Sànchez Piñol vol recordar-nos que entre la vida animal i la humana no hi ha tanta diferència com pensem. I que entre el somni, la realitat, la fantasia hi ha més d’un pont o més d’un aqüeducte. Hi pot haver armaris misteriosament màgics, capaços d’engolir-se persones, i espantaocells romàntics que desitgen fer amistat amb tota mena d’ocells. I una zebra que descobreix un missatge dur de supervivència.
El que importa és la mirada que ens encara amb pors atàviques, amb el malefici de les forces del costum, a l’aïllament mental amb què vivim, amb els trucs perversos de gent que ens envolta… I amb altres realitats dures.Tot plegat interessant. I postmodern: la fantasia de l’autor s’alimenta de films, d’imatges que el món mediàtic ha fet pròximes i familiars. I de malsons, però això potser ha estat així sempre: des dels orígens de la humanitat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!