“Un món inundat d’informació irrellevant”: sobre “21 lliçons per al segle XXI” de Yuval Noah Harari

L’autor de Sàpiens ens deixa un nou llibre amb preguntes crucials: 21 lliçons per al segle XXI. Jueu laic amb pràctiques de meditació budista, Juval Noah Harari és un historiador capaç de pensar el moment que vivim —i els canvis presents i pròxims— amb una lucidesa espectacular. No és que l’intel·lectual d’Israel vaja donant respostes a les múltiples qüestions sobre la vida present, el que fa, al remat, es fer-se preguntes. Vet ací el seu atractiu. I preguntes que incideixen en un marc d’incertesa: el desafiament tecnològic, les amenaces laborals amb la IA, la concentració informativa en mans de corporacions, el perill de les dictadures digitals, la tendència a incrementar les desigualtats econòmiques, el cuturacisme, la pèrdua de llibertats, el xoc de civilitzacions, els desequilibris mediambientals i les seues conseqüències… I encara més  —fins a vint-i-un— temes abordats amb dades, però també amb ingredients pròxims i experiències personals. Cal afegir així mateix que amb un gran sentit comú i amb humilitat: virtuts que no sempre apareixen juntes.

El nostre món s’ha fet complex: desconeixem tants aspectes dels assumptes que ens envolten que no és gens fàcil encertar-ne l’anàlisi, amb les causes i conseqüències derivades. Tanmateix: “En un món inundat d’informació irrellevant— escriu Harari en la primera frase del llibre— la claredat és el poder”. Podem comprendre  molts fets amb una informació adient i una reflexió personal sensata. Cal potser també sentir una gran pietat per l’espècie humana. Altrament, el coneixement pot esdevenir amb una lògica tan implacable, com  axiomàtic i buit. Harari entén que el laïcisme —on milita— és una actitud vital que comprén, al costat de la racionalitat i l’humanisme, la compassió. Certament, sense estimar les coses no les podem entendre, o entendre del tot. I és per aquest costat que l’assaig de Harari esdevé un exercici encaminat a comprendre tot allò que ens voreja, però sense abandonar el flanc emotiu, les dades històriques, econòmiques (o les que siguen) i les realitats biogràfiques. I tot plegat amb honestedat i sense narcisismes.

Vestim les veritats de les coses amb arguments falsos. Som manipuladors i manipulables; propensos al fanatisme i a la irracionalitat. Tendim a combregar amb unes veritats col·lectives que reforcem i ens reforcen tribalment. Els fets històrics dels nostres són comprensibles, mentre que els del l’enemic, en canvi, són malignes i demoníacs. El que fem nosaltres i els nostres ho anomenem “informar” o “educar“, per contra el que fan els veïns és “rentats de cervell” o “adoctrinar”.  Harari enuncia que més que per una racionalitat personal, “la majoria de les nostres conviccions està formada pel pensament grupal de la comunitat”. I rebla el clau dient que “ens aferrem a aquestes conviccions per la lleialtat al grup”. Amb la mateixa destresa argumentativa explica com el sacrifici per la causa en la qual militem, hi reforça la fe.

21 lliçons per al segle XXI és un llibre suggeridor, en altres paraules: ple  de preguntes i de qüestions inquietants. Tot un cant al pensament entenimentat i a la racionalitat humanitzada. Una síntesi admirable del coneixement i l’afectivitat, com defensava Spinoza que havia de ser el saber. I tot exemplificant com l’autèntica cultura naix sempre d’un ferm compromís amb la vida.

 

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *