A tall d'invocació

blog d'Enric Balaguer

4 d'abril de 2013
Sense categoria
1 comentari

“Elogio de lo cotidiano” de Tzvetan Todorov

Una lectura complaent i ben oportuna –atés el meu interés per la pintura holandesa dels segles XVI i XVII– ha estat la del llibre del búlgar Tzvetan Todorov Elogio de lo cotidiano (Galaxia Gutenberg/Círculo de lectores). Es tracta d’una incursió sobre el canvi temàtic que podem resseguir en la plàstica amb la introducció de les escenes quotidianes com a motiu. També se n’ha parlat de la “pintura de gènere”. La designació “pintura realista”, per un altre costat, poc adient, ha estat, però, una de les més emprades. I això es produix en la pintura holandesa del segle XVII. 
     Todorov en fa un repàs de quadres i, sobretot, dels pintors més destacats: Pieter de Hooch, Ter Borch, Johannes Vermeer, Rembrant, Gabriel Metsu, Caspar Netscher, Jacob Vrel, Jan Steen, Frans Hals, Frans van Mieris, Judith Leyster, Gerard Dou. (n’hi ha més)     

No és que abans del segle XVII no hi hagués una presència d’elements quotidians en la pintura, sinó que aquests estaven al servei de la representació d’alguna altra cosa, com podia ser un personatge, una escena bíblica…  No era una presència de la quotidianitat per motu propio. Els pintors holandesos comencen, doncs, a contemplar la llar, el menjar, les persones, el desig sexual… com una realitat important i plenament representable en un quadre. S’interessen per les coses petites de la vida quotidiana: una dona pelant cebes o pomes (com ara en el quadre de la portada del llibre), una altra escrivint, persones menjant o bevent, xiquets jugant…  
      Més enllà de motivacions filosòfiques i socials, que l’autor tracta d’analitzar, aquest capítol de la història de l’art suposa una mirada càlida i tendra sobre la vida. El món material, el món de cada dia esdevé matèria sensible i delicada. El fet de valorar allò ordinari, fa que ho convertim en extraordinari. De molts quadres es desprén un gaudi domèstic, un plaer de vida. Però de la vida directa, immediata i quotidiana. La lluminositat i la serenitat evoquen una inequívoca alegria de viure.  En francés sona millor: joie de vivre.   

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!