Avui m’havia fet el propòsit de comentar aquest fantàstic hivern que encara tenim, del fred que ja tocava i del profit que se’n desprendrà en bona saor i en delme de malures als conreus i a les forests, doncs no, una altra maragallada ens havia de destorbar aquest primerenc diumenge de març.
Comencem bé la setmana, com hi ha món! Sí, encara sóc d’aquests rars especimens que servem la tradició catalana d’iniciar la setmana en diumenge i finir-la en dissabte. És per això que avui em dol més el cinisme del "president socialista" (Montilla dixit) que amb llastimosa lleugeresa s’ha acomparat a les dones maltractades. D’entre els molts símils que podia triar ha hagut d’escollir-ne un amb el qual és impossible que s’hi identifiqui.
Maragall avui ha declarat que se "sentia com les dones maltractades"; què en sabrà ell dels patiments i dels drames de les persones que pateixen la violència en la intimitat de la llar (i, a voltes, també en el lloc de treball)? Com es pot ser tan frívol amb la desgràcia, més comuna del que no sembla, de tantes dones?
Jo sí que em sento maltractat, maltractat per un president [sic] que no em mereixo i que tampoc no es mereix Catalunya. Senyors d’ERC, mal que els de la Direcció no em sigueu amics –ni falta que em fa–, feu-lo fora, que faci veure que s’agafa un any sabàtic i el deixarem sortir per la porta grossa, que nomeni a dit un seu successor, en Nadal o la Manuela (ai, ara em venen al cap uns versots d’en Sagarra que no poso per no ferir espanyols voravius), talment com féu quan era alcalde de Barcelona i ens posà en Clos de penyora; disfresseu-ho com vulgueu, però que marxi!
Prometo, senyors d’ERC, que us ho agrairé públicament. Feu-lo fora.
Enric Borràs
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
De veritat que intento posar-me en la pell d’un votant d’ERC i no me’n surto… ¿Com es pot justificar tot plegat? ¿Pel "bé del país" hem de mantenir aquest deshonorable pallasso de pesident, aquest macaco que repapieja frívolament i que cada cop que bada boca la diu més grossa que ahir? ERC està fent molt mal a Catalunya amb la seva complicitat i connivència. Els vots xarnegos del PSC no casen ni amb cola amb la gent pura i de mena que milita en la ingenuïtat idealista d’ERC… !!! Me’n faig creus.
Enric: et llegim amb delectació [La CATosfera s’enriqueix amb vostè]
[TdQ] weblog http://trosdequoniam.blogspot.com/