A tall d'invocació

No acostume a guardar, de manera fetitxista, els papers i ni els documents —s’hi acumulen en quantitat ingent. De tant en tant, faig neteja i tot —o bé quasi tot—se’n va al poal de la brossa. O es queda en arxius que viuen en algun racó del garatge i que semblen condemnats a una vida silent (de fet, una preetapa que els portarà a la desaparició).

Doncs bé, d’aquests documents, en rescate un de ben significatiu: la presentació del primer llibre d’assaig de Joan Francesc Mira: Punt de Mira.  Va ser un 14 de desembre de 1987, ara farà vint-i-nou anys, en la mítica llibreria “Set i mig” d’Alacant.  Feia dos anys que treballava de professor en el Departament de Lingüística Valenciana de la Universitat d’Alacant. I va ser la meua primera presentació de llibres. Des de llavors  n’hauré fet, quantes?  (dos o tres per any, segur!, sobre el centenar?).

De la presentació, recorde l’espai xicotet de la primera planta de la llibreria on es va fer. Quants hi cabrien? Set? Vuit? El 1984, Ricard i Cèlia l’havien traspassada a Emi. El lloc tenia un aire de soterrani entre clandestí i càlid. Càlid com un cau de conills! Hi havia sempre llum artificial i les parets eren gruixudes. En un altre text l’he descrita així:

 Prop de la plaça de Correus, hi havia la llibreria Set i mig. Era un local xicotet, quasi tortuós amb aire de soterrani. Però era un local ran de carrer encara que s’havia de baixar un escaló en entrar. Les parets eren grosses i l’espai de dins, més enllà del mostrador, es distribuïa en corredors estrets per on era difícil moure’s.

         Aquella llibreria, amb llibres en català i en castellà, va ser el centre de la meua iniciació lectora. Un lloc sagrat que, passat el temps, rememore de manera nostàlgica i alguna cosa més –escorcolle la memòria per trobar l’etiqueta adient i no la trobe– (potser…idealitzada, potser…sentimental). A Set i mig acudíem sovint a mirar, sobretot, a mirar llibres. L’aparador era ple de novetats i els llibres marxistes ocupaven la part central. Uf!, quin optimisme! Tot començava i acabava en la història.

               Doncs, sí, en aquella llibreria, que no vull tornar a dir que va ser “mítica” (si més no per a mi) el 1987 vaig presentar el primer llibre d’assaig de Mira que jugava amb el seu nom en el títol. Es tractava d’un compilació d’articles que havia publicat des de 1974 fins a 1986. Els primers a Las Provincias, després a Dos y Dos, Reporter, Valencia semanal, El Món, Saó i El Temps. Jo encara era un lector incipient del gènere, i no podia i no sabia dir massa coses de trellat. L’assaig? Com comentar l’assaig? Evidentment havia fet una lectura del llibre, però era pobra. Mira se n’adonà i en la dedicatòria del llibre va fer esment a la bona voluntat. Ací la teniu:

Vint-i-nou anys després, un desembre com aquell, faig la presentació d’El desert i altres palpitacions del nou segle i l’assaig ha esdevingut per a mi el gènere —tant de lectura com d’escriptura—predilecte des de fa anys. Però cal que diga també que entre els exponents del gènere —és clar!— tinc l’escriptor de Castelló, al qual li he dedicat estudis: “L’ assaig de Joan Francesc Mira: contra la postmodernitat i altres profecies” (2008), el pròleg a Europeus. Retrat en seixanta imatges (2010) i he participat en jornades com les celebrades a la Pedrera, al gener del 2010, “Joan Francesc Mira, ciutadà escriptor”,  tot parlant sobre el seu assaig.

Ací teniu un vídeo de la presentació:  https://www.youtube.com/watch?v=I3-O-XwsyM8&t=4s

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!