi fou el primer en abandonar-nos, vivia al capdavall del carrer de Sicília de Barcelona. L’Anna, després dels anys de l’exili compartit amb el seu home, n’Agustí Bartra, visqué a Terrassa fins a la mort. En Josep Maria Murià (qui també ens ha deixat) romangué sempre a l’exili mexicà, a Guadalajara, la capital de l’Estat de Jalisco; amb tot, venia a la seva estimada Catalunya –d’ençà de la mort del dictador– un cop a l’any, acompanyat d’algun dels néts que així coneixien la pàtria de l’avi. Mentres les forces li ho deixaren fer, entrat ja a la norantena, continuà aquest costum, el qual em permetè l’honor d’encaixar-li la mà més d’un cop al llarg dels anys.
D’aquests encontres amb en Josep Maria, que tenien com a escenari el meu despatx editorial, en recordo unes inoblidables converses en què el tema era –no podia ser altre– Catalunya i com desempallegar-nos de la "morta" (aquí el lector no avisat ha de llegir "Espanya"). Arran d’aquestes trobades vaig gaudir del privilegi de publicar-li alguns escrits d’opinió al bisetmanari El Llamp, el recull Contes d’humor gris i, sobretot, el ja per sempre clàssic de la història de l’ independentisme català Vivències d’un separatista (reeditat no fa pas gaire per l’impressor lleidatà Pagès).
Un bon dia entrà a l’editorial (la porta sempre era oberta quan m’hi estava) un desconegut que organitzà involuntàriament un bon sarau perquè manà al xofer del Consolat de Mèxic que l’esperés a la porta del meu despatx, amb el cotxe oficial plantat al bell mig del carrer Gran de Gràcia de Barcelona. L’home tenia pressa, era en una breu escala de la seva destinació a la capital d’Espanya en missió especial, atès que aleshores tenia un càrrec molt important al Govern mexicà.
Ves per on la fesomia d’aquell personatge m’era coneguda i, fetes les oportunes presentacions en un català correctíssim, resultà que era mexicà, es deia José i venia amb un encàrrec de part del seu pare: en Josep Maria Murià. Quina sorpresa, feia dies que esperava les proves esmenades del llibre i me les portava en mà un fill de l’autor!
Des de llavors que he seguit la trajectòria d’aquest catalanista mexicà, responsable de moltes iniciatives al seu país en favor de Catalunya. Passada l’època de la seva intervenció a la política de Mèxic, l’historiador José M. Murià se’n tornà a Guadalajara i assumí la Direcció del Colegio de Jalisco, que ha mantingut fins el 2004; hi han quedat, per culpa seva, les beques que disfruten estudiants –i també rellevants científics– catalans. Podria ara esplaiar-me en tot el seguit d’activitats del nostre home a Mèxic, però no acabaria, així que us en conto una més i prou.
El fet que en Murià s’esperés fins l’any passat a plegar de la feina de director al Colegio de Jalisco no ha estat casual, potser en José M. no ho vulgui reconèixer –modest com és–, però estic obligat de dir-ho a tots els vents: ha estat per la seva impagable voluntat i per la seva dedicació d’anys que la segona Fira del Llibre més important del món (després de la de Frankfurt) que és la de Guadalajara, acollís en la passada edició a la Cultura catalana com a convidada d’honor. No debades en el programa "Àgora" (Canal 33 de TVC) que s’emetè en directe des de la mateixa Fira en fou l’especial convidat mexicà.
En nom de Catalunya i meu, gràcies José M.! Ets digne representant del llinatge dels Murià.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!