A tall d'invocació

L’editorial Gregal, ha publicat “El desert i altres palpitacions del nou segle”, el meu darrer llibre. És un conjunt de setze assajos. Us oferesc un fragment de les paraules preliminars que expliquen l’origen del llibre.

Al Glossari, Eugeni d’Ors afirmava que es limitava a prendre
nota del que anomenava «palpitacions dels temps».
Amb aquests papers he volgut, en parlar de «palpitacions»,
homenatjar el creador de l’assaig contemporani i designar una
prosa formada per petits assajos –d’alguna manera, fragments–
que «cosits» poden ajudar a perfilar una mica el paisatge dels
nostres dies. Però més que més el terme «palpitació» –«batec
convulsiu d’una part del cos», segons els diccionaris– crec que
reflecteix la manera de viure, dissortadament, en aquests primers
decennis del nou segle.
     Els assajos que formen aquest volum són textos que han sorgit
amb impulsos successius i, tot i ser independents, participen
d’una curiositat que els unifica. No m’és fàcil definir-la, però
potser fóra l’adopció d’una perspectiva contemporània en el
sentit que defensa Giorgio Agamben al seu article «¿Qué es lo
contemporáneo?». Aquesta perspectiva tracta d’articular una
mirada que s’adhereix i alhora pren distància del moment històric,
però sobretot busca percebre no les llums sinó l’obscuritat.
La relació amb el present –diu l’autor tot recordant la frase d’un
filòsof– serà sempre intempestiva, ço és, provisional i incompleta.
En els millors dels casos, conformarà un saber imperfecte.
Massa sovint, el capitalisme liberal que ens envolta, més que
una ideologia que promou la independència i la llibertat, esdevé
un mapa totalitari i, com més va, més s’entesta a negar el sorgiment
de quelcom alternatiu. En aquest sentit, qualsevol atenció
als aspectes reflexius és anatematitzat i, ara i adés, proclama que
 el seu món és l’únic possible. De tant en tant, llança amenaces
apocalíptiques i fa sentir els seus canvis, com els esbufecs d’un
cavall assedegat. Vertaderament, vivim a una passa de l’abisme?
Les llengües minoritzades són a punt de ser eliminades? El llenguatge
perd força i energia? Dilueix les consciències davant del
món de la imatge? Assistim a una vertadera desalfabetització?
La solidaritat humana és cada cop més feble? El desprestigi de
les humanitats és irreversible? Vet ací algunes de les palpitacions
que tractarem d’abordar d’una manera oberta, suggeridora i, en
la mesura del possible, deixant de costat els tòpics i els desitjos
propis.
Els assaigs reunits ací participen, per tant, de l’impuls d’interrogar
sobre alguns dels components –ideològics i artístics– del marc
actual –l’espai i el temps, les giragonses del capitalisme financer
i la creació artística–, com ara algunes qüestions més intemporals
–la funció de les humanitats, la solidaritat humana, etc. De tots
els textos d’aquest recull, el dedicat al desert té, per moltes raons,
quelcom d’emblema. Sobretot perquè davant d’un món fastuós i
opulent, el desert ens interroga a nosaltres. I ho fa radicalment.
Més que una palpitació, és una realitat palpitant, un clam de la
matèria que apel·la la nostra dimensió transcendent. «Allí on
ningú no pot viure –escrivia Albert Camus–, alguns homes, tal
vegada, hi poden aprendre a viure».
        Sobre la memòria històrica i sobre el mal –un tema que ens
acara amb una imatge inquietant de la condició humana és
ben conegut el cas del tinent coronel Eichmann, de l’Alemanya
nazi –encara en vessen reflexions en llibres i pel·lícules–, però
la seua realitat no s’allunya gaire de la de Douch, un guerriller
cambodjà dels khmers rojos que actualment es troba a la
presó. Un i l’altre són dos dels instigadors a la reflexió sobre el
tema de les ignomínies (crims i exterminis) a la humanitat. Les
preguntes són: podem explicar-nos la crueltat de la condició
humana? Sabrem trobar la manera de posar-hi fi? I sobretot,
serem capaços d’aprendre la lliçó de la història i prevenir-ne les
catàstrofes?

 En aquestes setze «palpitacions» he seguit el solc de sotmetre
aspectes de la vida dels nostres dies a l’exercici reflexiu dels meus
llibres anteriors, La totalitat impossible. (Sobre la fragmentació en la
vida actual), 2006; La vulgaritat i altres tribulacions dels nostres dies. (Sis
aproximacions al present), 2010, i, més recentment, Constel·lacions
postmodernes, 2015.
            

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!