A tall d'invocació

blog d'Enric Balaguer

25 d'octubre de 2015
0 comentaris

Benvolgut profe de valencià,

Benvolgut profe de valencià,

(M’adrece, fonamentalment, als profes de les comarques del sud valencià). És la segona vegada que faig servir aquest mitjà per dirigir-me a tu.  Ho faig després de veure —l’escassa i pobra— acollida d’una iniciativa con la del curs “La societat i el món dels nostres dies” en la Seu Universitària de la Nucia.  Un curs que vaig programar pensant, principalment, en tu. També en els lectors de literatura i en estudiants universitaris.

Sé la dificultat de traslladar-se a un lloc con la Nucia, lluny per a molts de vosaltres. I també del cansament de la jornada laboral, i dels recels, pel poc sentit pràctic que sovint tenen aquestes iniciatives, i d’alguns factors més. Però va ser parlant amb alguns de vosaltres, que em mostrareu el desconeixement de la creació actual i —ara veig que una mica falç— l’interés per pal·liar-lo.

El curs pretén justament això: presentar alguns exponents de la narrativa actual i fer-ho de manera que no sols es quede en quatre impressions del creador, i dues del presentador, sinó en un repàs exhaustiu dels temes de les obres i dels aspectes que se’n deriven. Afegint-hi una selecció de fragments que poden comentar-se a classe i, també, relacionar-se amb creacions musicals, cinematogràfiques, pictòriques… i, sobretot, que aborden aspectes del món actual.

Vivim, a despit de les dificultats, una eclosió creativa sense precedents: en novel·la, poesia, teatre, música, creació cinematogràfica… I comptem amb mitjans (les xarxes social i la tecnologia internàutica) que poden ajudar-nos molt en la difusió. Si no explotes tot això, què fas a classe? Quina impressió transmets del que tenim culturalment parlant? Com i què ensenyes? El mateix que fa vint anys?

És difícil, si no tens un mínim d’il·lusió, il·lusionar; si no tens curiositat, despertar-la entre els alumnes. Si no estàs al corrent de la dinàmica cultural, dubte que pugues oferir una sensació de modernitat i de riquesa de la nostra cultura. Potser creus que el valencià i la seua literatura són prehistòrics? Potser comparteixes, com alguns polítics, que som aldeans?

És bàsic fomentar la lectura i crear lectors si volem que els nostres joves assolesquen, en algun moment, una visió pròpia de la vida i una noció positiva del que representa la nostra cultura. Si tu no lliges, creus que podràs traslladar ganes de llegir als alumnes? Si no coneixes les idees, els valors, els temes actuals, quina imatge n’oferiràs en l’aula?

Medita sobre tot això i, si creus que les coses no són així, agafa el teclat i deixa el teu comentari. M’agradaria saber com veus i com vius l’assumpte.

Gràcies per la teua atenció!

Una abraçada

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!