Mandat 1-O: Edificar la República Catalana Independent
2.044.038 VOTANTS, EL 90% A FAVOR DEL REFERÈNDUM D'AUTODETERMINACIÓ DE CATALUNYA ( 1r octubre 2017 ). Objectius: Completar la DUI, assegurar la Llengua, institucionalitzar la República i el territori.
Els 5 punts de Partal, les 4 Declaracions, el com es fa la DUI, i l’esperat MOMENTUM !
“Aixecar la DUI? Cinc propostes concretes als partits independentistes
Ara ja no és qüestió d’aixecar cap DUI, sinó d’aplicar-la, de saber com es fa”
De les 5 propostes als partits independentistes que fa Vincent Partal i no obligatòriament en l’ordre successiu i cronològic en que les ha descrit crec que cal fer les següents consideracions:
La primera proposta, la de no anar a Madrid, tal com el mateix Partal expressa, en principi no hauria de tenir conseqüències legals: ‘És un gest senzill, de caràcter polític i prou, que no compromet legalment ningú, que no pot ser reprimit i que marcaria un abans i un després clarísisim. Per a tothom’.
Les propostes 2, 3, 4 i 5, ara mateix, en l’àmbit estricte de la República a l’exili de Waterloo o sigui en mans del Consell per la República ja haurien d’estar fetes, i pel mateix motiu de ser a l’exili, Espanya no podria fer cap tipus de represàlia, més de les que ja ha aplicat ara i a qui ha represaliat.
En l’opció 2, crear el Butlletí Oficial de la República i publicar-hi tot allò del Parlament Català que no s’ha publicat o no es publiqui per prohibició legal espanyola, Declaracions, Debats, Conclusions, Votacions i nomenamments, … etc.
L’opció 3, l’ha de fer el govern de la República a l’Exili per mitjà dels seus caps i inicialment de forma telemàtica i diplomàtica.
L’opció 4, Formar el govern de la República a l’exili, en què totes de les funcions, molt particularment les de política exterior, recaiguessen directament en el Consell per la República, els seus òrgans i representants, que podrien ser creats i nomenats de forma ràpida ni que de moment fos interina. La funció pont entre les institucions autonòmiques i les republicanes hauria de ser interna i discreta per fugir de les urpes venjatives de l’estat espanyol.
L’opció 5, donar-li prioritat i fer-la quan abans millor, això també val per totes les altres propostes.
I respecte al Post Scriptum del mateix Partal, jo en diria el punt 6, crec que el Consell per la República a l’exili a Waterloo ha de tirar endavant i no esperar ni sotmetre’s a les pors i incidències autonomistes, no té cap sentit subjugar la República lliure a l’exili a la autonomia esclava si els catalans ens creiem el que estem fent.
Queden dos aspectes molt importants referents aquest editorial, potser els més importants, l’un inclòs en la següent expressió:
“Ara ja no és qüestió d’aixecar cap DUI, sinó d’aplicar-la, de saber com es fa”, doncs la DUI es fa com la van fer, votant-la un Parlament democràticament escollit pel Poble, guanyant-la per majoria a poder ser absoluta i cercant-ne la certificació del Tribunal de Dret Internacional de La Haia, i finalment plantant-se a poder ser amb l’ajut d’algun aliat poderós i putser alguna circumpstància favorable. No és fàcil, però és possible, no ens podem rendir i sí que hem de fer camí, preparar-nos i estar alerta.
L’altre aspecte, encara més important, està explicat en la primera part de l’Editorial. Es proposa una nova declaració del nou parlament ratificant tres altres Declaracions anteriors, la de Sobirania de l’any 2013, la del Començament del Procés de l’any 2015 i la DUI del 2017, reafirmar aquestes Declaracions és important, però no podem fer com hem estat fent fins ara, i em refereixo a la supeditació al Tribunal Constitucional i demés tribunals espanyols, aquest és el veritable MOMENTUM quan tinguem l’organització, la valentia i la fermesa de dir-li ‘PROU’ a Espanya.
Salvador Molins i Escudé, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR*BIC
PS: VOTEM JUNTS EL 14F: 5 punts pel CxR sense esperar, el com es fa la DUI i el quid de la qüestió.
————————————
Conclusió fonamental i bàsica de l’Editorial:
“Siga com siga, ara ja no és qüestió d’aixecar cap DUI, sinó d’aplicar-la. I aquesta és la qüestió real que no s’hauria d’esquivar, que no hauríem de deixar que els partits independentistes esquivassen. Puc entendre que seria interessant i reconfortant que el nou parlament –si hi ha majoria independentista, si aquesta majoria es pot posar d’acord o si se supera el 50% dels vots, per exemple– emetés una declaració recordant la validesa de l’acte polític i jurídic que la cambra va fer el 2017. No dic que no. Però hi insistesc: el problema ja no és aquest. La qüestió és com es fa efectiva la república. Que tenen raó, sí, els qui diuen que no es pot fer d’avui per demà. Però cal que recorden que si no es fa el primer pas avui, simplement no hi haurà mai cap demà.”
“I ací jo sí que crec que hi ha accions, algunes calcades de les que hi ha hagut en diversos països europeus en sengles processos d’independència, que són molt més definitòries i aclaridores que no pas fer una altra declaració. Accions, gests, que tenen el potencial de marcar un canvi de to dels ciutadans, un tomb de debat i un nou marc d’expectatives d’una manera immediata. Que serien un revulsiu complet. De manera que n’explicaré algunes, de més senzilla a més complexa, per si escau que cap partit les considera interessants i les vol entomar.”
——————————
LES PROPOSTES ALS PARTITS expressades en l’Editorial de Vilaweb esmentat, literalment són les següents:
1. Retirar els diputats de Madrid. És un gest senzill, de caràcter polític i prou, que no compromet legalment ningú, que no pot ser reprimit i que marcaria un abans i un després clarísisim. Per a tothom. Si els partits independentistes retiren els diputats a Madrid envien un missatge poderós al país, a Espanya i a la comunitat internacional. És com dir que estem decidits a fer el camí, sense recular i assumint el risc que calga, que la cosa que va de debò. Alhora, és un missatge que originaria una crisi monumental a escala espanyola i que seria interpretat com una deslegitimació total de les institucions espanyoles a escala europea.
2. Publicar la declaració del 27 d’octubre de 2017 al Diari Oficial de la Generalitat, cosa que no es va fer llavors i que encara resta pendent. I cosa que només es pot fer, òbviament, sobreposant-se a les amenaces i als boicots, com no s’ha fet en la legislatura que ara s’acaba. Encara més: seria molt convenient de publicar-la de manera simultània al Diari Oficial de la Generalitat i en un Diari Oficial que el Consell per la República, com a representació del govern a l’exili i que guarda i custodia la legitimitat del Primer d’Octubre, hauria de tenir ja fa temps. Insistesc en el detall: no es tracta de publicar una declaració recollint allò que s’hi va dir, sinó de publicar el document original. I deixant clar, en publicar-ho a tots dos llocs, que la institucionalització republicana ja és un fet que no té marxa enrere.
3. Sol·licitar oficialment i solemne a les institucions europees, pels canals oficials, la mediació entre Catalunya i Espanya, tot explicant la voluntat de negociar l’aplicació dels resultats del referèndum d’autodeterminació. La resposta pública, òbviament, serà que no en volen saber res, perquè és un problema intern. Però la resposta pública serà poc determinant si el govern i el parlament són contundents i si l’escalada del conflicte es fa visible, cosa que evidenciarien els dos gests anteriors, si es fessen simultàniament a la demanda de mediació.
4. Formar un govern independentista en què algunes de les funcions, molt particularment les de política exterior, recaiguessen directament en el Consell per la República o en un òrgan que fes de pont entre el Consell i el govern, o en les mateixes persones que hi haja a totes dues bandes i formen part, per tant, de l’àmbit de construcció de la institucionalització republicana.
5. Convocar i activar les eleccions a l’Assemblea de Representants del Consell per la República tan ràpidament com siga possible i constituir aquest òrgan parlamentari de legitimitat republicana, de manera que les institucions autonòmiques li reconeguen el paper d’autoritat nacional que és destinat a tenir.
A mena d’epíleg:
Són cinc accions que, evidentment, no signifiquen l’aplicació immediata de la DUI, però que és molt fàcil d’entendre que canviarien radicalment i completament la situació d’avui i obririen una nova etapa de confrontació amb l’estat espanyol. Amb la vista posada en el moment en què des del carrer es puguen dur a terme aquelles altres accions que conduesquen a l’acompliment del nou estat. Accions que, molt probablement, s’hauran de fer en una segona fase, quan es puga demostrar d’una manera continuada que Espanya és incapaç de controlar el territori i la població. I aquesta fase, amb tota probabilitat, cal vincular-la a l’anul·lació del judici del procés pels tribunals europeus. Amb aquesta decisió s’invocaria la raó del poble català en la defensa d’una causa justa, per la greu i demostrable discriminació de la minoria nacional catalana.
PS del mateix Vicent Partal:
Pot passar que, dins l’independentisme, uns partits ho vulguen i uns altres no? Pot passar. Com ha passat gairebé sempre aquests darrers anys. I no ha estat ni una vegada ni dues que l’actitud ferma dels uns ha forçat els altres a no restar enrere. És evident que el resultat, qui queda primer i qui queda segon, sobretot si hi ha distància, hi influirà molt, però cal dir que no ho serà tot. Ara ja no. Per això, l’independentisme, sobretot l’independentisme rupturista, plural al parlament i fora del parlament, té en aquestes eleccions una gran oportunitat de deixar enrere aquests decebedors tres anys. I aquesta és la raó que jo veig per a anar a votar, malgrat tot.
PRESENTAR-NOS TOTS JUNTS A LES PROPERES ELECCIONS CATALANES PER A COMPLETAR LA DUI I FER EFECTIVA LA NOSTRA INDEPENDÈNCIA COM HO FEREN ELS PAÏSOS BÀLTICS:
People hold hands and Latvian flags as they participate in a human chain at Baltic Way near Riga August 23, 1989. Runners left Lithuania and Estonia on August 22, 2009, for neighbouring Latvia to start events marking the 20th anniversary of a 600 km (375 mile) human chain that showed the Balts’ wish to regain their independence from the Soviet Union. More than two million people in the Baltic countries of Estonia, Latvia and Lithuania joined hands in one of the biggest mass protests seen against the former Soviet Union and demanded the restoration of independence. Picture taken August 23, 1989. REUTERS/Ints Kalnins/Files (LATVIA POLITICS ANNIVERSARY IMAGES OF THE DAY)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!