A tall d'invocació

blog d'Enric Balaguer

9 de setembre de 2018
0 comentaris

Plàcides lectures de diumenge: Un aire anglès  de Miquel Berga

 L’assaig té una forma larvada que és el columnisme d’alguns diaris i ara també d’alguns blocs.  El professor Miquel Berga, després de cultivar-lo tot deixant un article dominical en El Punt Avui, ha publicat el volum Un aire anglès, Edicions del Periscopi, on n’arreplega una selecció en forma de diccionari. El llibre, s’ho val. L’aire britis podria ser un inconvenient però no ho és gens, per tal com hi deixa rastres d’una mirada juganera i embadalida, poc propensa a la resignació o a la ira (en aquests temps plens de turbulències). A la introducció, l’autor ho diu amb una espurna de gràcia: “m’he dedicat a mirar d’arrancar algun somriure intel·ligent del lector abans no s’hagués acabat el croissant o el cafè amb llet”.

Detalls humaníssim, anècdotes sucoses o frases de personatges cèlebres van presentant un formigueig d’ocurrències sagaces. En dibuixar una situació o exposar un cas real o una idea, l’escriptor condueix el lector cap a una mena de conclusió, sempre subtil i allunyada de la solemnitat. I com els fesols que desembeinats, poc a poc, van omplint un plat de mongetes ben apetitós, les idees s’hi amunteguen dansant amb alegria. Perquè els escrits de Berga tenen un aire desenfadat, amable, bondadós… Aborden els temes amb un punt de serenitat elegant, civilitzada i jocosa. L’arma més fecunda és la plagasitat que s’escampa en cada article i ens deixa un bon sabor de boca i les galtes i els queixos amb el dibuix d’un somriure.

A l’al·lusió d’una figura com Chesterton —de totes totes la més potent—  amb un devessall d’ocurrències inesgotable, li segueix —no sé del cert si per aquest ordre—les de Churchill, George Orwell, Òscar Wilde i George Bernard Shaw. El conjunt d’anècdotes, succeïts, afirmacions —atribuïts o reals— formen un teixit amplíssim per parlar d’un tema amb perspicàcia, enginy i amb aportacions originals. Literàriament també sovintegen comentaris sobre Charles Dickens i James Joyce. El llibre clou amb un text més llarg sobre George Orwell i el seu darrer refugi a l’illa de Jura, a les Hèbrides escoceses. L’autor s’ha prodigat amb textos sobre l’escriptor d’ Homenatge a Catalunya i en fou el comissari d’exposicions com “Viatge a una guerra. George Orwell a Catalunya i al front d’Aragó”.

Un aire anglès desprén un punt filosòfic assossegat, perquè una mirada franca i riallera desperta repòs. En aquest temps d’agitació, estrepitós i exaltat, contribueix a crear un estat d’ànim ben estimable. Un llibre que caldria destacar entre els bons del gènere i que, sens dubte, enriqueix el segell editorial, Edicions del Periscopi, amb una joia més en el seu catàleg.

 

L’AIRE DEL LLIBRE EN SET FRASES

——“El que s’escriu sense esforç es llegit generalment sense plaer”.

 

—— “Quan un home mata un tigre considera que practica un esport, però quan un tigre mata un home l’acció es considera un acte salvatge d’una fera ferotge”.

 

——“Tot indica que la felicitat, més que experimentar-se, es recorda”.

 

——“Ackerley es va passar la vida buscant infructuosament el que ell en deia ‘l’amic ideal’. Al final el va trobar: un pastor alemany que va batejar amb un nom en clau, Queenie (‘reineta’)…”

 

——(La ironia) “La fórmula és ben senzilla: tractar les coses serioses com si fossin trivials i les coses trivials de manera seriosa”.

 

—“Qui sap com seria l’Empordà sense Maragall, l’Empordanet sense Pla o el Port de Selva sense Foix i Sagarra”.

 

—“Mancats de monarquia, els americans sempre s’han pres els milionaris com la seva aristocràcia”.

 

Foto de l’autor de Llegir-Cruïlla

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!