MOLT HOSTIL «OPA» DE LA UGT CONTRA EL CADCI

Rèquiem
per la liquidació de l’esperit
del patriòtic i
venerable Centre
Autonomista
de Dependents del Comerç i de la Indústria

Ahir,
que s’acomplien els tres mesos de la meua vaga de bit
?que
no de vit?
caigut, m’hauria plagut
donar les degudes explicacions als lectors d’aquest bloc que s’han
estranyat d’aquest període de silenci, que a més a més
del bloc he fet extensiu al correu electrònic (això
darrer amb un resultat molt negatiu). Finalment però no hi
vaig fer cap nou apunt al bloc atès que el meu pensament era
amb tots els patriotes catalans que, al llarg dels decennis, han
deixat la seua petja al CADCI i com, de sobte, el seu exemple s’ha
vist traït en escassament vint minuts d’una vergonyant i
falsària assemblea; encara em dura la maltempsada del dimecres
a la tarda…

El
cas és que alguns socis de l’entitat hem rebut amb poc temps,
però suficient, la convocatòria d’una «assemblea
extraordinària» pel dia 25 d’abril a les sis de la tarda
a la seu del Centre; dic «alguns» perquè el fins
ara president del CADCI, l’historiador independentista Agustí Barrera Puigví,
ho va rebre el mateix dia (no viu al Cap i Casal i com la tramesa
s’ha fet per la mateixa empresa que les fa per a la UGT, el sobre no
duu mata-segells ni data de franqueig…).

Justament
demà farà un mes que se celebrà una assemblea
«per tal d’elegir nou president de l’entitat, tota vegada que
l’actual deixa el càrrec per motius de salut». Aleshores
vàrem concloure que s’establia un període de dos mesos,
fins al 6 de juny, per a que els interessats presentessin el seu
projecte i la seua candidatura, i que es fes arribar a tots els socis
totes les propostes presentades amb temps suficient per a
estudiar-les i així poder votar en conseqüència.
Per aquest motiu m’estranyà l’apressada convocatòria
pel mateix dia que commemoràvem el tres-cents aniversari del
desastre d’Almansa. Amb tot, a les sis de la tarda del passat dimecres
aní a la seu del CADCI.

D’antuvi
em sobtà que, quatre gats que anem a les assemblees o juntes,
ens trobéssim al que ha quedat de l’antiga noble «Sala
de les Columnes»: els actuals «amos» de l’edifici
propietat del CADCI, és a dir el Ministerio de Trabajo
espanyol, l’han partida en dues plantes, i n’ha resultat un
nyap. La segona sorpresa fou que unes persones que no coneixia
m’aturessin i després de més de cinc minuts trobessin
el meu nom en un raconet d’una llista desordenada en diversos fulls
(els noms dels socis del CADCI hi caben en un sol full Din A4). El
tercer ensurt, ja havent aconseguit demostrar la meua «legítima»
adscripció fou de veure un munt de cares desconegudes que
passaven per ser socis del CADCI.

Val
a dir que, de les encara no trenta persones presents, en coneixia ben
poques i, encara afegeixo que algunes les conec com a buròcrates
de la UGT i no com a socis del Centre. Sí que hi eren dos dels
més antics socis del CADCI, en Turró i en Rucabado. A
les 18:18 començà l’assemblea, en Joan Miragall
procedeix a la lectura de l’acta de l’assemblea anterior, però
diu que la darrera és de l’any 2000 i no la llegeix. Es passa
a la presentació de candidatures, sols n’hi ha una formada per
funcionaris de la UGT o afins: el cap de l’Àrea de Comunicació
de la Fundació Josep Comaposada, la membre del Consell
Nacional de la UGT, el portaveu del joves de la UGT (Avalot) i així
tots, fins hi havia un advocat…

Es
procedeix a la votació: vots a favor, 26. Dos no votem perquè
no es demana si hi ha abstencions o vots en contra… Queda nomenat
el senyor Josep Maria Andreu Torres president del CADCI pels propers
tres anys, i vice-presidenta la senyora Rosa Maria Puig-serra.
Miragall afegeix que té quatre vots de socis que no són
presents a la sala, demano per veure els fulls que enarbora però
se m’ignora. Demano per veure la suposada carta de dimissió
del president Agustí Barrera i m’adono que la signatura al peu
de l’escrit no és la seua. Protesto: cap cas. Me’n vaig.

Allò
que no aconseguiren ni els dictadors Primo i Franco ho ha aconseguit
Rodríguez Zapatero. El CADCI, l’esperit irredempt del CADCI ha
mort. Ara em sap greu haver estat tants de mesos estalviant per ajudar a
subvenir el pagament de les despeses del judici perdut de reclamació
del nostre patrimoni. En l’anterior assemblea del 28 de març
vaig lliurar al senyor Miragall 500 euros (les despeses pujaven a més
de 3.000 euros que ni la UGT ni ningú més no ha donat pas ni
cinc cèntims d’euro!). Em sap greu perquè ara, amb aquesta "nova" junta els
diners, les subvencions i els ajuts plouran, potser també es
recuperi algun dels papers que encara són a Salamanca…

Ara
el CADCI ja no és un gra independentista al cul dels
burròcrates sindicalistes. Ara el CADCI ja no dirà
«okupes» als ugetistes amics dels psoeïstes i del
Monty Putin (el «Morzilla»).

Senzillament,
ara el CADCI serà un engranatge més de la corretja de
transmissió del Tristpartit 2.0.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *