A tall d'invocació
blog d'Enric Balaguer
II FESTA ESTELLÉS
Aquell voler que en mi no troba terme
Ausiàs March
No he desitjat mai cap cos com el teu.
Mai no he sentit un desig com aquest.
Mai no podré satisfer –és ben cert.
Però no en puc desistir, oblidar-te.
És el desig de la teua nuesa.
És el desig del teu cos vora el meu.
Un fosc desig, vagament, de fer dany.
O bé el desig simplement impossible.
Torne al començ, ple de pena i de fúria:
no he desitjat mai cap cos com el teu.
L’odi, també; perquè és odi, també
No vull seguir. A mamar, tots els versos!
L’engan conech (1974)
M’afig a la celebració del poeta valencià. Llegir els seus versos és sempre gratificant. He triat aquest poema irreverent, lúbric, amb Ausiàs March de fons. Estellés i March, els dos gran lírics de la terra valenciana.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo també m’afig i he vist que molta gent ho ha fet (als blogs que solc visitar), m’alegre.
Si et ve de gust i ho vols veure, al meu blog algú m’ha deixat un comentari que conta una curiosa anècdota d’una trobada amb Estellés.
Poesia quirada.
M’ha sorprés, per la meua ignorància.
Gràcies Enric.