A tall d'invocació

Amb el llibre Dotze llunes a Saskatchewan. Impressions des de la Gran Praderia canadenca, August Bover fa una crònica retrospectiva de la seua estada al Canadà durant el curs 1976-77. Ho va fer treballant a la Universitat de Saskatchewan com a reserarch assitant a les ordres de Curt Wittlin. 
   El viatge s’encetava després d’un 11 de setembre esplendorós, com ho va ser el de 1976. La jove parella, en arribar a la ciutat de Saskatchewan, s’hi va instal·lar i alhora que començava la seu activitat universitària va encetar el contacte amb un país –que és de fet un continent– ple d’atraccions. Aquest contacte és el cor del llibre: el descobriment d’un país amb una geografia impressionant, amb una extensió vastíssima i un clima extremat. També és un país amb una societat de civisme exemplar, on la gent admira la policia (la policia muntada del Canadà) i altres institucions. I on els funcionaris estan al servei de la gent. (n’hi ha més)  

Per a una parella provinent de l’Espanya franquista, aquell Canadà tenia alguna cosa que s’acostava al país que Espriu havia evocat en “Assaig de càntic en el temple”. Certament els índex de civisme i de benestar semblen admirables. Tret del clima extremat: bona part de l’any està amb molta neu, amb temperatures de molts graus sota zero i amb un aire sec generador d’electricitat estàtica, Canadà és ple de meravelles. L’Amèrica que trepitja Bover és un univers colpidor pel que fa al paisatge (des de les muntanyes i llacs, fins els mosquits voluminosos que fan picades ben cruentes); divers, en qüestió de cultures, de fet l’ordre del llibre segueix el calendari lunar dels habitants indígenes: els cree. Però també és present l’emigració profusa que hi ha a la ciutat (xinesos, malais, ucranians, etc.).   
     Tot plegat, l’estada al Canadà va representar una aventura que l’autor ha volgut retenir i donar a conèixer de manera sintètica a través d’aquest llibre afable, ple de relats d’anècdotes significatives i d’observacions entenimentades. I de reflexions ben pertinents. Lligat amb el temps de la transició política, el relat d’August Bover té tota la traça d’un ajust de comptes amb una efervescència d’anhels col·lectius i d’aspiracions frustades i d’una pruïja de llibertat mai no aconseguida.