L'ameba digital

Abans d’ahir vam enregistrar una manifestació en contra del mur a Walaja, a la vora de Betlem. És una zona amb més cristians que a d’altres parts de Palestina i on el govern israelià enderroca les cases dels refugiats palestins i no els permet que en construeixin de noves. Hi havíem estat dos dies abans, per veure una casa que s’havia reconstruït per tercera vegada amb ajuda internacional i que probablement els israelians tornarien a enderrocar i ens van parlar de la manifestació.

A la protesta no hi havia gaires manifestants, un centenar com a molt, però no hi faltaven els soldats israelians armats fins a les dents. Va acabar amb enfrontaments amb els soldats i un parell de persones van resultar ferides, però no hi va haver trets. De fet, els soldats es van posar nerviosos quan els de l’ISM van començar a blocar un camí de construcció del mur amb pedres, i van respondre a cops. A l’hora de marxar, fins i tot van arrestar un noi català a qui acabava de conèixer, però després d’unes hores de preguntes el van deixar anar. No hi havia gaire gent a la manifestació, però a part de l’Helena i jo, hi havia sis catalans que havien arribat via diferents grups i col·lectius o per la seva banda; ja ho diuen que de catalans te’n trobes pertot?

A part de l’enderroc de cases a Walaja, el mur i els enfrontaments amb Israel també han causat l’enfonsament econòmic de Betlem, una ciutat que vivia del turisme de monuments religiosos i que l’any 2000, amb l’esperança de que millorés la situació, va fer grans inversions per ampliar les infrastructures. Però es van equivocar, i va començar la segona intifada. Ara, tot i el mur, els punts de control i els avisos de les agències de viatge i de les ambaixades, alguns turistes vénen a Betlem; però hi passen poques hores. Visiten les esglésies, el centre, i se’n van. El Gran Hotel Betlehem, que va acabar un quart pis amb quaranta-set habitacions més just abans de la segona intifada, és buit tot l’estiu. Ja només hi queden cinc treballadors.

L’ocupació i el conflicte estreny la societat palestina a tots els nivells i encara que aquest cas sembli poca cosa comparat amb els qui es queden sense casa, els qui viuen en camps de refugiats o els enfrontaments a trets, condemna a la pobresa una ciutat que havia estat pròspera i que podria tornar a ser rica.

Com podeu veure, torno a tenir accents: ja sóc a Barcelona! Vaig arribar ahir a la nit, enmig de les festes de Gràcia? i enlloc de veure soldats israelians a tot arreu, ara tinc els uniformes blaus dels Mossos d’Esquadra assetjant cada nit la porta de casa. Encara em queden moltes coses per dir i moltes fotografies per ensenyar, però ara serà des de casa, amb la convicció que tard o d’hora tornaré a Jerusalem.

+ sobre la manifestació a International Middle East Media Center: Two injured at nonviolent anti wall protest near Bethlehem.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!