De manars i garrotades

Comence aquest bloc un dia en què fa dos-cents anys i escaig, la ciutadania parisenca va disparar un bon masclet, què s’escoltà a tota Europa, buidant la presó de La Bastille de  tota la pobra gent que hi era. Que sí, que hi hauria algun assasí, alguna enverinadora, no se…, però que, majoritàriament, era pobra gent que es trobava allí per causa de situacions què, cada dia més, es semblen al que va a passar ací. Fam, repressió i tot el que tocara per causa d’una monarquia corrupta moralment i inepta políticament. Com d’ací a quatre dies, si els deus no ho remeien, passarà per estes terres.
Em deixareu, doncs, que per a obrir boca, em quede a gust diguen-li a d'”ells” -i ja sabeu qui són, supose- el que va al títol. I em quede curt per allò del llenguatge políticament correcte, però no assegure que la cosa no vaja a pitjor.
Si alguna persona llig açò, ja es pot fer una idea de les qüestions que anem a tractar ací.

Bon dia i bona hora