A tall d'invocació
blog d'Enric Balaguer
Els premis d’Octubre/manifestació: “Camps dimissió i a la presó”
El cap de setmana he estat a València. He participat en els premis Octubre com a jurat del premi de narrativa, juntament amb Simona Skrabec i Anton Espadaler [que veieu en la foto], Francesc Sellés i Paco Calafat. El premi ha estat per a Rafa Gomar, un contista i diarista, que ara també toca la tecla dels flauberts i dels balzacs. La deliberació va ser afable, enriquidora (no sempre és així), gens àcida: cadascun del membres va fer una exposició argumentada i sincera.
En els darrers viatges a València,he trobat una ciutat càlida i elegant. La ciutat, el centre de la ciutat, té un aire de gran urbs, on la història ha deixat unes petjades desiguals i juxtaposades. Només arribar-hi, vaig recórrer la Llotja. Déu meu quina puixança! La primera sala és d’una solemnitat antològica. Corglaça!
La cerimònia de lliurament dels premis va retre un homenatge a J.Ll. Albiñana, el primer president preautonòmic, a l’institut Ramon Llull i a Carmelina Sànchez Cutillas, que va obtenir un dels primers premis Octubre amb la seua deliciosa: Matèria de Bretanya. (n’hi ha més)
I a la vesprada d’ahir, vaig anar a la manifestació contra la corrupció. Molta, molta gent. I crits molt clars: “Camps dimissió i a la presó”, n’era un. No sóc qui per quantificar l’efecte de la manifestació, però crec que farà el seu paper. Un president escridassat per milers i milers de ciutadans, amb acusacions tan fortes, no pot restar impassible. Fins i tot els més cínics se n’avergonyirien! Ja ho veurem!
Encara que aquesta mena de gent, meitat beats, meitat gànsters, són una espècie que ja sembla d’entrada immune a la vergonya. Deuen pensar que allò que fan malament s’esborra només tocar el confessionari. És tanta l’eficàcia del sagrament que pot amb qualsevol robatori, arbitrarietat, descarament… Però també potser que siguen, de cap a peus, uns simples cínics, emocionalment pertorbats i anímicament amb patologies profundes.
Foto: Anton Espadaler, Vicenç Altaió, Till Stigman, Simona Skrabec, Albert Sáez i jo.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si Enric, ahir per la vesprada n’érem molts cridant contra la corrupció pels carrer de València ( el fet que no ens veierem ja és una prova que allò era un riu humà prou llarg i cabalós)… Però el que considere prou rellevant és que es tracta, potser, de la primera manifestació tan massiva que no ha estat convocada per partits i/o organitzacions polítiques i socials de pes (de fet, tot i que alguns se’n solidaritzaren amb la boca petita, sembla que s’hi haja instalat entre les forces progressistes – unes més que altresm cetament -una certa por a quedar amb el cul a l’aire o a comprometre’s redicalment enposicions de redicalitat democràtica. Allò era una manifestació convocada per la gent de la xarxa pel grup del Facebok “Plataforma contra la corrupció”, i com vas poder veure n’era plena de gent ben normal que, tot i la indignació per ota aquesta desvergonyida degradació de la vida política, es va mantenir sempre dins un comportament ben assenyat. Tan de bo, açòsiga una mostra de reviscolament de la societat civil, com ho és de la força creixent que estan assolint les plataformes digitals. I nosalteres que puguem veure-ho!