L'ameba digital
Bloc sobre viatges, periodisme, internet i d'altres obsessions
Nablus és zona "A" i això vol dir que la controla l’Autoritat Nacional Palestina (ANP), però els soldats israelians hi entren dues o tres nits per setmana. Sovint hi ha trets amb els palestins i de tant en tant cacen algun activista en concret. La gent torna a casa abans de les dotze, perquè es l’hora en que solen entrar els israelians i no son gaire bons triant el blanc. En aquesta ciutat és on hem passat les dues ultimes nits, i per això no m’he pogut connectar. Abans que ningú no es preocupi, haig de dir que només vam sentir algunes ràfegues aïllades de trets a la nit. Bé, a la finestra d’una de les habitacions on dormíem a l’hotel hi havia un forat de bala… però semblava de feia temps.
El barri vell de Nablus és espectacular, però també es un dels llocs on entren més els soldats israelians i la gent que hi viu es força pobre. A la foto podeu veure dues nenes que ens miraven encuriosides mentre caminàvem per allà. Els carrers estrets, les olors i un mercat molt mes gran i ric que no el del barri àrab de Jerusalem, ens van dur a un altre temps, tot i que la majoria de les coses que es venen a les botigues vénen de la Xina… A mes, Nablus no rep turistes, com a molt algun cooperant o voluntari internacional, o sigui que allà on anàvem érem el centre de totes les mirades. Això era encara més exagerat a Balata, el camp de refugiats d’on, al llarg del temps, han sorgit la molts dels màrtirs palestins. Si als carrers del barri vell de Nablus ja hi ha cartells en record dels màrtirs a cada cantonada, a Balata és exagerat, les parets són plenes de desenes de cares de joves morts. També es fàcil de veure-hi els nens jugant a fer la guerra entre palestins i israelians, però tots volen ser israelians perquè poden dur les metralletes de fusta i els palestins nomes poden tirar pedres. A Balata hi vam entrevistar el pare de dos palestins morts per l’exèrcit israelià, dues cares de les que són als cartells que omplen les parets. Va ser dur, però ens ho va explicar tot tal com ho sentia. Tot i això, també vam fer una altra entrevista que trobo més interessant, la del Mustafà Barghouti, però avui no tinc temps, us en parlaré en un altre moment.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
De fet , què et puc dir ? Ho veiem tan lluny i distant això des d’aquí… ànims, les veritats s’han de cridar ben alt, espero que la teva experiència i la feina que estigueu fent ens ajudi a despertar. Una forta abraçada!
Em sembla que és a Nablus on fan un pastís molt bo de formatge i taronja?….. els mercats és, per a mi, l’atractiu més gran de les ciutats d’arreu, llàstima que cada vegada més se’n ressenten de la petjada global fins al dia que un mercat a Nablus i un mercat a Bamako tindran els mateixos productes……
…. almenys a Nablus els nens juguen al carrer…..
Vinga Enric, sort amb el que queda de viatge!! Una abraçada revolucionària!!