A tall d'invocació

La primera edició del premi “Carmelina Sánchez-Cutillas” de novel·la i prosa creativa el va guanyar Joan-Lluís Moreno amb Tast de salobre, una flamant novel·la que ha publicat ara l’editorial Aila d’Altea. L’obra ens presenta uns personatges, els recorreguts dels quals acabaran encaixant de manera atzarosa. Un home major, postrat en cadira de rodes, i una dona colombiana que encara no té els trenta anys i que es dedicarà a cuidar-lo, estableixen un connexió tendra i profunda. Qualsevol terme que hi posem acabarà desvirtuant el fet únic i intens de les vivències entre Vicent i Luz Marina. En el rerefons, l’opulència d’uns i l’afectivitat càlida d’altres que, en aquest cas, es complementen. Però amb algun tast de salobre, com anuncia el títol.

La novel·la ens fa conèixer una família: la de Vicent, amb tres fills i una néta, que representen maneres molts diferents d’entendre la vida, que oscil·len des de la bondat a l’avidesa, de la generositat a la cobdícia. Al mig de la història hi ha una ciutat: Alacant, amerada per la mar que cada dia visiten els personatges al Postiguet i els acompanya d’una manera molt intensa. També la veuen des de casa i ha estat important al llarg de la vida del protagonista. Hi ha, també, un ofici: l’ ebenisteria de mobles. Com ocorre en determinades artesanies, la professió és la forma que tenen algunes persones d’arribar a l’ànima. La vida de tots ells és també un reflex del moment que vivim, amb els seus punts foscos com ara la inestabilitat laboral i en les relacions de parella, l’avidesa consumista, l’oci compulsiu, el suprematisme, la prostitució, el maltracte de gènere o la violència cruel.

    Nit del lliurament dels Premis Altea de Literatura i Investigació                                    

El punt fort de Tast de salobre és, sens dubte, la llengua que fa servir Moreno, i que presenta la vivesa d’una oralitat captivadora. Els personatges els sentim a cau d’orella o a través d’una llarga exposició amb les inflexions de veu, les expressions pròpies, les paraules predilectes… És per això que aquesta escriptura —que com diria Günter Grass fa servir la saliva—  ens guanya des de la primera pàgina i no ens abandona fins al final. En quest sentit és un text redó que fa honor a l’autora que dóna nom al premi. No debades, Carmelina Sánchez-Cutillas fa servir una llengua oral que brolla amb una facilitat sorprenent i és tot un encanteri que ens atrapa.

Joan-Lluís Moreno (Alacant, 1961) és, fonamentalment, un autor de teatre, amb obres com Els dies de la nit o Deixa’m que et deixe (en col·laboració amb Tomàs Mestre) i també és l’autor de curtmetratges, com Et deixe… però jo no (2013) amb un gran èxit —quasi cent mil visites— per xarxa. En novel·la, aquesta és la segona incursió de l’autor, tot un exponent de la potència creadora i una promesa de futures escomeses.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!